[title]
No direm allò de "reobre el Sidecar", perquè en realitat mai va no tancar. A finals del 2023, la sala Sidecar, una de les places fortes de la contracultura i la música rock a Barcelona, va anunciar que s'acomiadava, amb una sèrie de concerts al gener del 2024, d'amics de la sala com Azucarillo Kings, Josele Santiago o Ladilla Rusa. Després de més de 40 anys funcionant sota la propietat i la gestió de Roberto Tierz –i la també molt valuosa tasca de programadors com l'enyorat Quim Blanco, Fàtima Mellado o Xavier "Wookie" Zahera– Tierz va anunciar que es jubilava i tancava la paradeta.
El Sidecar va ser, primer, una porta d'entrada de la modernitat a Barcelona, on es feien mil coses, com per exemple projeccions de cinema underground, i després va esdevenir una emblemàtica sala de concerts per on van passar grans artistes internacionals, de Nick Lowe als New York Dolls (i alhora, donava les alternatives a artistes de l'escena local a pujar al seu minúscul però selecte escenari). Va estar tancat sis mesos. A finals del juliol del 2024, un grup d'empresaris de la restauració de Barcelona, encapçalats per la propietat de les cocteleries Creps al Born i Bar Sauvage, el van reobrir.
Una reforma profunda
Sota el nom de Club Sauvage, la reobertura va comportar una reforma profunda, sobretot en termes d'imatge, estil de cocteleria i millores substancials pel que fa a la sonorització de la sala soterrània de concerts (com vaig poder comprovar en el primer concert de la nova era, una abrasiva actuació de Kid Congo Powers; una programació que, com el dia d'avui, elabora l'equip que va deixar Tierz, encapçalat per Zahera).
El canvi va suscitar opinions de tota mena, sobretot per la muda de nom i de beguda a la barra: vam passar de cerveses normals, ben tirades, i gintònics ben fets, a cocteleria sofisticada d'alta volada, més cara, i una estètica de vellutada foscor de club novaiorquès. I avui la notícia és que la propietat del club ha fet un pas enrere i ha decidit a tornar a l'antiga denominació de Sidecar. El compte d'instagram del Club Sauvage i la seva web –que van conservar les antigues URL's de l'era Tierz– es tornen a dir Sidecar.
View this post on Instagram
Ho veiem en aquest post de fa cinc dies, en què el community manager de la sala va anunciar el canvi de nom, amb un logo nou i aquest text: "Barcelona no necessita un altre club. Necessita llocs que encara tinguin alguna cosa a dir. L'escenari on les bandes preferides de demà toquen avui. Un bar on cada còctel forma part de la història. Una pista de ball amb quaranta anys a l'esquena i la mirada posada en el que ve. Sense nostàlgia. Sense fingir. Sense dreceres. Només música en directe. Nits de veritat. Una nova generació. La mateixa adreça icònica. Sidecar escriu el seu proper capítol".
El problema és que el text original publicat estava en anglès, i els seguidors barcelonins del compte, assistents veterans de la sala o fins i tot un artista que hi ha actuat, van tirar ironia per questionar aquest retorn als orígens. "If you speak english, you don’t speak to us", els escriu el guitarrista de Mishima, Dani Vega. "No nostalgia". Y le hacen un rebranding con el nombre clásico", assenyala el periodista Toni Esteban. "Will the expats be still well received? Thanks. My friends and I are very concerned right now", pregunta, sorneguer, el també periodista Roger Seró, d'Els Experts de Icat Fm.
Sigui com sigui, independentment de les opinions de cadascun, qui escriu –assistent habitual des del 1997 al Sidecar– opina que s'ha de celebrar que la sala encara tingui una programació de concerts molt nodrida, variada estilísticament, per a tots els gustos, i a preus molt, molt assequibles: tancarà l'any amb un triple cartell punk encapçalat per Alvin Gibbs & The Disobedient Servants + Radioactivas + Durchfall (20 euros!), i pel camí, actuacions de Baloncesto (indie rock), Luca Fogale (folk pop) o Carmen y María, flamenc pop.
