[title]
Fa poc, l'associació d'empreses 22@Network, que agrupa i promou els interessos de petites i grans empreses presents a Sant Martí de tots els sectors, des d'Adecco o Agbar fins a Bikepando (un pàrquing de bicicletes), defensava la necessitat de modificar el Pla d'Usos del Districte de Sant Martí perquè hi obrin més bars i restaurants: el nou pla d'usos veurà la llum passat l'estiu, ara està en la fase de presentar al·legacions.
Segons explicava 22@Network a BTV, consideren que el Pla d'Usos és massa restrictiu amb la restauració i cal modificar-lo per guanyar en densitat d'hostaleria: asseguren que la proporció de bars i restaurant és quatre cops menor al 22@ que a l'Eixample, i això fa que al 22@ hi hagi poca vida (l'Associació de Veïns de Poblenou opina que també falta moviment al districte tecnològic, però que la vida s'ha de fomentar donant preferència a l'habitatge públic assequible).
Amb aquesta notícia al cap, m'adono que en qüestió d'un mes i mig han tancat tres locals importants i ambiciosos en una recta de 300 metres al carrer Pujades: el meravellós Bajarí va tancar a principis de juny passat; acaba d'anunciar el tancament per instagram el no menys fantàstic Gegant, obert el gener passat, i també ha dit adeu la cafeteria d'especialitat Labath (Pujades, 166). Ja se sap que un periodista amb tres casos fa una generalització, i aquesta notícia no pretén tenir cap rigor d'estudi, només transmetre les impressions d'un veí que pensa i escriu sobre el tema. D'ençà que hi visc, uns 14 anys, sempre he percebut Pujades com un carrer d'empreses i estudiants, tirant a desèrtic menys els caps de setmana de saraus organitzats (tot i que avui és el centre de la cafeteria d'especialitat a Barcelona). El cor del Poblenou industrial només ha començat a bullir amb obertures de restauració en els darrers anys (que 22@Network consideren insuficients).
Bajarí i Gegant eren restaurants de cuina mediterrània i catalana, creatius i d'alta qualitat a preus ajustats, negocis dedicats als agraïts veïns, que hem vist com la Rambla de Poblenou s'ha anat lloretitzant en els darrers temps. En canvi, Café Labath era una cafeteria vegana d'especialitat amb preus del nord d'Europa (crec que el cafè amb llet anava a 3,60 i era un negoci originat a Bèlgica). Em consta que el motiu del tancament dels dos restaurants era que no sortien els números. Per la cafeteria no puc posar la mà al foc: però havien fet una inversió gegantina reformant un antic garatge, i només hi veia gent –turistes i expats en calça curta xarrupant cold brews després de córrer– els caps de setmana al matí.
La mala notícia, el símptoma nefast, és que en tres illes de cases consecutives del barri de moda a Barcelona han fracassat models de negoci amb un públic objectiu oposat: dos de dedicats a la població local i un enfocat descaradament al turista i l'expat. En una cosa té raó 22@Network: la traça vermella del consum turístic amb prou feines taca més enllà de la Rambla de Poblenou.
Però l'equilibri és difícil, oi? L'antic barri de la Plata no és el Born ni Passeig de Gràcia. Si la crisi de l'habitatge buida encara més Poblenou de veïns, em fa l'efecte que a la banda Llobregat de la rambla no hi haurà prou concurrència (sigui local o estrangera) per omplir els desitjats restaurants que vindran.
NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona