Les millors cafeteries de Barcelona

Tots els barcelonins interessats a degustar bon cafè no es poden perdre la cita amb aquesta botiga del carrer Argenteria, on diuen que part de les coses que hi fan són pensades i altres intuïtives. Des del 1919 han servit cafès en el popular barri de Santa Maria del Mar, però en renovació permanent des del dia en què l'actual propietari va decidir, durant el servei militar, donar un nou rumb al negoci. És apte per a sibarites i per a tots els públics.

La Granja és una preciosa cafeteria del Call, nascuda l'any 1872 en plena efervescència modernista, que manté un encant que comença en el seu magnífic portal i acaba en les restes de muralla romana que hi ha a l'interior. Al mig hi queda un local de parets de pedra, taules de marbre i cadires de fusta, on ens espera una carta farcida de pastissets, xocolates, tes i infusions, refrescos, entrepans, licors –boníssims els d'aranyons, la ratafia i el martinet– i cafès, molts cafès. Sorprenen la gran quantitat de combinats que tenen i que compliquen deliciosament el moment de la tria. El cafè amb mel? Amb soja? Millor l'americà? O potser el mexicà –cafè, canyella i llima? I el marroquí –amb canyella i pebre negre? Siguin aquests o sigui un simple tallat, us complaurà l'atenció amb què se serveixen els cafès en aquesta casa –la seva escuma densa, espolsada amb una miqueta de cacau, l'aroma, el sabor–, el tracte familiar que ofereixen als clients, el somriure sempre present, l'agradable fil musical, el pas lent de les hores, la tranquil·litat i tota la tarda per endavant per gaudir-ne.

El bullici és una constant en aquesta botiga de referència del barri de Gràcia i més des que el seu propietari, en Jordi Valls, va decidir col·locar-hi una petita barra i unes poques tauletes altes amb tamborets. Abans la gent hi anava a comprar el cafè acabat de torrar i ara no només hi compra sinó que s'espera que el cafè estigui al punt tot tastant alguna de les seves sis varietats –Etiòpia, Brasil, Nicaragua, Kènia, Colòmbia...– i fent-la petar. Podeu acompanyar el cafè amb algun brioix de pastisseria.

Continuem sense saber qui col·loca els carrers de matinada però qui ho faci segur que esmorza en aquesta entranyable cafeteria. Hereus del Cafè Caracas de Portal de l'Àngel, l'establiment –n'hi ha d'altres per la ciutat, per exemple a Puigmartí, 38– també té un racó de botiga on venen cafès  excel·lents. Destaca per l'ambient distès, afable i divertit dels cambrers entre la gent que fa un mos just davant del mercat.

Entaforat a la porteria d'una finca, a la qual també es pot accedir des del carrer Jaume I, el Mesón del Café és un clàssic de les botigues barcelonines des del 1909. Les dimensions reduïdes no impedeixen el trànsit de la gent. Té un toc modernista, alguns l'han definit com a vienès, però a mi em recorda més l'intimisme de Salzburg. En la qualitat del cafè, però només es pot comparar als que serveixen a Itàlia i a Colòmbia.

Amb prou feines té dues taules i, per tant, no convida a allargar gaire el cafè però aquesta petita cafeteria no deixa de merèixer una visita. La seva minúscula barra és molt cobejada i si hi aneu entendreu el perquè. Es torren els cafès ells mateixos, cada dia, i de manera puntual. A més dels gustos més habituals, podreu degustar-hi cafès d'origen exòtic com, per exemple, el Hawaii. Deixeu-vos aconsellar pels experts i, si la proposta us agrada –que us agradarà–, no dubteu a comprar bosses del cafè que més us vingui de gust, mòlt a l'instant i llest per emportar.

On a principis de segle XX hi havia hagut una vaqueria, ara s'hi aixeca aquesta cafeteria d'aires nòrdics i disseny excel·lent, on és possible esmorzar i berenar molt bé, a base de suggerents pastissos casolans, entrepans fets amb cura i bona matèria i receptes amb ous remenats. Disposen d'un menú de migdia que val la pena conèixer i els dissabtes i diumenges al matí fan un 'brunch' de nivell.

És molt fàcil afartar-se del món; n’hi ha prou de sortir als carrers del Gòtic i patir els rigors d’un parc temàtic que sembla dissenyat per Victor von Doom. Cops de colze per apartar guiris embadalits, flexions de turmell olímpiques per esquivar excrements i pixums canins, màscares antigàs per no inhalar les fumarades lisèrgiques de marihuana...I quan esteu a punt d’embogir com el protagonista de 'Shutter Island,' música de violins, veus celestials, la salvació! Es diu Salterio i és el millor insecticida contra l’estrès i els mals rotllos de tot el barri. Penombrós, exòtic, misteriós, el local és una cova que sembla treta d’una faula arabesca, d’un univers de turbants, dagues màgiques i catifes voladores. I no parlo d’un escenari prefabricat, ans al contrari, aquest temple supura autenticitat perquè té arrels àrabs de veritat; res sembla postís. N’hi ha prou de fer submarinisme a l’oceà de teïna que ofereix la carta –els millors tes de Barcelona amb permís del Čaj Chai– per comprovar que al Salterio van de debò.El ventall d’infusions també és orgiàstic. I els batuts de fruites, tot i que cars, estan al meu top 5 de la ciutat. A més, si voleu gresca, tenen birres, sangria i vins. Fins i tot cafè turc! I si voleu matar el cuquet, les pastes orientals són 'de mascletà' i de consumició obligatòria per gaudir l’experiència arabesca més màgica i relaxant d’un Gòtic necessitat de més racons per carregar la bateria de l’esperit. Shhh. Calma.