[title]
Greg Graffin no té una veu especialment potent ni amb massa varietat tonal: però tampoc li cal. Totes les primeres files se saben fil per randa cada síl·laba de les cançons de Bad Religion, i l'històric Graffin és qui les cantà d'ençà el seu primer disc, i d'això ja en fa més de 40 anys.
El mite del punk-rock californià va sortir a tocar encaixonat entre Depeche Mode i Kendrick Lamar, i l'austeritat de la seva posada en escena –un teló de fons amb el nom i tira milles– ens va recordar allò que deia Lou Reed: "No pots superar dues guitarres, un baix i una bateria".
Dèiem que Graffin no té massa veu? Però sí tota la convicció del món a l'hora de recitar himnes plens de melodia, ideologia i velocitat, com 'American Jesus', amb què van sortir a matar en un concert on servidor va veure –i viure– les primeres escenes de pogo i mosh pit del festival. Encara mantenen aquell caràcter de folk polític accelerat que fa que cantis les consignes com si t'hi anés la vida.
Que és la cosa més normal del món, perquè els californians van ser, com qui diu, els inventors del hardcore melòdic i, per tant, també del ritual de surfejar onades de gent (els qui el van practicar superant la barrera van acabar de pressa en mans de seguretat, per cert). Amb 17 discos d'estudi farcits de clàssics, la banda va plantejar un concert amb un repertori força renovat respecte al de fa un any al Poble Espanyol, però amb els mateixos punts àlgids: l'encomanadissa 'Come join us', la sorneguera 'Fuck you' i sobretot 'Fuck Armaggeddon this is hell', un 'me la pela' adolescent del 1982 que encara avui sona desafiant i plena de testosterona.
Els californians van inventar una derivació del punk més vigent que mai
I parar atenció a com toca la guitarra Brian Baker –membre fundador de Minor Threat, però també de Junkyard, banda de cock-rock que feia la competència als Guns'n'Roses de finals dels 80!– és contemplar la mà dreta d'un paio que sense virtuosismes ha sabut injectar musicalitat i posar carn d'olla a la recepta d'un gènere, el punk-rock melòdic, més present que mai en monopatins, bandes joves i festivals.
Fa tota una vida, un noi va pujar a l'escenari del Doctor Music per dir-li "gras, calb i venut" a Graffin. 26 anys després, constatem que només va encertar la del pèl.
NO T'HO PERDIS: Guia completa del Primavera Sound
Llegeix el número de juny de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
