[title]
Rambla de Poblenou, sec en un banc davant d'un local en obres. Al costat meu, una parella rossa i anglosaxona comenta amb una altra molt similar les vacances (en castellà, que són de països diferents). "Vosaltres per Suècia? Nosaltres per París, wonderful. I que feu per aquí? Doncs hem vingut a mirar aquest local, que hi obrirem una cafeteria d'especialitat a finals de mes. Com es dirà? Doncs The Mierders, perquè és una franquícia de la que hi ha 200 metres més amunt. I què hi fareu? Ui, ja saps, brunch i specialty coffee. It's very exciting". I jo penso: no, no ho és massa d'exciting, perquè segons la BCN Coffee Guide, a Poblenou hi ha una setantena de cafeteries d'especialitat.
Obviant el nom, que m'he inventat, l'anècdota és real. I en la majoria d'aquestes cafeteries, un cafè amb llet sobrepassa els 2,50 euros, i allò corrent és que et costi entre 2,70 i 3 euros (l'altre dia un periodista va entrevistar la propietària d'una cadena de brunch i el titular era: "hem democratitzat el cafè d'especialitat posant-lo a 2,50 euros". Me'n faig creus). Bé, la notícia és que a Poblenou, epicentre del cafè bo, car i minimalista de Barcelona, hi ha la cafeteria Entropia (Pujades, 166), on hi preparen un cafè amb llet d'especialitat la mar de bo per 2,20 euros.
I t'atenen en català (un fet que pot semblar molt poca cosa, però que costa de trobar en un barri on cada cop tanca més comerç dirigit a l'habitant local). Quan vaig al·ludir a l'amable barista sobre l'òptima relació qualitat-preu, em va explicar que fan servir cafè de Syra. (descobreixo després que l'empresa propietària d'Entropia, la start-up Factorial, és inversora de Syra). Sigui com sigui, m'assabento, tot esperant el latte, que si portes un llibre a Entropia el podràs intercanviar per un cafè. Sempre que sigui novel·la o assaig, en català o castellà.
Dit i fet. Al dia següent financio el meu caprici de cafeïna fina amb el llibre d'un antropòleg d'èxit que trobo força pesat i vag deixar a la trentena pàgina. El negoci és rodó, sobretot si tens casa teva sobrecarregada de llibres i n'hi ha uns quants que ni fu ni fa. I de fet, en qualsevol llibreria de segona mà n'hauries de portar-ne vuit o nou per apoquinar una única tassa.
Doncs això. Espero que mantinguin la promoció. Hi ha gent que toca per menjar, doncs jo llegiré per cafè. I prendré cafè per llegir.