Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Celler Cal Marino
Foto: Maria DiasCeller Cal Marino

Les millors bodegues de Barcelona

Bars amb ànima on el vi encara brolla a dojo

Ricard Martín
Escrit per
Martí Sales
i
Ricard Martín
Publicitat

Botes, aixetes, anxoves i alegria. Patrimoni material i líquid d'una ciutat amb excés de culte a la novetat i als restaurants acabats d'obrir. Si sou més de la vella escola i us agraden els clàssics a granel que sobreviuen conservant les essències en fusta i tracte familiar, aquest és el vostre article. Aquí podreu practicar la sana religió de les millors tapes, la religió de la bona croqueta i la litúrgia del vermut a les bodegues més carismàtiques de la ciutat. Prepareu-vos per viure la vida a doll.

NO T'HO PERDIS: ElElss millors llocs per fer el vermut a Barcelona

  • 5 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Sants - Montjuïc
  • Crítica de Time Out

Tothom es desfà en elogis quan parla de la Montferry. I és que val la pena. La bodega s’ha fet famosa pels seus entrepans per esmorzar, que per la seva dimensió mereixen el qualificatiu d’esmorzars de forquilla: el de botifarra esparracada amb daus d’albergínia, el de capipota amb chimichurri i el de tonyina de la bona amb formatge i tomàquet sec són algunes de les sorpreses que us hi esperen per aixecar els ànims matinals. Cada dia al matí presenten l’entrepà del dia a les xarxes socials i fàcilment l’estómac us farà rau-rau.

La bodega obre tot el dia. Per això, no es pot deixar de mencionar l’oferta de tapes, com les braves personalitzades, les truites, les mandonguilles i les croquetes. Ambient de bodega amb un punt hipster, ideal per menjar bo i baratEl 2022 van haver de tancar el seu emplaçament original per no renovació de lloguer, però han reobert al barri on hi hagué un bar de tota la vida, i han mantingut la parròquia i l'encant. 

  • Restaurants
  • El Poble-sec

A començament del segle XX havia estat una fàbrica de gasoses, així que no és estrany que des de fa quatre anys sigui un celler: l’esperit de la beguda ja hi era quan un vermutaire intrèpid com l’Eduard va decidir convertir-lo en bodega. A Cal Marino tenen una oferta espaterrant de vins, cerveses, croquetes de mil gustos, formatges i platets. En destaquen la truita amb suc, la cecina amb escarxofes, el civet de senglar i el sorbet de gintònic, però sempre hi ha nous plats per descobrir... El local és molt gran, així que és una bona opció per anar-hi en grup.

Publicitat
  • 4 de 5 estrelles
  • Bars i pubs
  • Crítica de Time Out

Just al costat del pont de Vallcarca, la bodega cooperativa La Riera és un bar de barri, obrer i anarquista. No tingueu por: aquí tothom hi és ben rebut, i les canyes són de cervesa bona i ben tirades. Si n'esteu farts de sentir-vos un sac de diners amb potes que l' 'stablishment' sacseja a l'inrevés per cobrar-vos hamburgueses a dotze euros i vermuts a quatre, aquest és el vostre lloc. 

Allunyat del brogit urbà i turístic, aquí hi trobareu una bodega de tota la vida amb caliu i un gens dissimulat i saludable esperit anarquista: tot just entrar, la bota de vi crida "Prou enderrocs and remeber: Gaudí hates you!". Per beure, vi i vermut a doll, vi d’ampolla de cooperativa i ecològic, cerveses artesanes, ratafia, sucs ecològics… I tot fet al territori català. Per menjar, una carta de bons entrepans, tapes i amanides (on es privilegia el fet vegetarià: fan la seva pròpia sobrassada vegana), a preus populars. Sovint hi trobareu concerts en format de butxaca, festes i karaoke. 

  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Can Baró
  • preu 1 de 4

Al bell mig de Can Baró hi ha una plaça el·líptica que fa una mica de pendent. Té dos nivells, una mica com una cinta de Moebius, i en una cantonada hi ha la Bodega Montferry. Una altra Montferry?, us preguntareu. Sí, n’hi ha a Sants, a la Barceloneta, a Navas i n’hi havia gairebé a cada barri de la ciutat: era una franquícia que es va treure de la màniga en Pere Virgili, de Montferri de l’Alt Camp, per donar feina a gent del seu poble i distribuir la producció de vi de la seva zona.

A inicis del 2024 se'n van fer càrrec la parella formada per la Laura De Muller i en Fabio Lapignola. Ella amb cognom de vermut de Reus, ell un cuiner napolità amb la mà trencada a l'hora de fer guisat català, van decidir perpetuar la vida del negoci "pel seu encant bestial i perquè va ser fonamental que "fos un lloc simbòlic, amb trets identitaris del barri", expliquen. S'hi menja i beu molt bé i bé de preu: capipota, calamars guisats amb fesols i ou ferrat, croquetes excel·lents, botifarra negra al vi blanc... Un festival de carta i cullera, ideal per compartir en alegre companyia.   

