alliure.jpg
Palau de l'Agricultura

Teatre Lliure: Montjuïc

La seu del Teatre Lliure a la muntanya de Montjuïc és un dels principals teatres de Barcelona
  • Teatre | Clàssic
  • El Poble-sec
Borja Duñó
Publicitat

Time Out diu

El Teatre Lliure, iniciativa d'una quinzena de professionals independents nascuda l'any 1976, és sinònim de teatre de creació, en català i de gran qualitat, un model que ha marcat profundament la manera de fer als escenaris catalans. Inicialment, tenia com a única seu el Teatre Lliure de Gràcia, a l'antiga cooperativa La Lleialtat, fins que 25 anys més tard va obrir aquesta segona seu a Montjuïc. 

La Ciutat del Teatre

L'expansió es va fer transformant el que va ser el Palau de l'Agricultura de l'Exposició Universal de 1929 i el Teatre Lliure de Montjuïc es va inaugurar l'any 2001. Ara, és part del que anomenem Ciutat del Teatre juntament amb el Mercat de les Flors i l'Institut del Teatre, tots al voltant de la plaça de Margarida Xirgu i molt a prop del Grec. Compta amb dues sales: la Fabià Puigserver, polivalent amb capacitat per a gairebé 800 espectadors, i l'Espai Lliure, amb gairebé 200 cadires per viure el teatre de prop. 

Per menjar o fer una copa

A La Terrassa del Lliure i El Bar del lliure s'hi pot prendre una copa o menjar alguna cosa abans o després dels espectacles. 

Més detalls a sota:

Detalls

Adreça
Pg. Santa Madrona, 40-46
Sants-Montjuïc
Barcelona
08038
Transport
Espanya (M: L1-L3-FGC), Poble Sec (M: L3)

Què hi ha ara mateix

'El fill' a l'Espai Lliure de Montjuïc

Del 8 de maig al 7 de juny, L'Espai Lliure de Montjuïc es converteix en un espai d'alta tensió emocional i tanca temporada amb El fill, una obra del noruec Jon Fosse, Premi Nobel de Literatura 2023, que parla més des dels silencis que des de les Paraules. La direcció de Ferran Utzet construeix una atmosfera densa i continguda: una casa aïllada, un poble gairebé buit i una espera que pesa. Un fill torna després d’anys fora, però el retrobament no té res d’alliberador. Tot el contrari: no hi ha retrobament idíl·lic, sinó incomoditat, silenci i una comunicació impossible que es va enverinant amb la presència d’un veí tafaner. Mirades que duren massa, frases que no arriben a dir el que haurien de dir i un clima que es va tornant cada vegada més opressiu.  El muntatge es recolza en un repartiment sòlid que dona densitat a aquest univers contingut. Guillem Balart i Jordi Figueras construeixen una parella atrapada en una rutina emocional esgotada, on l’afecte existeix però no troba canals per expressar-se. La seva interpretació treballa des de la contenció: mirades, pauses i petites fissures que deixen entreveure tot el que no s’atreveixen a dir. El retorn del fill, interpretat per Sebastián Mogordoy, actua com a detonant. La seva presència altera l’equilibri fràgil de la casa i introdueix una energia incòmoda, gairebé estranya, que va desplaçant la realitat del que semblava estable. Al centre d’aquest triangle hi ha també Mercè Pons, que ofereix una interpretació plena de...
Publicitat
Últimes notícies