[category]
[title]
Si mai has visitat el Monestir de Pedralbes… a què esperes? Ara ja no tens excusa, perquè et proposem un pla gratuït per descobrir el claustre d’aquesta joia arquitectònica a la fresca de les nits d’estiu. Els dies 24, 25 i 26 de juliol, de les 22 h a les 24 h, Lumina Divina, una intervenció immersiva que permet destacar el simbolisme de cada racó amb la llum, el so i el temps, arriba al monestir —i sí— amb entrada gratuïta.
L’espectacle relaciona tres elements que formen una unitat al monestir: l’arquitectura, la natura i l’aigua, i ho uneix a través d’una experiència museogràfica que fa visibles les relacions invisibles que estructuren el claustre.
Abans d’entrar-hi, el visitant rep dos elements: un objecte de llum i un fulletó de recorregut. Aquest últim, però, no és lineal ni tancat, i es pot recórrer l’espai lliurement per descobrir cada racó al seu gust. Potser, algú atent, podrà trobar al claustre pistes sobre els recents descobriments de la tomba de la reina Elisenda, impulsora del monestir.
Així serà l’experiència
A partir d’un sistema de capes d’activació que permet integrar la tecnologia sense alterar l’atmosfera del lloc, els visitants podran veure els elements del monestir més destacats. Hi ha una capa present continuament amb una il·luminació suau del claustre i un ambient sonor molt discret.
Per altra banda, la capa d’escena es compon de petites activacions en diferents punts del claustre, amb una durada variable de 20 a 40 segons, i compta amb petites projeccions de llum o sons direccionals sobre els diferents elements per aconseguir una experiència immersiva. Bé, si parlem d'experiències d'aquest tipus, hem de fer menció del nou tanatori de Sant Andreu, que tindrà un oratori multiconfessional amb un sistema immersiu.
Tot i així, el moment culminant de l’experiència és quan el claustre, sense previ avís, s’activa com un únic organisme. La llum recorre progressivament les tres galeries, revelant arcs, columnes i capitells, fent visible la geometria monumental de l’arquitectura.
La natura no es queda enrere: els xiprers i el jardí s’il·luminen amb una llum suau que suggereix un moviment ascendent, gairebé com si la llum s’elevés cap al cel. La font central i la font de l’Àngel reflecteixen la llum com si l’aigua es convertís en un mirall del cel.