Publicitat
  • 5 de 5 estrelles
  • Bars i pubs
  • Cellers
  • El Clot
  • preu 1 de 4
  • Crítica de Time Out

Un altre exemple de bodega recuperada amb molta gràcia: només cal veure el seu aparador pop amb càntirs, sifons de coloraines i discos de la Sarita Montiel i d’en Joan Capri, entre d’altres. Per completar el quadre, a sota les botes de vi a doll han mantingut la col·lecció de clauers dels antics propietaris. Per menjar, no us perdeu la cecina, la moixama, els 'torreznos', la 'carne mechá', els formatges i les mandonguilles. Tenen una màquina tocadiscos amb rock i rumbes variades per animar la concurrència, que té molt clar que anar a la Carol és una festa. S’hi està de meravella!

  • Bars i pubs
  • Cellers
  • Provençals del Poblenou
  • preu 1 de 4

Portes de fusta pintades de vermell. Renglera de tines enfosquides pel pas dels anys. Piles de caixes de cerveses de coloraines. Cartells taurins i una samarreta de l’Espanyol. Terra de fusta i molta tradició: la J ve de Joaquina, la mare del propietari, en Johnny. Amb la seva dona, la Rosa, només obren els migdies i ofereixen el clàssic combinat d’anxoves amb olives farcides i vermut molt econòmic. El matrimoni, encantador, es passa cada vespre dues o tres hores netejant les anxoves perquè l’endemà te les puguis cruspir: això sí que és dedicació.

Publicitat
  • Restaurants
  • Sants - Montjuïc

Petita bodega oberta l’any 1927 que ha canviat d’amos i de nom unes quantes vegades, però que sempre ha sabut mantenir l’essència. Botes de vi, neveres antigues, parets groguenques i tauletes de marbre. L’Àngel, un apassionat de les bodegues de tota la vida, se’n va fer càrrec el 2004 i va de repartir felicitat en forma de tapes de peix i marisc, tant fresc com de llauna, fins que va morir el 2022. 

Van agafar el testimoni la Verónica i en Gustavo, apassionats de la cuina i del vermut respectivament, restaurant i millorant l'immoble amb un treball ple d'amor. La fama dels seus vermuts i platets ha traspassat les fronteres del barri, i trobar-hi lloc els caps de setmana és complicat, entre gent que es deleix pel seu capipota, bombes, mandonguilles amb picada ben feta i seitons fumats. Han mantingut i expnadirt una molt encertada selecció de vins a granel i embotellats, i tenen un vermut de la casa, barreja de diversos vermuts de Reus, que és excel·lent. 

Bodega Montse: lliçons de vida
  • Restaurants
  • El Raval

Darrer bastió d’una llarga tradició de bodegues del barri Xino, el fill de la Montse, en Javi, s’encarrega de seguir servint mam a qui passa amb quatre duros a la butxaca, com han fet els propietaris d’aquest local des de fa més de 100 anys. La clientela no és la més jovenívola del món i, precisament per això, si hi vas i pares l’orella, sentiràs històries fascinants, lliçons de vida. A les parets, fotos de la Barcelona antiga, cartells de corrides i pols i teranyines immemorials. Si vols, et serveixen el vi amb un porró, que sempre fa de més bon prendre.

Publicitat
Bodega Massana: la institució
  • Restaurants
  • Horta - Guinardó
  • preu 1 de 4

En un carreró d’Horta, davant d’una prunera florida, hi ha una porteta que dona accés a un tresor de celler, tota una institució del barri des de fa més de 80 anys: la Bodega Massana. La botarellotge amb dotze aixetes –amb varietats poc habituals– us rep des de darrere la barra on no paren de despatxar vermuts i canyes, cargols picants, botifarres amb seques i tota mena de menges esplèndides a preus assequibles. Tenen una petita eixida per fumar i descongestionar el local, que és tan popular que sempre hi ha gresca i és ple com un ou. Si hi vas, repeteixes.

