[title]
Si avui en dia t'encarreguen un logo, el fas amb l'ordinador i envies l'arxiu per correu electrònic, però el que va fer Joan Miró pesava més de 200 quilos, tenia 5 metres de llarg per 2 d'alt i estava fet de llana, cotó i cànem. A finals dels setanta, l'artista va rebre un encàrrec: renovar la imatge de 'La Caixa'. El resultat va ser una obra de grans dimensions feta amb l'artista tèxtil Josep Royo que fins al 1984 es va exposar al Museu de la Ciència (el CosmoCaixa actual), i després es va traslladar al vestíbul de la seu central de l’entitat, on només els seus treballadors i visitants l'han pogut veure aquests últims 38 anys. Però això ha canviat: ara, el tapís que es coneix com 'L'estrella de Miró' es pot veure al CaixaForum de Barcelona i hi serà com a mínim dos mesos. L'objectiu és poder-lo restaurar i donar l'oportunitat al gran públic de contemplar aquesta obra després de gairebé 40 anys, i ensenyar-ne també el revers per primera vegada. Tothom que vulgui pot veure-ho gratuïtament, però cal fer reserva prèvia.
Aquest és un dels set tapissos monumentals en aquells anys: primer, amb la col·laboració de Royo, Miró va fer el Tapís de Tarragona. Després, va fer el destruït Tapís del World Trade Center i el Tapís del National Gallery, i finalment va crear els tapissos de la Fundació Miró, la Fundació 'La Caixa' i la Foundation Maeght, elaborats al teler de La Farinera (Tarragona).
Els treballs de restauració es portaran a terme en horari d’obertura del centre i es compartiran amb els visitants amb l’objectiu de donar a conèixer processos essencials en la vida d’una obra d’art, però que normalment no són accessibles al gran públic. A més, a la sala on es restaurarà l’obra s’ha preparat un petit projecte museogràfic, amb imatges, vídeos i textos, que recupera la història del tapís i dona nou valor a la tècnica tèxtil, com també al treball de l’equip de col·laboradors de La Farinera, format sobretot per dones, protagonistes desconegudes quan es parla del tapís.
La història del tapís
En un primer moment, es va acordar que Miró pintaria l’esbós per a un tapís que s’exposaria a la seu central. L’objectiu era que un artista català de projecció internacional creés una obra a partir d’un element icònic que servís com a imatge corporativa de l’entitat, a l’estil de l’estrella de vuit puntes amb forma d’asterisc. Però quan van rebre el dibuix, l’artista havia canviat la proposta inicial i havia convertit l’asterisc en una estrella de cinc puntes amb dos astres. Al cap d'uns mesos, es va acceptar que l'estrella de Miró es convertís en el logotip de la institució, i es va començar a utilitzar discretament a finals del 1980.
