[title]
Magritte es dedicava a repetir les mateixes imatges -siluetes, finestres, paisatges- una vegada rere l’altra, en els seus quadres. Es veu que aquesta repetició li va donar fama de venut. Però les rèpliques no tenen només motius comercials, com deien els seus crítics, sinó que ens mostren com funcionava la imaginació de l’artista. Així ho explica Guillermo Solana, comissari de l’exposició 'La màquina Magritte' que s’inaugura el 24 de febrer al CaixaForum i que se centra en aquest “reciclat de motius” que caracteritzava al geni surrealista.
L’art és un misteri
“Aquestes repeticions són enigmàtiques” i per això la mostra del CaixaForum no les amaga, sinó que les evidencia amb la voluntat de construir una exposició didàctica que aproximi Magritte al públic. “Els quadres de Magritte s’entenen millor en conjunt”, explica Solana, perquè així descobrim per què pintava l’artista. Rere els quadres hi ha la figura d’un artista reservat, que no buscava la fama mundial i que no tenia interès per a la psicoanàlisi, cosa estranya tenint en compte que el seu estil sempre va ser surrealista.
“A Magritte no li interessa l’inconscient”, diu Solana. “En canvi, es va obsessionar amb els símbols verbals i visuals”. Magritte anomenava misteris a les imatges aparentment contradictòries dels seus quadres. La seva obra presenta constantment imatges impossibles i capgirades, però plenes de significat. Amb aquestes paradoxes, l’artista buscava “trencar l’automatisme de la percepció quotidiana”, provocar un desconcert en l’espectador i fer que reflexionés.
Però, reflexionar sobre què? Com explica el comissari, “Magritte vol fer-nos sospitar de les imatges” a través dels seus quadres, actualment “com un filòsof amateur”. La seva obra és sempre meta-artística perquè al seu darrere s’hi amaga una reflexió sobre l’art, les imatges i el seu valor.
Del Reina Sofia a Barcelona
L’exposició ha debutat al Reina Sofia de Madrid i ara a arriba al CaixaForum de Barcelona. La mostra s’estructura a través de 7 seccions, titulades ‘Els poders del mag’, ‘Imatge i paraula’, ‘Figura i fons’, ‘Quadre i finestra’, ‘Rostre i màscara’, ‘Mimetisme’ i ‘Megalomania’ i, tot i que els temes són els mateixos, en l'exposició de Barcelona s’hi podran veure 70 obres d’art, unes quantes menys que a la capital de l’Estat.
Ara bé, també hi haurà peces que no han pogut ser a Madrid, com una de les obres més significatives de l’artista. És “Le sens de réalité”, en la qual Magritte va representar una pedra flotant. Aquesta pintura representa a la perfecció què buscava Magritte amb les seves obres. “Quan veiem una roca a terra, no li fem cas”, diu Guillermo Solana. “Però quan apareix al cel, ens comencem a fer preguntes i, per primera vegada, ens fixem en la pedra”.
Amb obres com aquesta, Magritte va marcar el camí cap al Pop Art, interessant-se pels objectes banals (què hi ha més banal que una pedra?). I també va convertir-se en un dels precursors de l’art conceptual posant en dubte l’essència de les coses (una pedra, si flota, segueix sent una pedra?). Així, podem conèixer Magritte com el creador d’imatges absurdes i, alhora, com un geni que va transcendir el surrealisme.
NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona
Llegeix el número de febrer de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
