0 M'encanta
Guarda-ho

Les millors bodegues de Barcelona

Bars amb ànima on el vi encara brolla a dojo

Celler Cal Marino

Botes, aixetes, anxoves i alegria. Patrimoni material i líquid d'una ciutat amb excés de culte a la novetat. Clàssics a granel que sobreviuen conservant les essències en fusta i tracte familiar. Practiquem la litúrgia del vermut a les bodegues més carismàtiques de la ciutat: la vida a doll.

Cal Marino: temple vermutaire

Recomanat

A començament del segle XX havia estat una fàbrica de gasoses, així que no és estrany que des de fa quatre anys sigui un celler: l’esperit de la beguda ja hi era quan un vermutaire intrèpid com l’Eduard va decidir convertir-lo en bodega. A Cal Marino tenen una oferta espaterrant de vins, cerveses, croquetes de mil gustos, formatges i platets. En destaquen la truita amb suc, la cecina amb escarxofes, el civet de senglar i el sorbet de gintònic, però sempre hi ha nous plats per descobrir... El local és molt gran, així que és una bona opció per anar-hi en grup.

Llegir-ne més
El Poble-sec

Bodega J. Cala: anxoves d'escàndol

Portes de fusta pintades de vermell. Renglera de tines enfosquides pel pas dels anys. Piles de caixes de cerveses de coloraines. Cartells taurins i una samarreta de l’Espanyol. Terra de fusta i molta tradició: la J ve de Joaquina, la mare del propietari, en Johnny. Amb la seva dona, la Rosa, només obren els migdies i ofereixen el clàssic combinat d’anxoves amb olives farcides i vermut molt econòmic. El matrimoni, encantador, es passa cada vespre dues o tres hores netejant les anxoves perquè l’endemà te les puguis cruspir: això sí que és dedicació.

Llegir-ne més
Provençals del Poblenou

Bodega Montferry: entusiasme renovat

És un exemple perfecte de l’entusiasme que desperten aquests establiments tradicionals i com es poden reinventar sense perdre unça d’autenticitat. El 1964, en Pere i l’Evangelina van obrir la bodega Montferry i s’hi van passar la vida servint vermuts i anxoves. El 2013 van decidir jubilar-se i l’espavilat bloguer Alberto García d’'En ocasiones veo bares' no s’ho va pensar dues vegades per enredar els seus amics Marc i Raquel per fer-se’n càrrec. Renovades les energies, ara és tot un temple de l’aperitiu, amb un capipota per llepar-se’n els dits i uns entrepans que no paren de rebre elogis.

Llegir-ne més
Advertising

Bodega Montse: lliçons de vida

Darrer bastió d’una llarga tradició de bodegues del barri Xino, el fill de la Montse, en Javi, s’encarrega de seguir servint mam a qui passa amb quatre duros a la butxaca, com han fet els propietaris d’aquest local des de fa més de 100 anys. La clientela no és la més jovenívola del món i, precisament per això, si hi vas i pares l’orella, sentiràs històries fascinants, lliçons de vida. A les parets, fotos de la Barcelona antiga, cartells de corrides i pols i teranyines immemorials. Si vols, et serveixen el vi amb un porró, que sempre fa de més bon prendre.

Llegir-ne més
El Raval

Bodega Massana: la institució

En un carreró d’Horta, davant d’una prunera florida, hi ha una porteta que dona accés a un tresor de celler, tota una institució del barri des de fa més de 80 anys: la Bodega Massana. La botarellotge amb dotze aixetes –amb varietats poc habituals– us rep des de darrere la barra on no paren de despatxar vermuts i canyes, cargols picants, botifarres amb seques i tota mena de menges esplèndides a preus assequibles. Tenen una petita eixida per fumar i descongestionar el local, que és tan popular que sempre hi ha gresca i és ple com un ou. Si hi vas, repeteixes.

Llegir-ne més
Horta - Guinardó

La Bodegueta d'en Miquel: Turisme d'interior

Porta és un petit barri barceloní amb topònims mallorquins i tarongers bords. Al costat de la parada de metro de Llucmajor fa 50 anys que hi ha un dels centres socials espontanis del barri, la Bodegueta d’en Miquel. El local, petit i acollidor, ple de botes de vi i ampolles –com ha de ser!–, té especialitats com les tapes de tota mena, zorzas i la torta del Casar. Els dijous al vespre és el dia del pinxo-panxo i ofereixen tapa i beguda per 1,95 euros: pot ser l’excusa perfecta per fer turisme d’interior del de debò, que Barcelona és gran i variada!

