[title]
Hem gaudit de valent a la capital de l'Urgell, i volem que tots els barcelonins puguin veure també alguns dels espectacles que encara no han passat per Barcelona o que s'han vist de forma tangencial a festivals o sales alternatives. Aquí va la selecció d'enguany d'obres de FiraTàrrega 2019 que volem que vinguin (o tornin) aviat a Barcelona.
'Trópico de Covadonga' de Rodrigo Cuevas
Rodrigo Cuevas i la seva presència hipnòtica de cupletista amb xanques de fusta ha trepitjat fort Fira Tàrrega. El terreny experimental i trencador del festival no li és nou, al 2017 amb el seu primer espectacle en solitari, 'El Mundo por Montera', ja es va alçar com la gran estrella del electro-cabaret amb aires de tradició i de diva inclassificable. Aquest cop torna i ens descobreix un 'Tròpico de Covadonga' carregat d'una sensualitat amb pandereta que guanya en qualitat musical, s'acompanya d'una banda amb 4 músics, i perd en gamberrisme i electrocuplé. Tot i així segueix sent tota una folklòrica provocadora oferint un concert escènic que beu del cançoner popular, dels grans herois oblidats de les zones rurals i de la sensualitat de les grans dives del cabaret. El món sencer i Barcelona necessiten que aquest tròpic, "que no tiene nada de caribeño pero si de sudor y de caliente", passi per alguna de les sales i ens conquisti a cop de crits ancestrals i saviesa rural. -Marc Andreu.
'Calma' de Guillem Albà
Guillem Albà parteix d'una premissa molt senzilla: la necessitat d'aturar-se i de contemplar en aquest món hiperconnectat en què vivim. Parar, respirar, cantar, viure. Aquesta excusa li serveix per estructurar un espectacle rodó que es posa el públic a la butxaca des del minut 1 i no el deixa anar fins a la posta de sol. Pel mig, números de clown, telèfons mòbils que volen i cauen a terra i alguns moments realment poètics, com el meravellós viatge per sota l'aigua que deixa al públic bocabadat. Albà, que ja ens havia encisat amb l'energia de 'Marabunta', 'Trau' o 'Pluja' - aquesta última en col·laboració amb la pianista Clara Peya- fa un salt endavant amb aquesta producció que ja tenim ganes que vingui a Barcelona. - Clara Narvion
'Livalone' de Fundación Agrupación Colectiva
Viure a Barcelona no és fàcil, i cada cop ho és menys. És una evidència que ha explorat el primer espectacle en solitari de dos dels integrants de la jove companyia José y sus hermanas, Francesc Cuéllar i Alejandro Curiel. La seva nova Fundación Agrupación Colectiva ha parit aquest 'Livalone' que pren com a punt de partida el periple vital de Cuéllar per diferents pisos la ciutat. La necessitat individual de trobar un espai xoca contra contra les condicions d'un medi hostil, que genera un permanent estat d'alienació. Punt de vista generacional per a un problemàtica que transcendeix l'anècdota gràcies a bones dosis d'imaginació, humor, poesia i fusió de llenguatges ben administrada. Un espectacle que anirà a Temporada Alta i que esperem que aviat es programi a Barcelona a un espai que permeti mantenir els paràmetres de 'site specific' que tan bé han jugat a favor de la peça -Manuel Pérez
'1+1+1' de Laurie Bérubé, Xavier Laliberté & Elwin Roland
Té tot el que ha de tenir un espectacle del carrer: la reapropiació de l'espai públic i el seu ús, la implicació activa del públic i també un efecte magnètic difícil d'explicar: vols ser a prop seu, vols fer-te'n amic, vols entrar al seu univers. '1+1+1' és un espectacle senzillíssim en què tres acròbates caminen –o intenten caminar– amb tot el que un acte que solem fer com un automatisme comporta: cap a on anem, per on hi anem, com hi ha anem, amb qui hi anem, i a quines negociacions subjectem l'acte si és compartit. Si a tot això hi sumem uns intèrprets tècnicament impecables i lluminosos com Laurie Bérubé, Xavier Laliberté i Elwin Rolland –formats a l’École Nationale de Cirque de Montréal– i la mirada de Ricard Soler Mallol –creador català que viu entre Barcelona i Montréal, i fundador de la companyia Obskené– tenim un espectacle impecable i emocionant per a tots els públics, que ens encantaria veure als carrers de Barcelona. Si veu ser part de la pinya que els acompanyava pels carrers de Tàrrega, hi estareu d'acord. -Maria Junyent
