L'herència
Sis hores de teatre, sí. Sis hores d'homes parlant sobre els drets, les llibertats, l'homosexualitat i la compassió, exactament. Aquest és el repte de 'L'herència': voler entrar en aquest món aixecat per Matthew López i no tenir la intenció de marxar-ne. Sis hores en què ens endinsarem en les vides de l'Eric Glass, en Toby Darling, en Walter Poole, l'Adam MacDowell, en Henry Wilcox, viatjarem als anys 80, a Nova York, enmig de la brutal epidèmia de sida, i tornarem al nostre temps, al final del segon mandat de Barack Obama i al primer de Donald Trump, en un viatge d'anada i tornada que ens farà saltar alguna llàgrima. Perquè potser no en sabem res, de tot allò, o potser ho hem oblidat.
Aquest és el repte de 'L'herència': voler entrar en aquest món aixecat per Matthew López i no tenir la intenció de marxar-ne
López proposa un camí de dues velocitats: l'un per als que coneguin 'Howards End', la novel·la que va escriure l'anglès E. M. Forstser a primers del segle XX; l'altre, per als que no ho fan fet. Els que almenys hagin vist la pel·lícula de James Ivory, faran ràpidament les analogies pertinents, reconeixeran escenes, personatges, fins i tot sabran què ve després: veuran Margaret Schlegel en Eric Glass, sentiran Ruth Wilcox en Walter Poole, somriuran en sentir que el cirerer té unes dents de porc incrustades, fruiran amb els paraigües perduts... I gaudiran de les desviacions, dels jocs, de les troballes. Els que no, tindran al davant un món nou, potser prou interessant....
