Esmorzars de forquilla

On menjar unes bones galtes de porc a les vuit del matí? El Gelida és una 'rara avis' a l’Eixample esquerre, un reducte de la bóta de Gandesa i l’esmorzar traginer. A les set en punt ja tenen una bona part de la seva carta de 40 plats funcionant. Capipota, fricandó o bacallà a la llauna són algunes opcions dignes d’un estibador o d’algú que senzillament necessita un esmorzar de campions.

Menjars casolans. Ja són pocs els llocs que poden definir-se així, com Can Vilaró. Un històric, un clàssic, un autèntic. Ubicat davant el renovat i majestuós Mercat de Antoni, el Sisco i la Dolors reben diàriament com a casa tota una legió de clients fidels que ja saben què escollir. Pel calendari, es podria dir que és un autèntic lloc de cuina de mercat, però agrada més l’etiqueta, menys usada i més concreta, de menjars casolans. Autèntica pàtria de l'esmorzar de forquilla, les fronteres entre dinar i sopar es desdibuixen quan endrapes, a quarts de deu del matí, un bon capipota amb cigrons. 

La forquilla matinera té el seu millor aliat en la proximitat d’un mercat. Just al davant del de la Llibertat, La Pubilla combina l’aspecte de cafeteria més impol·luta que feréstega amb el plat traginer. Un bon esmorzar aquí, servit a partir de quarts de nou, pot consistir en un plat de bacallà o una cassoleta de morro i pota, que pot anar acompanyada amb fesols i ceba confitada.

Molts són els locals que s’han posat la pell de cafeteria nòrdica i brunch, però pocs l’han feta efectiva al nivell de la Granja Petitbo. Aquesta antiga vaqueria disposa, a l’hora d’esmorzar i també per dinar, de petites delícies com el Misteriós, una cocotte –petita olla metàl·lica– d’ous remenats ecològics, xampinyons, formatge i pa torrat. Entrepans superlatius i pastissos casolans i sorprenents.

Una bodega de tota la vida per fer-hi un esmorzar de forquilla d'aquells ben energètics. També és ideal per dinar unes bones mandonguilles o un capipota ben potent. Entrepans senzills però fabulosos: dubto que trobeu un entrepà de bacon amb formatge millor que el seu. Amb pa de barra excel·lent del proper forn Europa, la carn cruixent però greixosa i formatge del bo. I l'entrepà de mandonguilles és un clàssic que tant us arregla un dinar ràpid com un esmorzar lent. 

l’Artesana –Pau Pons (ex-Gresca), Hèctor Barbero (ex-Mas Pau finalista a Cuiner de l’Any 2018) i Romina Reyes (Monvínic)–, un dels millors menús de migdia de Barcelona i una carta de tradició posada al dia espectacular. “Com que ja estem fent la mise en place de bon matí –explica Pons–, ho aprofitem per oferir una petita oferta d’esmorzar de forquilla”. Petita? L’entrepà de galta de porc guisada amb envinagrats és un regal que crea addicció (3,60 €), i comparteix apartat amb altres meravelles flonges, com l’entrepà de rosbif amb maionesa i mostassa o el d’albergínia fumada amb formatge. I us hi podeu clavar una tripa amb cigrons de campionat (van ser quarts al concurs de callos d’Oviedo). Treballen tot el dia des d’una cuina a la vista, però tant els fa. “Si has treballat en un forat i ara tens llum, les hores no importen”, diuen

Un petit cafè turc d’aires chic i intencions healthy va obrir al bell mig del Turó Parc i es va traspassar. La Sojaila, la nova propietària, va reduir la carta a la meitat sense renunciar a part de l’empremta de l’establiment primigeni. Per esmorzar, entrepans amb pa 'simit', plats d’ous i l’esmorzar típic de Turquia: un plat combinat amb formatge, olives marinades, tomàquet, cogombre, pebrot, crema de sèsam, melmelada, pa, mel i mató, fruits secs i fruita. 

En un carreró d’Horta, davant d’una prunera florida, hi ha una porteta que dona accés a un tresor de celler, tota una institució del barri des de fa més de 80 anys: la Bodega Massana. La botarellotge amb dotze aixetes –amb varietats poc habituals– us rep des de darrere la barra on no paren de despatxar vermuts i canyes, cargols picants, botifarres amb seques i tota mena de menges esplèndides a preus assequibles. A l'hora d'esmorzar, això és la bota de Sant Ferriol: botifarra, botifarrons de ceba, cansalada viada, xistorra... entrecot! Tot acompanyat amb ous ferrats de granja del Penedès, seques o patates al caliu! 

Els anys passen, però aquest racó de la Barceloneta segueix essent un recer privilegiat per a la gana matinera. El secret és tan senzill com complicat: un producte senzill però tractat amb el màxim respecte, unes sardines a la brasa que fa una estona eren a la barca. A partir de les nou del matí, eufòria amb carxofes a la brasa, capipota o un guisat de popets de platja d’una tendror inexplicable.

Aquesta taverna clàssica, recentment reoberta per bloguers apassionats per la bóta i la tapa, aplica la seva filosofia en uns esmorzars en què sobresurten els entrepans, que per la seva dimensió mereixen el qualificatiu d’esmorzars de forquilla: el de botifarra esparracada amb daus d’albergínia o el de tonyina de la bona amb formatge i tomàquet sec són algunes de les sorpreses que us hi esperen.