Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

El futur del (nostre) teatre, segons Milo Rau

Escrit per
Andreu Gomila
Publicitat

Hi ha un creador suís, anomenat Milo Rau, que està posant tota la carn la graella per canviar el sistema europeu de producció, les maneres de treballar dels teatres, de les companyies, la relació entre les institucions i els teatres, la relació entre els espectadors i les obres... I en els moments actuals que vivim a Barcelona, amb la crisi del Teatre Lliure al davant, i ja que a finals de mes serà al Grec amb 'L'assaig. Històrie(s) del teatre I',  és un bon moment per fer circular el manifest que va divulgar l'1 de maig, just quan es va anunciar que seria el director del NTGent (Flandes, Bèlgica). Hem vist a Barcelona, de Rau, en els últims anys, 'Hate radio', The civil wars' i 'Five easy pieces'. El febrer del 2019 portarà al Lliure 'Die 120 tage von Sodom'. Aquests són els deu punts del 'Teatre de ciutat del futur' o també dit 'El manifest de Gant', el DOGMA95 del teatre:

Un: No es tracta de retratar el món així com és mai més. Es tracta de canviar-lo. L'objectiu no és representar la realitat, sinó fer que la representació sigui real en ella mateixa.

Dos: El teatre no és un producte, és un procés de producció. La investigació, els càstings, els assajos i els debats relacionats han de ser públicament accessibles.

Tres: L'autoria depèn completament de tots els que estan involucrats en els assajos i en la representació, sigui quina sigui la seva funció, i no de ningú altre.

Quatre: L'adaptació literal de clàssics en escena està prohibida. Si és un text referencial –tant si estem parlant d'un llibre, una pel·lícula o una obra–  usat al principi del projecte, només pot representar fins al 20 % del temps total de la representació.

Cinc: Almenys una quarta part del temps dedicat als assajos ha de fer-se fora del teatre. Un espai teatral és qualsevol espai en què una obra ha estat assajada o representada.

Sis: En cada producció, en escena almenys s'han de parlar dues llengües diferents.

Set: Almenys dos dels actors que hi ha en escena han de ser no professionals. Els animals no compten, però són benvinguts.

Vuit: El volum total de l'escenografia no pot excedir els 20 metres cúbics, és a dir, ha de poder caber dins una furgoneta conduïda amb un permís de conduir normal.

Nou: Almenys una producció per temporada ha de ser assajada o representada en una zona de conflicte o de guerra, sense cap mena d'infraestructura cultural.

Deu: Cada producció ha de passar per almenys deu localitats i per almenys tres països. Cap producció pot desaparèixer del repertori del NTGent abans d'haver assolit aquestes xifres.

Últimes notícies

    Publicitat