La Bodegueta d'en Miquel: Turisme d'interior
  • Restaurants
  • Nou Barris
  • preu 1 de 4

Porta és un petit barri barceloní amb topònims mallorquins i tarongers bords. Al costat de la parada de metro de Llucmajor fa 50 anys que hi ha un dels centres socials espontanis del barri, la Bodegueta d’en Miquel. El local, petit i acollidor, ple de botes de vi i ampolles –com ha de ser!–, té especialitats com les tapes de tota mena, zorzas i la torta del Casar

Publicitat
  • 3 de 5 estrelles
  • Bars i pubs
  • Cellers
  • Gràcia
  • preu 2 de 4
  • Crítica de Time Out

A l’extraradi de Gràcia, a dalt de tot del Torrent de les Flors, hi ha una bodega centenària que val la pena visitar. A l’entrada, el sostre vermell amb la barra a mà esquerra i les tines enfosquides del fum de tantes vides, més endavant els menjadors, amb mobles d’època i taules de marbre, i la cuina al fons, com mana la tradició. Als fogons, en Manolo s’empesca combinacions guanyadores com els musclos saltats amb albergínia, les anarkobraves (patates fregides amb allioli de tinta de cefalòpode) o el pop amb Parmentier de bolets. L’encerta amb el bacallà amb all i ens quedem amb les ganes de tastar el filet amb sobrassada, brie, albergínia i mel. També fan coques cruixents amb arengada o foie gras. Es poden fer mitges racions i reservar per a grups. Al migdia tenen un menú a bon preu, senzill i bo, amb peix del dia de segon, que sempre és d’agrair i no gaire habitual de trobar pels llocs. El Bodega Manolo és un local dels de tota la vida, i com que està fora del circuit habitual, l’ambient és molt familiar i el ritme més humà –que no vol dir que hi falti la gresca sinó que tot passa de manera diferent que als bars de moda: que aquí hi ha més ritual que neguit, vaja.

  • Bars i pubs
  • Cellers
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Després de l’ensulsiada urbanística del forat de la vergonya, la centenària Bodega Jané –entaforada i recòndita, les seves parets et podien explicar 1001 històries– va ressorgir de les seves cendres en un nou local amb més espai i llum que l’antic però la mateixa nevera de fusta que tanta solera li donava. Amb les parets entapissades d’ampolles, licors i caves, tirador de cervesa artesanal i vermut de la casa, si sou pel centre de la ciutat, la bodega Jané és un lloc ideal per deixar-se recomanar un bon vi o picar-hi alguna llauna.

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Cellers
  • Sants
  • preu 1 de 4

La ciutat és plena de sorpreses i llocs per descobrir, com aquesta cantonada del Sants més profund: la llum que hi toca al migdia ja valdria per si sola una visita a aquest racó del barri, però si a més a més hi ha una de les millors bodegues de la ciutat, la peregrinació és obligada. Amb trofeus antics a les parets i tines de l’any de la Mariacastanya, les anxoves de la Salvat tenen fama merescuda i et faran mantenir viva la set per seguir bevent els xops de cervesa que serveixen sense parar, i si voleu vi a doll, demaneu un priorat que es diu Setze Vàlvules i sabreu el que és bo.

Càssics a granel

Un imprescindible dels àpats del dia a dia, un vi de taula que fa el pes i a bon preu. És un garnatxa, potent, per això sovint es prefereix rebaixat amb aigua o gasosa.

Pot ser blanc o negre i és un vi de sobretaula, perfecte per acompanyar fruits secs i galetes. Les padrines l’adoren tant com el moscatell, un altre a doll ideal per a cafès i postres.

Publicitat

Originari de la Terra Alta, és un blanc brisat, fermentat amb les pells del raïm, que li atorguen les seves característiques tonalitats daurades. Acompanya com els àngels un esmorzar de forquilla.

És un blanc dolç, fet amb la varietat pansa blanca. Marida perfectament amb arrossos, fideuades i especialitats de peix contundents, com la sarsuela, així com plats especiats.

100 anys sadollant Gràcia

  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Vila de Gràcia
  • preu 1 de 4
  • Crítica de Time Out

La Tere Cercós és l’ànima, juntament amb el seu marit Antonio i el seu fill Jordi, de la bodega Marín. Sota uns cabells rossos i rinxolats, la seva mirada inquieta es passeja constantment pel local, atenta a les necessitats dels clients per saludar-los, comentar la jugada i servir-los.

Quina és la història d’aquesta bodega?
La Marín neix com a ultramarins el 1916 en mans d’Enrique Marín. El 1941 l’agafa un altre Marín, l’Emilio, que no és parent del primer. El 1961 passa a l‘Encarna Marín, que tot i dir-se igual, tampoc és de la mateixa família: sembla mentida, oi? Ella i el seu marit Fernando són els que converteixen el local en bodega i comencen a oferir croquetes i tapes als clients, costum que jo mateixa vaig conservar quan ens van traspassar el local l’any 1991.

Per aquí hi han passat mil personatges: quin en destacaries?
L’Armand era un senyor molt simpàtic que quan alguna noia demanava pel servei, ell preguntava a quin servei es referia, que ell oferia el servei de ‘tocador’. El nostre gat, el Mini, també era molt famós: s’estava a la seva cadireta i tothom el saludava, era part del local des que el van agafar fins al 2010.

Quina és la situació actual de la bodega?
En perill d’extinció per incertesa amb la nova propietat de l’immoble.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat