[title]
Girona és la patria del xuixo. Això no ho discuteix ningú; servidor, quan hi posa els peus, té un peatge imprescindible, que és passar a cruspir-se un xuixo a la Pastisseria Tornés (Carrer Migdia, 51), fregit, daurat i cremós objecte de desig, o al Xuixo de Can Castelló 1898 (Argenteria, 7), que en té en tots els sabors nostrats -i foranis- imaginables: de xocolata, de crema de ratafia... de lemon pie!
I ha sigut la pastisseria Tornés de Girona que s’ha alçat amb el títol del Millor Xuixo del Món en la sisena edició del Concurs Mundial del Xuixo celebrada a la capital gironina el passat 21 de març (això de concurs mundial té la seva conya gironina, una mica a l'estil de Vila-sacra, capital del món, el poema de Fages i Climent. El concurs és mundial perquè s'hi poden presentar xuixos de tot el món, esclar, però sobretot s'hi presenten de Girona i Barcelona). El jurat, format per experts del sector, en va destacar l’equilibri i la sorprenent lleugeresa del conjunt.
El secret d'un bon xuixo
Josep Maria Tornés, segona generació del negoci familiar, va rebre el guardó amb una barreja d'emoció i gratitud: "Aquest premi és la culminació de seixanta anys de feina diària en què el xuixo ha estat el protagonista absolut del taulell", va explicar. Segons Tornés, el secret d'un bon xuixo és l’equilibri exacte entre el pes de la pasta i la quantitat de crema interior (tots ens hem sentit estafats per algun xuixo rònec que enlloc de crema tenia aire i textura resseca).
Tornés sap de què parla: és un dels coautors del 'Decàleg del Xuixo de Girona', pulbicat durant els anys noranta per protegir el producte. Actualment, el seu obrador produeix al voltant d'un centenar de xuixos diaris, una xifra que s'espera que creixi exponencialment, com passa cada cop que un obrador guanya el concurs.
Cada dia s'elaboren només cent peces del millor xuixo del món
No oblidem que la recepta de Tornés connecta directament amb els orígens de la peça. La seva fórmula prové de l’antiga pastisseria Puig de Girona, el local on es documenta la creació del primer xuixo de la història, a principis del segle XX. Un origen molt plausible és que va ser l'adaptació local de la chou à la crème, el pastisset francès farcit de crema. Avui, és una de les insígnies gastronòmiques de Girona i que ha conquerit pastisseries i cartes de postres de la resta del país.
I la llegenda, molt més agafada dels pèls, diu que un joglar de Girona, Tarlà de l'Argenteria, es va enamorar de la filla d'un pastisser. Mentre estava amagat a l'obrador, va revelar la seva presència amb un esternut. Per evitar que el pastisser li fes la pell, li va regalar la recepta d'un pastís: xuixo, dit així per la similitud fonètica amb "atxú".
Veureu ninos d'en Tarlà penjats a banda i banda del carrer Argenteria: era un saltimbanqui que va entretenir els del barri en l'època en què Argenteria va quedar tancat per un brot de pesta.