[title]
Ha culminat el projecte de restauració de l’església de Cartoixa d’Escaladei i per fi s’incorpora als circuits, programes i horaris de visites habituals. Les obres han estat de caràcter arquitectònic, però també de recerca històrica i arqueològica.
Escaladei és la primera cartoixa de la península Ibèrica i alhora una joia del Renaixement català. De fet, és l’únic monestir cartoixà accessible al públic a Catalunya i està situat al Priorat. Aquesta inauguració, que coincideix amb la celebració dels 830 anys de la seva fundació, suposa el fi d’un projecte de recerca i rehabilitació arquitectònica amb un especial caràcter simbòlic, ja que estava totalment en ruïnes a causa de la destrucció, abandonament i espoli que va seguir a la desamortització eclesiàstica del 1835.
Obres arquitectòniques, històriques i arqueològiques
Pel que fa a l’església, la rehabilitació de l’indret ha recuperat la coberta original i la morfologia del temple en el segle XVIII, una època en què va néixer una escola de pintura que enllaçà la tradició pictòrica catalana amb les escoles peninsulars italianes.
Les obres també s’han dedicat a les dues sagristies (la nova i la vella) situades a banda i banda de la capçalera de l’església. A la vella s’ha posat a la vista el paviment de ceràmica decorada que, fins als últims anys d’ús, encara es podia veure. A més, s’ha pogut entendre i estudiar l’estructura original de l’edifici en l’època romana, així com la seva evolució durant l’ampliació barroca. D’altra banda, pel que fa a la sagristia nova, s’ha recol·locat part del paviment recuperat durant la intervenció i s’ha restaurat, excavat i estudiat el cas funerari de Josep Pi, canonge de la catedral de Lleida i benefactor d’Escaladei que hi va ser enterrat allà l’any 1743.
Finalment, la recerca també ha permès desfer-se de les runes de tres capelles gòtiques de principi del segle XV i ha facilitat un millor coneixement de la capella del Santíssim, de la qual només hi havia notícies documentals i poques evidències arquitectòniques.
La història de la Cartoixa Escaladei
Al segle XII els monjos de l’Ordre de la Cartoixa van anar de la Provença fins a Escaladei per construir un monestir i van fundar així la primera cartoixa de la península Ibèrica en un espai protegir per la Serra Major de Montsant. Van triar l’indret després que un pastor hagués somiat que, en aquell mateix lloc, uns àngels pujaven al cel per una escala repenjada a la soca d’un pi. D’aquí el nom d’Escaladei o (escala de Déu).
Els monjos cartoixans van colonitzar i cristianitzar la zona on, a més, hi van conrear les terres, recaptar impostos, administrar béns i fer obres de caritat als més desvalguts. Amb la Desamortització de Mendizábal –que va consistir en l’expropiació de les terres eclesiàstiques– l’any 1835, els monjos van fugir i en només dos anys la cartoixa es va convertir en un munt de ruïnes a causa dels saquejos constants.
