[title]
No s'assemblen a res del que coneixem. La seva batedora de sons neix de la col·lisió de cinc productors melòmans amants dels samplers que van decidir reivindicar i actualitzar el folklore andalús. Aquest any han publicat el seu segon llarg, 'La contraçeña', ple de hip-hop, spaghetti western, flamenc, electrònica ... i el presenten el 16 de setembre al Nits del Fòrum. Parlem amb Curro Morales, un dels seus membres.
No teníeu previst gravar 'La contraçeña'. Com va sorgir?
La nostra idea era girar 'Porta de la canne' (2019), que encara no l'havíem girat, però després del confinament vam tenir ganes d'ajuntar-nos, vam llogar una caseta i ens en vam anar a fer música, que és el que ens agrada. No teníem intenció de fer el disc sinó el que sorgís. Vam tornar amb tretze idees i d'aquí va sortir.
Creus que l'àlbum s'ha beneficiat d'aquesta espontaneïtat?
Estem en un moment en què ens entenem tots molt bé, hi ha molta amistat, complicitat i les coses surten així. També ens anem coneixent a l'hora de treballar, cadascú sap el que ha de fer i això es nota. Cada vegada és més fàcil, ens entenem millor i hem afinat més el nostre mètode de treball.
El nucli del grup sou cinc productors, no sou una banda de rock o pop típica. Com us organitzeu?
Encara que després hi participi més gent, nosaltres cinc som els que fem les maquetes. Jo soc el director musical, ordeno les idees de tots, però tothom aporta i després Serokah és el que està a l'ordinador, el que dissenya els sons. Jo estructuro les cançons, els arranjaments, potser toco les melodies, però tothom aporta idees i 'samples', hem de ser-hi els cinc aquí perquè això surti. Simplement el que fem és muntar l'estudi en un lloc una mica apartat per desconnectar de la nostra vida normal i de la gent i aquí ens posem a pencar. Ens portem al nostre col·lega de farra, com els Happy Mondays, i ja està. I a fotre-li a la festa i fer música.
Ens enduem el nostre col·lega de farra, com els Happy Mondays, i a fotre-li a la festa i fer música
Sou força difícils d'encasellar. ¿Definiu d'alguna manera aquesta barreja d'electrònica, hip-hop, flamenc, spaghetti western i tantes altres coses o no us agraden les etiquetes?
A mi m'encanten les etiquetes i utilitzar-les a l'hora de parlar de música, però crec que és una cosa una mica més de la gent i de la premsa, que són els que ho estan veient des de fora. Per definir el que tu mateix fas, jo crec que tens poca perspectiva. No m'atreviria a posar-li una etiqueta al que fem, és guai que ho faci algú aliè a la banda.
Feu servir molts 'samples'. ¿Sampledelia podria ser una bona etiqueta?
Sí, sobretot a l'inici. Seguim treballant amb 'samples' però les guitarres, baixos, teclats... Molts els gravo jo i altres el Serokah. Encara que després comptem amb altres músics, nosaltres mateixos vam gravar molts instruments i cada vegada té més pes la instrumentació de la banda tant en disc i del directe. Així i tot no abandonarem els 'samples', venim també molt del hip-hop, del big beat, de músiques que treballen molt amb 'samples'. És el nostre 'background' i seguirem utilitzant-los, perquè és una combinació guai. El sampler és un instrument més, en alguns temes té més importància i en altres menys. Tampoc ens posem una barrera ni ens imposem un mètode. És totalment lliure.
Teniu alguna línia marcada que defineixi el que és Califato ¾ i el que no?
El primer és que intentem recordar sempre que el nom del grup és Califato 'tres por cuatro', perquè 3/4 és com s'escriu l'anotació del compàs tres per quatre. Aquesta és una de les premisses, però realment també fem música a 4/4, a 6/8... No només treballem el 3/4, encara que sigui una mica el que ens defineix. És que som productors i hem fet tota mena de música. Jo he tingut projectes de noise pop, de metal, d'electrònica, de rap, de grime, de dub... He tocat mil pals i molts dels membres del grup han tingut també un munt de projectes diferents. Hem d'acotar una mica perquè si no ens posem a fer música i pot sortir qualsevol cosa, de veritat. Aquesta línia que ens vam marcar és que tingui algun component del folklore andalús, de la música andalusa en general, ja sigui en un 'sample', en una línia melòdica, en una lletra, en el compàs ... Perquè si li traguéssim aquest element seria una bogeria, crec que aquesta és l'única línia que ens vam marcar.
El simple fet de fer valdre aquesta cultura, que en molts casos ha estat maltractada i injuriada, ja té un component reivindicatiu
Us sentiu part de la tradició del rock andalús?
No fem rock andalús ni moltíssim menys. Si ho entens en sentit ampli és una cosa, però si ho entens com l'escena que va sorgir a la fi dels 70 inicis dels 80, musicalment no hi tenim gaire a veure. En algun tema pot haver-hi alguna semblança o alguna connexió, però no fem rock andalús. A la música dels Derby [Motoreta's Burrito Kachimba], encara que el barregen amb altres coses, sí que el rock andalús té un pes molt gran, però per a nosaltres és un element entre dos-cents més.
Què me'n dius de la línia avantguardista que van obrir Morente i Lagartija Nick a 'Omega'?
