[title]
Un rum-rum habitual entre els propietaris de gossos de Barcelona és que cada cop hi ha menys espais per a portar a passejar les seves mascotes. Pot semblar més una percepció que una realitat, tot i que, de fet, l’espai s’ha reduït una mica des del 2010. El que passa és que el nombre de gossos que viuen a la ciutat s’ha disparat, segons les dades d’identificacions facilitades pel Consell de Col·legis Veterinaris a Verificat. Actualment, hi ha vuit vegades més gossos que el 2002. Malgrat això, els espais d’oci per a ells ha passat de 119 el 2010 a 116 el 2022, tres d’ells afegits justament aquest any, d’acord amb les dades facilitades pel departament de premsa de Benestar Animal de l’Ajuntament.
El 2002 hi havia 20.402 gossos identificats a la ciutat, segons el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya i el primer trimestre del 2022 va tancar amb 173.584. Per tant, en l'actualitat hi ha vuit vegades més gossos que fa dues dècades. Un 15,2% de les llars a Barcelona tenen almenys un gos, segons l’enquesta de serveis municipals del 2021. La responsable de l’Ajuntament en aquesta matèria, Carmen Mate, explica a Verificat que tot i que el nombre d'àrees habilitades específicament per als gossos ha variat poc, en els últims anys s’han construït zones noves i se n’han ampliat algunes altres. També se n’estan eliminant algunes “que eren massa petites i que no tenien sentit”, apunta.
Què són els espais per a gossos
L’Ajuntament defineix les àrees per a animals com aquelles on hi ha “una presència habitual o continua d’animals de companyia, especialment gossos” i “on el disseny de l’espai s’adaptarà a les formes d’ús instigades pels seus propietaris”, segons detalla un document del consistori que serveix de guia per realitzar espais verds a la ciutat. El mateix plec de prescripcions diferencia dins d’aquests espais per a animals, les zones d’usos compartits (ZUC) i les àrees d’esbarjo per a gossos (AEG). Les primeres són espais públics (parcs, jardins, carrers) que els animals poden utilitzar en un horari preestablert i les segones són àrees destinades exclusivament a l’esbarjo dels gossos.
Aquestes àrees haurien de tenir, segons la recomanació que s’estableix en les prescripcions per a realitzar espais verds a la ciutat, un mínim 400 m². Les zones que no superen aquesta superfície han d’estar aprovades per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament i passen a anomenar-se “àrees per a gossos” i no àrees d’esbarjo, segons explica el document.
A Barcelona existeixen 41 àrees de més de 400 m² per a l’esbarjo de gossos, segons les dades proporcionades per l’Ajuntament a Verificat. Les altres 72 són menors. A la pràctica, doncs, poc més d’un terç (36%) dels espais destinats exclusivament a l’ús dels canins són més grans dels 400 m² recomanats.
Zones d’usos compartits
A banda dels espais reservats específicament per a mascotes, el 2018 l’Ajuntament va anunciar que es començarien a habilitar les zones d’usos compartits com places, carrers o parcs, però avui encara no estan identificades ni senyalitzades, segons confirma a Verificat Carmen Mate. La idea és aprofitar l’espai públic de la ciutat perquè els gossos puguin anar deslligats en algunes hores determinades. Espais d’aquest tipus ja estan en funcionament a Madrid, per exemple, i a la capital catalana ja estaven previstos a l’Ordenança municipal de protecció, tinença i venda d’animals de Barcelona de 2014.
La responsable del consistori explica que a la tardor d’aquest any es començaran a identificar aquestes zones i que “s’inclouran a la xarxa d’espais per a gossos a la ciutat”. Amb la incorporació d’aquestes àrees sí que augmentaran els metres quadrats per a gossos, assegura.
El 2018 hi havia previstes 89 zones d’ús compartit a la ciutat, però actualment el consistori no dona una xifra tancada de les que s’habilitaran perquè encara està en negociacions amb els districtes.
170.000 gossos identificats i menys de 70.000 censats
A Catalunya qui posa els microxips i, per tant, fa la identificació dels gossos, són els veterinaris. En canvi, el cens, conegut com a Registre General d’Animals de Companyia (Anicom), depèn de la Generalitat. L’Ajuntament, per la seva banda, no té una base de dades pròpia dels animals de companyia, sinó que recull les xifres de què disposa l’Anicom per al municipi de Barcelona.
Segons les dades facilitades a Verificat pel Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (base de dades AIAC), l’últim dia del 2021 hi havia 173.584 gossos identificats a la ciutat. Mentre que, segons les dades del cens d’animals de Barcelona (dades Anicom), el 2021 va acabar amb 73.413 animals de companyia censats entre gossos, gats i fures. Aquesta segona base de dades no desglossa el nombre per espècie d’animal, per tant, el nombre de gossos censats és menor, però no el sabem.
La diferència entre les dues dades “rau en el fet que molta gent identifica el gos i després no el censa”, segons explica la directora de Serveis de Drets dels Animals de l’Ajuntament de Barcelona a Verificat. Moltes persones no inscriuen els seus animals al cens fins que es veuen obligades a fer-ho després de tenir alguna incidència en què la Guàrdia Urbana els reclama la documentació, apunta la responsable.
Ciutats 'pet friendly'
Les ciutats 'pet friendly', és a dir, amigables amb els animals, estan a cavall entre l’urbanisme i el concepte de benestar animal, segons explica a Verificat Verònica Araunabena, presidenta del Col·legi de Veterinaris de Tarragona i membre del Consell de Veterinaris de Catalunya. “A mesura que augmenten els animals en una ciutat, evidentment i proporcionalment, ha d’augmentar el nombre d’espais on aquests animals puguin córrer i complir les seves necessitats de benestar”, explica l’experta. Un augment que, tot i la manca de marge de creixement de la ciutat, no s’ha donat en els darrers anys a la ciutat i queda en mans de les esperades zones d’usos compartits per revertir la situació.
NO T'HO PERDIS: Què són els claus de metall que hi ha al terra de Barcelona?
Llegeix el número d'abril de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
