[title]
Fa un parell d'anys, qui escriu va fer un reportatge sobre les dificultats amb què s'enfronten les bodegues de Barcelona, comerços de proximitat singulars i històrics, per mantenir en funcionament infraestructures que a vegades freguen el segle d'antiguitat. Sovint, una bodega no pot accedir a una llicència per tenir una fregidora. Però d'altres vegades, entra en joc un univers legislatiu que rigui's vostè de les finestretes de Kafka: allò que els confereix el seu valor patrimonial i el seu caliu a vegades esdevé una àncora en el passat que les pot enfonsar.
Un cas claríssim el tenim en l'històric cartell del Bar Bodega Carol: des del 2015, quan l'Alberto Moyano i companyia van reobrir la bodega, aquest element atorga a la cantonada el seu carisma popular de pedra picada (l'altre l'aporten el seus preus i l'oferir un producte porcí immillorable i unes canyes excel·lents: com qui diu, la bogeria del torrezno a Barcelona la van començar ells). Ara bé, aquest rectangle de plàstic amb lletres vermelles i negres retroil·luminades sobrepassa per uns vint centímetres per cada banda el marc de la porta, i l'Ajuntament vol obligar la Carol a retirar-lo, perquè considera que no s'ajusta a la legalitat vigent.
A finals de febrer del 2024 va morir en Pep 'Fury' Forés, encarregat i soci de la Carol, i estimadíssim personatge en el mon bodeguer, punk i veïnal de Barcelona (va tenir un concert homenatge, el PepFest, a La Deskomunal). "Una cosa no té a veure amb l'altra, però al dia següent vam rebre una incoació d'expedient de vulneració de la legalitzat urbanística per part de l'Ajuntament de Barcelona", m'explica Moyano (qui a més de bodeguer és advocat). La comunicació els comminava a retirar el cartell, sota risc de sanció o fins i tot de cessament d'activitat, "i rebre això amb el cos calent d'en Fury al taüt de la vetlla ens va destrossar", rememora trist.
El tendal i el cartell queden fora del marc de la porta
Segons la notificació, diu Moyano, "el rètol, el tendal i la capsa de l'alarma queden fora de l'espai que els correspon, que hauria de ser el marc de la porta. Si no és així, jo estic envaint la façana, i aquest, pel que sembla, és un tema de màxima sensibilitat per a l'Ajuntament", prossegueix. L'advocat entén que "sobre el paper, aquesta llei, del 2011 té una lògica: que no fiquis en la façana una bogeria forassenyada, per evitar que per interès comercial s'envaeixi l'espai públic".
"Ens han multat amb 1600 euros i si perdem el judici ens enretiraran el cartell"
Els bodeguer assegura que rere la denúncia hi ha mala fe. Qui va fer saltar la llebre burocràtica de la queixa "és algú implicat en la part contrària d'un judici en què jo participo", assegura, després d'haver consultat la documentació pertinent: "Un veí no és. El propietari de l'immoble ens ha renovat el contracte per 15 anys, amb una pujada de 50 euros, i tots els veïns de l'edifici estan encantats amb nosaltres, son tots clients. L'Ajuntament no pot actuar d'ofici en aquests casos, ha d'esperar que es queixi algun veí o que se n'assabenti per informació d'un projecte urbanístic", afirma.
Amb l'amenaçador expedient a la mà, la Carol va plantar cara. Després d'assessorar-se per un urbanista, i presentar seguit d'al·legacions a l'exigència de l'Ajuntament –que el consistori va desestimar–, els socis de la bodega van decidir anar a judici pel dret de mantenir la seva identitat gràfica, que tindrà lloc el proper octubre. Pel camí ja els han caigut dues multes, d'un total de 1600 euros. "Les multes han sigut una clatellada, però jo sóc advocat i almenys ens estalviarem els diners de la representació legal", diu sorneguer.
"No infringim cap llei, perquè quan la llei va entrar en vigència el delicte ja havia prescrit"
La Carol plantarà cara, entre altres coses, perquè Moyano està convençut que té la raó de part seva. La primera bodega que va haver-hi a Aragó, 558, és del 1939, "i el cartell en qüestió, tal com és avui, es va posar entre 1954 i el 1987. El marc blanc del cartell és, com a mínim, del 1954, i la darrera propietària fa afegir-hi les lletres amb el nom de la seva filla cap el 1987". És a dir, que estem parlant d'una infracció urbanística que existeix des de fa més de 40 anys, i segons Moyano "quan va entrar en vigència aquesta llei, el 2011, el delicte ja havia prescrit".
No té massa esperances de guanyar el judici. Perquè explica que l'Ajuntament té el convenciment que "l'ús il·legítim de façana és un delicte que no prescriu mai" (qui escriu no en té no ni idea de lleis, però sap que un assassinat prescriu als vint anys, o sigui que tenir dos pams de cartell de plàstic fora del marc de la porta deu ser pitjor que matar algú). Si van mal dades, els obligaran a enretirar el cartell i el tendal. Segons ha publicat El Periódico, el consistori està estudiant modificar la normativa per evitar aquestes casuístiques surrealistes per al comerç emblemàtic, "però a mi ningú de l'Ajuntament no m'ha dit res de res", afirma Moyano.
En tot cas, l'únic homicidis que comet la Carol és matar de gust la seva parròquia, amb una selecció de torreznos, formatges potents, cansalada ibèrica, moixama de Barbate, llardons de Cadis i fuet del bo que surten de la seva barra a preus irrisoris (i com deia Escohotado, cadascú decideix quin verí li corre per sota la pell). O sigui que ara toca anar a carolejar més i millor. Moyano, que fou impulsor del pla de protecció de 31 bodegues de Barcelona –que es va quedar en 12 locals, només– opina que "Ravalejar ha ficcionat una mica, però en realitat la sèrie es queda curta".
