Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Europa, femenina i terrorífica

Per Pere Vall
Publicitat

Aurora Bautista i les seves col·legues
Els anys 60 i 70 del segle passat van ser especialment fecunds en pel·lícules europees fantàstiques, policíaques o de terror, i, a més, amb personatges femenins. Des d’Itàlia, Mario Bava o Dario Argento, entre d’altres, van conrear el 'giallo' amb inspiració i deliri. Des de França, Georges Franju, Henri-Georges Clouzot i Claude Chabrol, que ja treballaven als anys 50, van omplir les seves complicades trames de dones potents: Simone Signoret, Emmanuelle Riva, Édith Scob, Vera Clouzot, Brigitte Bardot, la recentment desapareguda Stéphane Audran... Per no parlar d’Ingmar Bergman: des de Suècia amb tremolor psicoanalítica.

Entre nosaltres, Jesús Franco, León Klimovsky, Carlos Aured, Paul Naschy o Amando de Ossorio. O Eugenio Martín, que, l’any 1973, va destapar, literalment, Aurora Bautista i Esperanza Roy a 'Una vela para el diablo'. Al dictador li quedaven quatre 'telediarios' i aquí volíem gresca, carn i, en el cas del film de Martín, crims a dojo, litres i més litres de sang, crítica a la repressió i, en conseqüència, un marro espectacular.Us recomano que intenteu veure 'Una vela para el diablo'. Flipareu i bavejareu! Tot això ve arran de la coincidència en el temps de vàries pel·lis europees de terror o fantàstiques amb dones al capdavant del repartiment.

Thelma, deixa els mobles quiets!
Una d’elles arriba de Noruega: la 'Thelma' de Joachim Trier, que alguns, amb raó, han comparat amb la 'Carrie' de Brian De Palma i Stephen King. Objectes que es mouen o es trenquen i pulsions eròtiques sense acabar de solucionar formen part d’una amanida ben fresca, ideal per prendre aquesta primavera.

La clau la té Verónica
'Verónica', del valencià Paco Plaza, de la qual vam parlar fa uns mesos, té ara una exitosa segona carrera comercial gràcies a Netflix, que ha escampat els seus atractius per les teles d’uns quants països. Ara per ara, el film sobre la noia adolescent que pren la ouija pel pito del sereno (i amb la ouija no s’hi juga alegrement!) és un fenomen més fort que quan es va estrenar als cinemes.

Els avantatges de ser vegana
I una altra cinta que segueix arrasant és la francesa 'Crudo', de Julia Ducorneau, la història d’una estudiant que, acostumada a les bledes, els espinacs, la col i la coliflor, tasta la carn per obligació, i n’organitza una de ben mítica entre els companys i companyes d’aula. Doncs sí, volem més històries femenines, més visibilitat de les dones al cinema. I si són pel·lis per cagar-s’hi de por, molt millor.

Crudo

Últimes notícies

    Publicitat