Les millors bodegues de Barcelona

De què va: Els germans Montero, en David i en Carlos, el 2010 van salvar la gracienca Bodega Quimet del tancament, i de retruc es van convertir en pioners de la neobodega i la recuperació del vermut. A còpia d'humanitat, persistència, preus populars, alta qualitat i molta feina i vocació de servei al barri, van ser dels primers a convertir un establiment venerable però envellit en un bar de culte. Ara han fet el mateix han fet amb la Bodega Nulles, bodega centenària de la Sagrada Família, allà on falta barri. Atenció a les anxoves casolanes, el pernil tallat a mà i els guisats tenen xup-xup de iaia. 

Per què ens agrada: Perquè es nota l'amor amb què han enfocat la restauració: botes de vi i tancs de cervesa fresca, aixetes de vermut, rajoles i mobles d'antiquari. I, per descomptat, la teca té la mateixa qualitat que la de la Quimet. 

On: Nàpols, 239 

De què va: La centenària Bodega Josefa, al Putxet i el Farró, va ser durant anys i panys un temple dels aficionats al Barça, amb una estètica de pel·lícula del Far West d’aquelles que miraves els dissabtes a la tarda amb l’avi. Com tantes altres, va tancar per tornar a néixer. Els responsables de la seva resurrecció són l’Oriol Lagé a la cuina —ex-xef del restaurant Ot— i en Santi Olivella a la sala, expropietari del Cata 1.81. Aquí hi trobareu esmorzars de traca, amb entrepans potents a la catalana —botifarra i formatge, truita francesa, truita de pernil...—, vermuteig amb cara i ulls, tapes molt ben fetes —què bona la morralla fresca fregida!— i uns plats principals amb algun petit gir: mandonguilles —aquí, Stroganoff— amb patates fregides, capipota, fricandó —que ells fan amb morro de porc— o uns macarrons amb botifarra del perol.

Per què ens agrada: Perquè la intenció és mantenir-ne el caràcter de lloc popular de socialització —les nits del Barça continuen, és clar—, amb una carta pensada per a totes les franges del dia.

On: Saragossa, 86

De què va: La històrica Bodega Vidal del Poble Sec, amb quasi cent anys de vida, va tancar a finals del 2025. I tot just a principis del 2026 va obrir sota l'auspici de la mateixa propietat que la del Bar Bodega Gol de Sant Antoni i Bodega Manolo de Gràcia, amb en Roger Solé com a director de cuina. La seva fantàstica barra d'acer refrigerada exhibeix un exèrcit de safates amb delicadeses, la majoria d'elles fredes (i els plats cuinats en calent es porten de la propera Gol). I això no és cap pega: la seva font d'inspiració és el venerable Quimet & Quimet. 

Per què ens agrada: La Vidal té la fortalesa d'una barra meravellosa, i la debilitat de no tenir cuina. O sigui que han optat per potenciar les virtuts, clar. I ho han aconseguit amb escreix. 

On: Nou de la Rambla,148

De què va: La bodega s’ha fet famosa pels seus entrepans per esmorzar, que per la seva dimensió mereixen el qualificatiu d’esmorzars de forquilla: el de botifarra esparracada amb daus d’albergínia, el de capipota amb 'chimichurri' i el de tonyina de la bona amb formatge i tomàquet sec són algunes de les sorpreses que us hi esperen per aixecar els ànims matinals. Cada dia al matí presenten l’entrepà del dia a les xarxes socials i fàcilment l’estómac us farà rau-rau. La bodega obre tot el dia. Per això, no es pot deixar de mencionar l’oferta de tapes, com les braves personalitzades, les truites, les mandonguilles i les croquetes. Dels mateixos amos que la Bodega Carol del Clot. 

Per què ens agrada: Tothom es desfà en elogis quan parla de la Montferry. I no és per menys: aquí val la pena tant el que es beu com el que es menja.

On: Passatge de Serra i Arola, 13

De què va: Just al costat del pont de Vallcarca, la bodega cooperativa La Riera és un bar de barri, obrer i anarquista. No tingueu por: aquí tothom hi és ben rebut, i les canyes són de cervesa bona i ben tirades. Allunyat del brogit urbà i turístic, aquí hi trobareu una bodega de tota la vida amb caliu i un gens dissimulat i saludable esperit anarquista: tot just entrar, la bota de vi crida "Prou enderrocs and remeber: Gaudí hates you!". Per beure, vi i vermut a doll, vi d’ampolla de cooperativa i ecològic, cerveses artesanes, ratafia, sucs ecològics… I tot fet al territori català. Per menjar, una carta de bons entrepans, tapes i amanides (on es privilegia el fet vegetarià: fan la seva pròpia sobrassada vegana).

