[title]
Molts dels que tingueu gossos sabreu que Sant Joan –i les setmanes prèvies i posteriors– són el més semblant a l'infern per a les vostres mascotes. Els petards poden ser molt divertits per a moltes persones, però per als propietaris de quissos i sobretot per als animalons aquests artefactes són una autèntica tortura. Sovint no sabem com ajudar el nostre amic pelut quan el veiem tremolar o no l'entenem quan no vol sortir de casa, quan abans estava boig per anar al parc. L'etòloga Marta Amat, responsable del servei d'Etologia Clínica de l'Hospital Clínic Veterinari de Bellaterra, ens explica com podem actuar per ajudar a passar el tràngol de la millor manera possible al nostre gos.
Per què els petards afecten tant els gossos?
En primer lloc, ens convé saber d'on ve aquesta por tan generalitzada dels quissos pels petards i altres sorolls forts i sobtats. Amat ens explica que els gossos "tenen una sensibilitat molt més gran que la nostra als sorolls de freqüència elevada", mentre que amb els de la freqüència normal no hi ha gaire diferència entre els humans i els cànids. Per això potser alguna vegada us heu sorprès en veure que el vostre quisso ha sentit abans que vosaltres els trons d'una tempesta.
Uns altres dels motius freqüents de la fòbia és una experiència negativa. Potser la vostra mascota no tenia por als petards, fins que un dia li va explotar un de ben a prop. O estava sol a casa quan va sentir una gran traca i es va sentir terroritzat durant una bona estona. No és estrany que a partir de llavors hagi desenvolupat una por irracional a tots els petards.
Amat assenyala una segona causa habitual: que de cadell no s'hagi acostumat als sorolls forts. És important que durant l'etapa de socialització –clau també en altres actituds, com la relació amb altres gossos–, l'animal s'acostumi als esvalots. L'etòloga també afegeix que hi pot haver altres factors com la genètica. Si els pares eren porucs, hi ha molts números que la cadellada surti poruga. "La por s'hereta molt", resumeix en una veritat gairebé filosòfica.
Què fer durant la nit de Sant Joan?
Per fer que la bestiola no pateixi innecessàriament i evitar que creixi la seva fòbia als sorolls, Marta Amat recomana tres actuacions simultànies. D'una banda, hem de deixar que el quisso s'estigui a la zona segura, aquell espai on l'animal se sent protegit. Podem triar un lloc per a ell o deixar que vagi a un que ja ha triat. Per exemple, alguns gossos s'amaguen el lavabo o sota una taula. Hem de deixar que ho faci, que es posi al lloc on ell es trobi més segur.
Al mateix temps, hem d'intentar reduir el soroll dins de la casa: deixar la tele o la ràdio encesa; tancar les finestres... I sempre que sigui possible, estar a casa amb ell, ja que el fet que els propietaris estiguin a la llar dona molta seguretat al gos. La tercera mesura consisteix a administrar un producte ansiolític per fer que el gos estigui més relaxat i tranquil. Hi ha molts productes al mercat, fins i tot alguns creats expressament per combatre la fòbia al soroll. Això sí, és fonamental que sigui el veterinari qui decideixi quin producte li és el més adient, en funció del nivell de por i de l'estat de gos: segons l'edat, si té problemes cardíacs, etc. Ni parlar-ne, d''automedicar' les mascotes!
Què fer i què no fer quan detectem que té fòbia als sorolls?
Graveu-vos-ho a foc. Amat insisteix que mai hem de forçar un gos que té por a fer alguna cosa que no vol fer. Està totalment contraindicat. Si, per exemple, al vostre quisso l'espanta passejar quan hi ha tempesta, no l'obligueu a sortir perquè s'hi acostumi. Això l'únic que farà és reforçar la fòbia.
En el cas dels petards, els dies que sabem que sonaran és més recomanable fer passejos curts, per llocs poc transitats i a les hores més tranquil·les. "Cada cop que l'animal s'hi exposi, la fòbia anirà incrementant-se", remarca Amat, així que anem amb compte.
D'acord, hem sortit a les 6 del matí, per on Crist va perdre l'espardenya, però, així i tot, sona un maleït petard. La nostra mascota entra en pànic immediatament. Què hem de fer? L'etòloga explica que "sense donar-hi gaire importància s'ha de portar a un lloc on se senti segura". Com hem dit, no hem de forçar-la a seguir passejant; ni hem d'emprenyar-nos, ja que la por és una reacció involuntària; ni tampoc intentar calmar-la, per molta pena que ens faci, perquè, sense voler-ho, podríem reforçar aquesta emoció.
I, molt important, si veieu que la fòbia del gos va en augment parleu amb el veterinari per posar-hi remei. Hi ha programes d'habituació, en què de forma progressiva es va acostumant els gossos als sorolls fins que al final els relacionen amb coses positives i agradables.
I què passa amb els gats?
Amat confirma que molts gats també tenen pànic als petards, però com que la seva reacció és menys evident –acostumen a amagar-se–, moltes vegades ni ens n'adonem. Si el vostre mixo també les passa magres cada Sant Joan, podeu fer servir les mateixes mesures que en el cas dels gossos: deixar que s'hi arreceri al seu lloc de seguretat; reduir el soroll exterior i estar-vos-hi amb ells a casa. En el cas de la majoria de gats aquestes mesures ambientals són suficients i no cal recórrer a la química.