Si hi ha una línia d'investigació per aquí, l''Omega' sí que està en el mateix camí. Encara que està fet amb una altra premissa i utilitzant el rock dur i barrejant-ho només amb el flamenc, nosaltres anem més enllà, creiem que el folklore andalús és més ampli que el flamenc. Però sí que continuem el mateix camí, em sembla que aquí hi ha més connexió que amb el rock andalús, tot i que al capdavall el rock andalús també és fusió del que ve de fora i coses d'aquí.
Quin grau de reivindicació hi ha en la vostra música?
El simple fet de fer valdre aquesta cultura, que en molts casos ha estat maltractada i menystinguda, ja té un component reivindicatiu, tampoc has de dir gaire més en les lletres ni fer molt més. El simple fet de valorar aquestes arrels, actualitzar-les i dir que són guais, que poden ser un element per fer música moderna com qualsevol altra. Simplement això ja té un component polític.
Si la història hagués esdevingut d'una altra manera potser on es parlaria 'correctament' seria a Còrdova i no a Valladolid
Fer servir l'Êttandâ pal andalûh (EPA) en els títols també és una qüestió política?
L'EPA és una proposta, n'hi ha hagut d'altres anteriorment, de lingüistes que han intentat transcriure i unir totes les parles andaluses. L'EPA recull totes aquestes propostes anteriors, em sembla que funciona prou bé i que és bastant inclusiu amb les diferents parles, que són bastant variades. A nosaltres ens semblava bé utilitzar-lo per una qüestió política, perquè per a mi la uniformització del llenguatge es produeix sempre des dels centres de poder. Si la història hagués esdevingut d'una altra manera potser on es parlaria correctament, entre cometes, seria a Còrdova i no a Valladolid, és una qüestió històrica. I a Valladolid parlarien malament, entre cometes. El fet de convertir la teva forma de parlar en un llenguatge és un acte polític perquè és una reapropiació del poder per part de les perifèries. A part, ho hem fet també per una qüestió purament estètica, utilitzar uns caràcters diferents, una forma d'escriure diferent, també et dóna un punt estètic diferent que a nosaltres ens semblava molt interessant. Té dos components, el polític i l'estètic.
En quins àmbits es fa servir l'EPA?
El EPA no pretén imposar-se a ningú, és un crit, és un acte polític, com jo ho entenc. Hi és per a qui el vulgui utilitzar. Ha nascut des de baix, no de les institucions, ha nascut des del poble des de la gent, l'han desenvolupat lingüistes i l'han començat a utilitzar artistes. Té aquest punt artístic, polític i cultural i l'utilitza gent a qui li sembla interessant la proposta, però no té res a veure amb les institucions ni ningú de les institucions l'utilitza.
Queralt Lahoz col·labora al disc, com la vau conèixer?
La coneixia per internet, perquè estem bastant al dia del que surt de música, d'aquí i de fora, som bastant melòmans. Ja la tenia fitxada, però vam tocar amb ella a la Model i allà va ser quan la vam conèixer i li vam dir de fer alguna cosa pel disc, li vam enviar l'instrumental, jo tenia la tornada, li va agradar, va acabar el tema i la veritat és que s'ho va 'currar' molt. Ho hem fet amb ella en directe i esperem fer-ho alguna vegada més, si està per Barcelona m'agradaria que pugés a l'escenari.
També hi col·labora Kurt Savoy. Com va sorgir la idea i com vau poder contactar amb ell?
Estàvem al local escoltant les demos que ens havíem portat de Ronda, que va ser on vam fer les maquetes de 'La contraçeña', i el tema tenia un punt de western, dels westerns que es rodaven a Almeria. I vam dir, per què no intentem contactar amb ell? Ens semblava una bogeria. A la seva pàgina web hi havia un telèfon de management. Vam trucar i ens el va agafar ell directament, l'home, supersimpàtic. Supersalat, superapanyat. Viu a París i ho va gravar en un estudi d'allà i ens va enviar les pistes. Per a nosaltres és una figura molt important, l'admirem i no esperàvem que la col·laboració sortís, però va sortir superfluida.
Xiulava a les bandes sonores d'Ennio Morricone de les pelis de Sergio Leone...
En algunes si, en altres no. També hi ha molta confusió amb això perquè se li atribueixen algunes que ell no ha fet i a l'inrevés. No està molt clar quines són les que feia i quins no. Ens va explicar que va conèixer a Morricone en persona, és tota una història. També és rocker antic, feia rock and roll com a Curro Savoy, és un personatge molt peculiar que val la pena investigar.
La casa de Ronda on us vau tancar per compondre el disc havia estat un estudi de gravació important.
Sí que és un estudi que hi havia a Ronda on havien gravat Coldplay, Orishas, dEUS, un munt de grups. L'estudi va desaparèixer i el van convertir en un Airbnb. Nosaltres vam llogar l'Airbnb i ho vam tornar a convertir en un estudi i era molt curiós perquè conserva molts dels seus elements. El dormitori principal tenia la típica finestra de la cabina de gravar, al bany hi havia els endolls dels micros, tenien un Hammond, decoratiu però conservava aquesta aura. I a part té una terrassa des de la qual es veu tota la Serranía de Ronda. Era un lloc molt peculiar i ens semblava interessant la idea de tornar a convertir-lo en un estudi una altra vegada.
NO T'HO PERDIS: Festivals de música a Barcelona i Catalunya el 2021
Llegeix el número de setembre de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
