[title]
L’art de Cinthia Marcelle ocupa les sales del MACBA. En moltes de les seves obres, l’artista brasilera hi implica participants que poden ser obrers, treballadors del camp i fins i tot persones desconegudes.
Per què t’agrada involucrar treballadors en les teves obres d’art?
M’interessa la política de la inutilitat. Pregunto als obrers què fan a les seves feines i els demano que facin quelcom diferent. Quan construeixen cases o apaguen focs, les seves accions tenen un objectiu. Però quan ho fan sense motiu, és diferent. Decidim fer un recorregut concret amb un tractor, com col·locarem les màquines… I aquests treballadors esdevenen els primers visitants del meu art.
Com responen quan els demanes una cosa així?
La gent ha sentit a parlar de l’art, però no s’imagina que una cosa així pot ser-ho! El meu art no existiria si no pogués involucrar-hi la gent, perquè busco canviar els espais on l’art passa. En comptes de portar gent al museu, els artistes podem dur l'art a altres espais. De fet, trobo més difícil fer art dins d’un cub blanc, dins d’un museu.
Quina és la peça més destacada de la teva exposició al MACBA?
El punt de partida és la instal·lació ‘The family in disorder’. És una gran peça col·laborativa dividida en dues sales del museu. En una sala, hi ha tots els materials que faig servir pel meu art, ordenats com en un magatzem: maó, paper, ciment, etcètera. En l’altra habitació, sis persones han de desorganitzar tots aquests materials.
Qui són aquestes sis persones?
Gent que treballa al MACBA, com el personal de sala, de neteja o d’activitats educatives. Fan feines poc visibles, però aquí es converteixen en els protagonistes de la peça. Han estat a l’habitació durant cinc dies amb un objectiu: detonar l’estructura dels materials produint el que ells vulguin. Després, entro per veure el resultat.
Quina va ser la teva reacció en veure la instal·lació definitiva?
Aquesta peça és tot un acte de confiança, que també he fet en altres museus. Quan entres, hi veus sempre alguna cosa nova. És com una explosió.
