Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Prohibit mòbils
©Shutterstock

Els espectadors maleducats

Per
Andreu Gomila
Publicitat

L'escena és d'aquest dijous a la nit, al Teatre Grec, mentre Rocío Molina i Sílvia Pérez Cruz feien el seu 'Grito pelao', però podria referir-me també a 'El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk', la inauguració del Grec 2018. El que passa damunt l'escenari és molt bonic, gràcies al que fan les dues artistes i el 'mapping' que ho tenyeix tot de llamps, dibuixa façanes antigues, bombolles de colors... I passa el que hem vist poques vegades: salta un flaix a la platea. Pensem: un despistat, que no ha sentit que no es poden fer fotos ni que s'han d'apagar els mòbils. Al cap de cinc minuts, nou dispar. I així fins a acabar la funció. Un flaix rere un altre.

Més discrets, a la fila del davant, una noia no para de fer fotos (sense flaix) durant tota la funció. Per un moment, penso que Molina, així com és, saltarà a la platea i agafarà pel coll els fotògrafs amateurs i els fotrà al carrer, així com fa uns anys va fer l'actor alemany Lars Eidinger a Avinyó mentre representava el 'Ricard III' de Thomas Ostermeier. O com quan Benedict Cumberbatch, en la pell de Hamlet al Barbican londinenc, va fer parar la funció, atordit davant de tanta foto. Però no, Molina i Pérez Cruz van continuar fent la seva.

I jo em pregunto: per què coi les volen, les fotos? A qui se la deuen enviar? Tant els fa molestar el 95% dels espectadors que no fan fotos? Ells, els espectadors maleducats, no veuen que la seva acció destorba de manera enorme els intèrprets que són a escena? Crec que això també els hi rota.

(Un amic em diu que passa tot això perquè els espectadors s'avorreixen. És possible. No ho sé).

I em torno a preguntar: per què els acomodadors del Teatre Grec no fan fora els disparadors de flaixos? Ahir, unes files davant meu, hi havia un home que anava borratxo. Durant la funció i davant la queixa d'una espectadora, els acomodadors van fer-li una visita fins a quatre vegades. Als flaixistes, fotògrafs del mal, ni piu. I no en parlem dels espectadors que s'aixequen de la cadira i surten del teatre i tornen a entrar, potser perquè tenen pipi o perquè volen estirar les cames. Si t'aixeques és per marxar i no tornar!

Ja ens estem acostumats al fet que sonin mòbils (ahir en vam sentir uns quants), a suportar que gent xerri durant tota la funció, que es desemboliquin caramels sorollosos just en el clímax de la funció... Però això de les fotos ja és massa.

Últimes notícies

    Publicitat