[title]
Heu sentit mai algú dir “cobro massa pel que treballo”? Bé, doncs segons la revista Psychology Today, un 70% dels professionals pateix –almenys un cop a la vida– aquesta sensació que sovint coincideix amb la coneguda síndrome de l’impostor.
Els experts de la UOC Mireia Cabero i Carlos González-Reyes han analitzat aquest fenomen de l’ansietat per estar sobrepagat, que, malgrat ser freqüent, no correspon actualment a una expressió tècnica en l'àmbit de la psicologia organitzacional, ni fa referència a un diagnòstic oficial.
L’ansietat per sobrepagat "és una experiència psicològica que es pot manifestar en la síndrome de l’impostor, que no té un diagnòstic oficial però sí una clínica rellevant, encara que també es registra en trastorns d'ansietat generalitzada", explica Cabero.
Malgrat que professionals de diferents sectors pateixen aquesta síndrome, segons els experts, els més afectats són els emprenedors, ja que més del 80% confessen tenir sentiments d’impostor. Un altre són les executives sèniors, de les quals un 75% també han patit aquesta síndrome en la seva trajectòria.
Aquesta sensació de sentir-se sobrepagat "se sol donar en perfils altament qualificats, especialment en sectors en què els salaris són molt competitius, com la tecnologia, la consultoria estratègica o les grans firmes de serveis, i en què la progressió professional ha estat ràpida", explica González-Reyes.
Més enllà de la professió i des del punt de vista de la psicologia, aquesta síndrome es dona en persones amb una alta autoexigència, inseguretat professional i que senten que han de "ser mereixedors per rebre". Aquests individus també tenen tendència a comparar-se amb altres persones, dificultat per valorar-se personalment i professionalment, i falta de claredat sobre la seva marca personal i la seva proposta de valor.
Quins símptomes i conseqüències té?
L’ansietat per sobrepagament s'associa a emocions com la preocupació constant i la por anticipatòria de ser "descobert", el sentiment de culpa, la incomoditat i la percepció de ser un "mentider", indica Mireia Cabero.
Algunes persones mantenen aquests símptomes en un nivell tolerable, però en altres casos es poden intensificar i derivar en trastorns com ansietat generalitzada, burnout (síndrome d'esgotament professional o del cremat) o fins i tot depressió.
Pel que respecta a l’empresa, l'àrea de recursos humans ha d’acompanyar amb transparència i conversa, recomana González-Reyes. "Més enllà de justificar les retribucions, l'important és explicar els criteris que hi ha al darrere, connectar salari i valor aportat i obrir espais de diàleg sobre propòsit i expectatives, tant a l'inici de la relació laboral com posteriorment, per exemple, en les avaluacions anuals", aclareix.
Una nova normativa de transparència salarial
A parir del juliol del 2026, però, Europa tindrà una nova normativa sobre la transparència salarial, que obligarà les empreses a publicar els sous i a explicar els criteris retributius dels empleats. "Això exigirà posar sobre la taula temes que fins ara eren tabú, i pot ajudar a normalitzar aquestes converses", pronostica González-Reyes.