Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El Procés, ara en versió teatral!
Notícies / Teatre i Arts Escèniques

El Procés, ara en versió teatral!

El Procés
© Manuel Pérez Càmares a la plaça Sant Jaume de Barcelona

És, sense cap mena de dubte, el moviment polític i social més mediàtic dels últims quaranta anys d'història de Catalunya. Ha monopolitzat les portades de diaris, les tertúlies de ràdios i teles i, fins i tot, les converses a bars i sopars familiars. I per si això no fos suficient, ara el Procés puja a escena, concretament a les taules del Teatre Lliure.

El director de la casa, Lluís Pasqual, ha posat a treballar a alguns dels dramaturgs més reconeguts de casa nostra. Alguns són bregats veterans i altres tot just despunten en prometedores carreres. El que sí que sembla garantit –per sort– és la varietat de punts de vista i un enfocament artístic que amb una mica de sort fugirà de l'avorrit dogmatisme del blanc i negre.

FUNCIONAMENT
Un total d'11 dramaturgs escriuran cadascú una peça d'un màxim de 10 minuts sobre el procés independentista català. Com a limitació, cada obra podrà comptar amb un màxim de tres personatges. El resultat es mostrarà en dues sessions els dies 12 i 19 de febrer al Lliure de Gràcia en dos torns de 19 i 21 h.

Envoltades de misteri, algunes de les propostes prometen fer saltar les costures a més d'un militant dels bàndols. És el cas de 'Contra la pàtria' d'Esteve Soler, 'Traïció' de Marta Galán o 'Constitució' de Guillem Clua, totes tres de la primera sessió. Pel que fa a la segona destaquen propostes com 'Estancades' de Cristina Clemente, 'Només una veu' de Llàtzer Garcia i 'La solitud de l'u' de Sergi Belbel. Cristina Clemente, Lali Álvarez, Victoria Szpunberg, Clàudia Cedó, Helena Tornero i Marc Artigau completen la part de dramatúrgia.

En Procés, teatre lliure



POESIA AMARGA
En roda de premsa Pasqual ha avançat que, com a element aglutinador, tots els textos tenen un toc de "poesia amarga" i "han agafat un zoom per posar-lo molt a prop, des d'on es pot enganyar molt poc". El format beu directament del teatre d'emergència, un tipus d'encàrrec que es practica bastant a l'escena britànica i que té com a objectiu d'anàlisi l'actualitat, una pràctica que Pasqual voldria implantar de mica en mica entre les rutines del Lliure.

Alguns autors han avançat les seves temàtiques, com Lali Álvarez que posarà el focus del seu text en temes desplaçats del centre informatiu com la precarietat i l'habitatge, mentre que altres com Marc Artigau situaran l'acció en un col·legi electoral després de l'1-O. Segons Pasqual, cada espectador ho viurà "des d'un punt de vista diferent", amb perspectives que, depèn dels casos, resultaran "justes i altres d'injustes".

 

Advertising
Advertising