'C'est pas là, c'est par la' de Galmae
L'artista d'origen coreà Galmae ha presentat a FiraTàrrega aquesta instal·lació-espectacle participativa, visualment poderosa i d'una força poètica a l'abast de tots els públics. Un conjunt de cordes plantegen una barrera al mig de l'escenari. La seva disposició ens recorda per moments el filferro d'una frontera. Mica en mica, els espectadors aniran desfent l'embolic fins quedar-se només amb amb unes troques que serviran de combustible per a una enorme foguera col·lectiva. Una cerimònia carregada de simbolisme per exorcitzar els fantasmes de present. Una intervenció pública de les que només veiem a Tàrrega i que ens agradaria també veure de tant en tant a Barcelona. Per cert, Galmae s'ha format a la FAI-AR de Marsella, una escola centrada en la creació artística en l’espai públic. Per a quan una escola permanent a Catalunya d'aquestes característiques? - Manuel Pérez
'Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi glória' de Glòria Ribera
Vint-i-pocs anys, acabada de sortir de l'Institut del Teatre, enamorada del cuplé que omplia el Molino anys enrere i un talent que no se l'acaba. Aquesta guissonenca, provinent de la companyia Jose y sus Hermanas, reinventa el gènere en la seva primera peça escènica. En aquests tres dies de fira, amb totes les entrades venudes, ha demostrat taules de sobres en el terreny del monòleg, de la tècnica musical i en el de creadora. Amb el pretext de què passaria si un dia es considerés la llet de vaca la droga més perillosa del món, Glòria Ribera desplega una crítica àcida i intel·ligent del sector lleter o la crisi dels refugiats a ritme de tango, cuplé, fandanguillo i espetec de la BonaÀrea. Una combinació explosiva que hauria de tornar a Barcelona perquè només es va poder veure un grapat curt de dies a l'Antic Teatre. - Marc Andreu
...i altres que ja han vingut però volem que tornin
A més de flamants estrenes, a FiraTàrrega també hem vist alguns espectacles que ja s'havien vist a Barcelona. Tot i això, els volem reclamar i volem construir pancartes que diguin "Que tornin, que tornin!". Parlem, per exemple, de 'Suite TOC núm. 6', on la Clara i l'Ariadna Peya ens fan qüestionar els límits de la salut mental i les obsessions. Ho fan amb una honestedat que et clava a la cadira i una dramatúrgia que guanya punts amb la presència de Pau Vinyals i Adrià Viñas.
També volem reivindicar 'Excalibur i altres històries d'animals morts' de Las Hermanas Picohueso, que es va estrenar a la Sala Atrium. La ovella Dolly (sí sí, el primer animal clonat de la història) és la protagonista d'aquesta història que pren la forma d'un programa de tele, una mena d'Ana Rosa Quintana del món animal. 'Excalibur' és una crítica al poder i la seva voluntat de controlar a la gent a través de la por que ens ha encantat pel seu humor. Divertidíssim!
El Quim Bigas ens va pujar a un autobús per portar-nos a La Figuerosa, un petit poble de 20 habitants on vam poder veure l'espectacle 'La llista'. Es tracta d'una repetició de llistes que acabava sent com un poema o un mantra, mentre el ballarí es mou entre el públic: surrealista, tendre, reflexiu... una meravella!
No podem acabar aquest repàs a FiraTàrrega sense parlar de 'Así bailan las putas', un al·legat feminista a ritme de 'twerk' que ens va commoure i empoderar a parts iguals. Estigueu atents perquè la Júlia Bertran i l'Ana Chinchilla tornen a l'Escenari Joan Brossa aquest octubre! - Clara Narvion