Llegir-ne més
Nou Barris
Advertising

Bodega Jané

Després de l’ensulsiada urbanística del forat de la vergonya, la centenària Bodega Jané –entaforada i recòndita, les seves parets et podien explicar 1001 històries– va ressorgir de les seves cendres en un nou local amb més espai i llum que l’antic però la mateixa nevera de fusta que tanta solera li donava. Amb les parets entapissades d’ampolles, licors i caves, tirador de cervesa artesanal i vermut de la casa, si sou pel centre de la ciutat, la bodega Jané és un lloc ideal per deixar-se recomanar un bon vi o picar-hi alguna llauna.

Llegir-ne més
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Bodega Carol

Un altre exemple de bodega recuperada amb molta gràcia: només cal veure el seu aparador pop amb càntirs, sifons de coloraines i discos de la Sarita Montiel i d’en Joan Capri, entre d’altres. Per completar el quadre, a sota les botes de vi a doll han mantingut la col·lecció de clauers dels antics propietaris. Per menjar, no us perdeu la cecina, la moixama, els 'torreznos', la 'carne mechá', els formatges i les mandonguilles. Tenen una màquina tocadiscos amb rock i rumbes variades per animar la concurrència, que té molt clar que anar a la Carol és una festa. S’hi està de meravella!

Llegir-ne més
El Clot

Bodega Salvat

La ciutat és plena de sorpreses i llocs per descobrir, com aquesta cantonada del Sants més profund: la llum que hi toca al migdia ja valdria per si sola una visita a aquest racó del barri, però si a més a més hi ha una de les millors bodegues de la ciutat, la peregrinació és obligada. Amb trofeus antics a les parets i tines de l’any de la Mariacastanya, les anxoves de la Salvat tenen fama merescuda i et faran mantenir viva la set per seguir bevent els xops de cervesa que serveixen sense parar, i si voleu vi a doll, demaneu un priorat que es diu Setze Vàlvules i sabreu el que és bo.

Llegir-ne més
Sants
Advertising

Càssics a granel

Un imprescindible dels àpats del dia a dia, un vi de taula que fa el pes i a bon preu. És un garnatxa, potent, per això sovint es prefereix rebaixat amb aigua o gasosa.

Pot ser blanc o negre i és un vi de sobretaula, perfecte per acompanyar fruits secs i galetes. Les padrines l’adoren tant com el moscatell, un altre a doll ideal per a cafès i postres.

Originari de la Terra Alta, és un blanc brisat, fermentat amb les pells del raïm, que li atorguen les seves característiques tonalitats daurades. Acompanya com els àngels un esmorzar de forquilla.

Advertising

És un blanc dolç, fet amb la varietat pansa blanca. Marida perfectament amb arrossos, fideuades i especialitats de peix contundents, com la sarsuela, així com plats especiats.

100 anys sadollant Gràcia

Bodega Marín

La Tere Cercós és l’ànima, juntament amb el seu marit Antonio i el seu fill Jordi, de la bodega Marín. Sota uns cabells rossos i rinxolats, la seva mirada inquieta es passeja constantment pel local, atenta a les necessitats dels clients per saludar-los, comentar la jugada i servir-los.

Quina és la història d’aquesta bodega?
La Marín neix com a ultramarins el 1916 en mans d’Enrique Marín. El 1941 l’agafa un altre Marín, l’Emilio, que no és parent del primer. El 1961 passa a l‘Encarna Marín, que tot i dir-se igual, tampoc és de la mateixa família: sembla mentida, oi? Ella i el seu marit Fernando són els que converteixen el local en bodega i comencen a oferir croquetes i tapes als clients, costum que jo mateixa vaig conservar quan ens van traspassar el local l’any 1991.

Per aquí hi han passat mil personatges: quin en destacaries?
L’Armand era un senyor molt simpàtic que quan alguna noia demanava pel servei, ell preguntava a quin servei es referia, que ell oferia el servei de ‘tocador’. El nostre gat, el Mini, també era molt famós: s’estava a la seva cadireta i tothom el saludava, era part del local des que el van agafar fins al 2010.

Quina és la situació actual de la bodega?
En perill d’extinció per incertesa amb la nova propietat de l’immoble.

Llegir-ne més
Vila de Gràcia

Comentaris

0 comments