Per què ens agrada: Pel seu caliu, preus populars i activitats que sovint organitzen; concerts en format de butxaca, xerrades, karaoke, etc.  

On: Av. de Vallcarca, 81  

De què va: Portes de fusta pintades de vermell. Renglera de tines enfosquides pel pas dels anys. Piles de caixes de cerveses de coloraines. Cartells taurins i una samarreta de l’Espanyol. Terra de fusta i molta tradició: la J ve de Joaquina, la mare del propietari, en Johnny. Amb la seva dona, la Rosa, només obren els migdies i ofereixen el clàssic combinat d’anxoves amb olives farcides i vermut molt econòmic. 

Per què ens agrada: Per les seves anxoves, que són un escàndol. El matrimoni, encantador, es passa cada vespre dues o tres hores netejant les anxoves perquè l’endemà te les pugueu cruspir: això sí que és dedicació!

On: Pere IV, 460

De què va: En un carreró d’Horta, davant d’una prunera florida, hi ha una porteta que dona accés a un tresor de celler, tota una institució del barri des de fa més de 80 anys: la Bodega Massana. La botarellotge amb dotze aixetes –amb varietats poc habituals– us rep des de darrere la barra on no paren de despatxar vermuts i canyes, cargols picants, botifarres amb seques i tota mena de menges esplèndides a preus assequibles. Tenen una petita eixida per fumar i descongestionar el local, que és tan popular que sempre hi ha gresca i és ple com un ou. 

Per què ens agrada: Perquè és un d'aquells llocs que si hi aneu una vegada, hi tornareu.

On: Horta, 1 

De què va: Oberta el 1956 per l’avi de l’actual propietari, l’enòleg Xavier Garcia, la Bodega Lluís, al districte de Sant Andreu, esgarrapa el cor amb vermuts de cinc estrelles. Els prestatges carregats d’ampolles de vi, les neveres antigues i les bosses de patates penjades com garlandes de festa major són només el decorat d’un lloc que continua sent, sobretot, dels veïns, que s’hi acosten amb les bosses del súper. Als matins, el celler rep els parroquians més veterans, que hi venen a llegir el diari i fer una canyeta. I els combinats de la casa, amb cloïsses, navalles i escopinyes, farien creure fins i tot un ateu.

Per què ens agrada: Per les seves ‘xapatetes’, fetes amb pa del Forn dels 15 i embotits de la mítica xarcuteria del barri, Gasch.

On: Pinar del Río, 74

De què va: Des de fa més de 40 anys, aquesta bodega és la reina de la plaça del Mercat del Clot i sempre ha funcionat més com a botiga que com a bar: venen vins i licors a granel, vi embotellat, caves i cerveses de la terra. Unes poques cadires testimonien que també s’hi pot degustar el vi in situ, acompanyat per alguna llauna vermutera. Ningú diria que a segons quines hores això s’ompli de gom a gom. A finals del segle XIX, aquesta taverna era una fàbrica de licors on s’elaboraven anisats i absentes. Ara hi trobareu un temple dedicat al culte al musclo, les escopinyes i altres conserves, i al vermut de qualitat. Tenen també bons embotits de Lleó i formatges exquisits. 

Per què ens agrada: Perquè fer el vermut aquí fa que la vida sigui una mica millor, encara que calgui fer cua i prendre’l dret.

On: Clot, 5

De què va: Porta, a Nou Barris, és un petit barri barceloní de topònims mallorquins i tarongers bords. I al costat de la parada de metro de Llucmajor, des de fa 50 anys, hi trobem la Bodegueta d’en Miquel. Fa dues dècades que en Miquel Àngel Borrull i en José Miguel García en porten les regnes. El local, petit i acollidor, ple de botes de vi i ampolles —com ha de ser!—, ofereix bones conserves, tapes de tota mena i alguna cassoleta. Triomfa especialment el rotllet de cecina amb crema de formatge de Cabrales i avellana picada. I el vi a doll encara hi corre.

Per què ens agrada: Perquè és un dels centres socials espontanis del barri.

On: Plaça dels Jardins d’Alfàbia, 3