[title]
"Tothom fa croquetes. I vas pels llocs i et trobes croquetes molt bones, és cert. Però un lloc com aquest, que faci servir producte d'altíssima qualitat, i el vehiculi en receptes gastronòmiques dins d'una croqueta... Això sí que és tot un tret diferencial". En Jordi Castán, co-propietari de Casa Amàlia, està content: acaben d'obrir Croquetelle, just davant del restaurant Casa Amàlia Port Vell, al Time Out Market Barcelona.
Servidor, que va sempre en bicicleta, tendeix a l'escepticisme quan li volen vendre una moto. Ara bé, després de tres croquetelles –que tot i el diminutiu femení són croquetons mida XL, ideals per compartir– no pot sinó donar la raó a Castán, un restaurador que amb el seu soci, en Sergi Suaña, són coneguts per l'ànsia de trobar el millor producte possible de proximitat per a cada plat. "Hem anat a buscar croquetes molt grans, cadascuna amb un topping diferent i sobretot que siguin receptes amb un xup-xup", explica.
Vegem-les. Una croqueta de pollastre de Mas Planeses –una finca d'agricultura regenerativa– amb una beixamel feta amb llet de cabra de la granja Armengol. "Fer servir llet de cabra canvia la textura i el cos", m'assegura Castán. No sé distingir el matís, però sí apreciar que em cruspeixo una croqueta cremosa, amb gust de pollastre en alta definició. Com per caure de cul també és la de suquet de gamba: literalment, un suquet de gamba vermella km 0, és a dir, ¡de la costa catalana! fet croqueta, on en cada mossegada notes el sabor de crustaci, de la bresa de verdures, del fumet de peix de roca. Tremenda.
I la croqueta d'escudella ja m'havia seduït només en l'enunciat, però quan la mossegues és sentir a la boca la pilota, la col, la botifarra amb un embolcall de cremositat: no és beixamel, és velouté, una altra salsa mare de la cuina francesa, on el roux –farina i mantega– de la beixamel es transforma amb caldo i no pas amb llet. "Volem que tinguis Nadal en una mossegada", explica Castán. Els vegetarians es poden refiar d'un parell d'elaboracions delicioses: la d'albergínia a la brasa, amb provolone i xarop d'atzavara, i la Popeye, que és el seu famós bunyol d'espinacs convertit en croqueta. L'oferta és bona; tenen un combo de quatre croquetes per 18 euros que n'hi ha per sortir rodolant.
El lema aquí és finger food fet amb els nostres fingers. Totes les croquetes són fetes a mà, m'expliquen, amb un arrebossat d'ou líquid i panko, evitant l'efecte d'arrebossat totxo. Acompanyen les croquetes mossegades i entrepans –que ells anomenen bites– també d'alta elaboració i molt gaudi.
Com el caneló de la casa, recepta centenària de tres carns rostides i beixamel, o un seductor mollete que empresona una burger de calamar de platja, amb mel i salsa teriyaki de poma. Una recomanació: tasteu les boles de carbonara i descobrireu el parent perdut entre la truita de patates, Itàlia i Japó.