[title]
La temporada del Teatre Lliure ve carregada de papers femenins que són icònics o mítics, grans actrius i directores i nous projectes innovadors. Per aquest motiu, i aprofitant que és el Dia de la Dona treballadora, Time Out i el Teatre Lliure van veure l'oportunitat d'ajuntar a les dones que ompliran l'escenari del Lliure per parlar de com ha canviat el rol de la dona al teatre des d'una multiplicitat de perspectives.
Les protagonistes de la conversa són Laia Marull (que actualment encarna Lady Macbeth al 'Macbeth' de Pau Carrió), Victoria Szpunberg (dramaturga i directora de l'Imperatiu Categòric'), Àgata Roca (que protagonitza la peça escrita per Szpunberg), Alícia Gorina (directora de la nova reinterpretació d'Ifigènia', que s'estrena a l'abril), Marta Ossó (una de les actrius que farà d'Ifigènia a l'obra) i Magda Puig (artista resident amb un projecte anomenat 'Thauma').
La conversa s'inicia amb grans personatges femenins del teatre, com Lady Macbeth, o de la mitologia grega, com Ifigènia. Les actrius expliquen com és posar-se a la pell d'aquestes dones i què significa, d'alguna manera, posar cara a personatges tan connotats. També s'aborda la qüestió de la reinterpretació. Per què hi ha mites clàssics que, des de la contemporaneïtat, ens segueixen ressonant? Com es pot llegir, el sacrifici d'Ifigènia, des d'una òptica feminista?
Amb l'excusa de l'estrena de l''Imperatiu Categòric', sorgeix el tema de l'edatisme en el món del teatre. En la peça de Szpunberg, el personatge que interpreta Àgata Roca és una figura femenina que se sent invisible i que, tot i haver seguit les convencions socials, està en risc de quedar-se exclosa de la societat, als marges. El tema de l'edat en la dona hi juga un factor important i permet obrir el debat del tap generacional al món del teatre, la pressió estètica a les actrius i la por que cada encàrrec sigui l'últim a partir d'una certa edat.
I de l'edatisme i la pressió estètica, passem a altres temes que també afecten la creació teatral i dels quals potser no se'n parla tant. Des de l'encasellament de les actrius per a fer personatges concrets, a les crítiques sense perspectiva de gènere que qüestionen el talent femení, passant per la impossibilitat de conciliar amb la vida familiar, la precarietat o el retard conscient de la maternitat. Aquests són alguns dels reptes que les actrius, dramaturgues i directores destaquen per poder fer el teatre un sector més amable per a les dones, i per a tothom en general.
