Anys abans que la bogeria pel 'brunch' i Àsia ens abduís, el 2007, en Sergi Ballús es va quedar amb l’Occi (en català, no digueu 'ochi'!). Havia treballat al Lluçanès, i a l’Occi va posar en pràctica els mateixos principis: cuina catalana creativa, que aposta per la fusió i redefinició de plats, producte excel·lent, generositat i solidesa a prova de modes. Avui, ningú no dubta que és un dels millors restaurants de Girona: té plats clàssics (carpaccio de gambes, escalopa de foie gras...) i un menú de migdia potentíssim: qui pot dir que no a una orada fresca amb patata emmascarada i a uns ous remenats de bolets i alls tendres amb vieires? Aquí són de cullera i de bon menjar, qualsevol cap de setmana us hi podeu trobar elaboracions com ous al plat amb botifarra esparracada, carxofes i tòfona, per exemple.
Girona... Quina ciutat més bonica! És meravellosament plaent com a ciutat compacta. Al centre de Girona ho tens tot a sis minuts a peu, i és un nucli històric on tot és agradable i polit. Això no vol dir que sigui un decorat de cartó pedra, ep, però Girona ha passat de ciutat grisa i clerical a reunir el millor de la vida urbana i l’apoteosi cuqui empordanès a gran escala. Un lloc idoni ple de grans restaurants per fer-hi un bon dinar o sopar: des de cuina catalana de tota la vida a les noves tendències, i de pas hi podeu fer nit. Encara que alguns veïns es queixen de la pujada de lloguers que ha provocat la immigració de nord-americans bojos pel ciclisme (per culpa de Lance Armstrong). Això és el preu del 'city branding', estimats veïns, d'això a Barcelona en sabem molt.
NO T'HO PERDIS: Els castells més bonics de Catalunya