[title]
La dictadura de les teles
El cineasta Montxo Armendáriz ('Tasio', 'Historias del Kronen', 'No tengas miedo'), que aviat torna a rodar, ho denunciava recentment: són les cadenes de tele les autèntiques i úniques responsables de les pel·lícules que es produeixen o deixen de produïr-se en aquest país. Aquí ve un afegit meu, fruit d’una imaginació imparable: una pila de gent sense bagatge cultural i audiovisual, i que s’autoqualifica de CEO, de youtuber, de community manager o d’influencer, ha assaltat els despatxos de les productores cinematogràfiques per dir la seva, per molt superficial que sigui la 'seva', amb un excel ple de números, el seu iPAD moderníssim i el seu skate tunejat. Tots ells i elles, controlats i dirigits per un alt executiu d’una cadena privada que desconeix l’existència de 'Plácido', 'Viridiana', 'Carta de amor de un asesino', 'El desencanto', 'El sol del membrillo', 'En construcción' o 'Estiu 1993', pel·lis que han fet de l’espanyola una cinematografia rica, variada i lliure. Tornem al tema: els films que sembla ser que a dia d’avui s’han de recolzar econòmicament i industrialment, per damunt d’altres opcions artístiques més heterodoxes, són comèdies. Sobretot, amb Dani Rovira. I, si ell no està disponible en aquell moment, ja li buscarem un bon substitut. Però, sí, no hi ha dubte, el gènere Dani Rovira existeix. I que, si no ho arreglen les cadenes públiques i alguns ministeris amb sensibilitat, correm el perill d’empobrir el nostre patrimoni cultural.
Una estrella molt respectable
I no tinc res en contra de Dani Rovira. És un estupend i elàstic actor, a part d’un home amb inquietuds socials. Pot protagonitzar les dues parts de la saga 'Ocho apellidos', que és l’origen del llibre d’estil del Nou Cinema Espanyol, i un drama com els '100 metros' de Marcel Barrena. Que brilla sobre un escenari explicant acudits xarons que sovint no es mereixen un sòlid narrador com ell, i, en un altre context, pot i sap expressar la ràbia, la tristesa, la soledat i el dolor. No sempre l’encerta (el fracàs de la presumpta comèdia de Pedro L. Barbero 'El futuro ya no es lo que era' encara l’estan analitzant), però la 'rovirització' no ens ha abandonat. Continua.
Se li acumulen les feines!
En qüestió de pocs mesos, ens han arribat 'Superlópez', 'Miamor perdido’ i 'Taxi a Gibraltar'. Tres 'rovirades' en forma de cinta de superheroi bigotut i casolà, de comèdia d’auto-ficció i de road movie mesclada amb buddy movie. La més arriscada de les tres era la segona: Emilio Martínez-Lázaro, director de les taquilleres 'Ocho apellidos', jugava al metallenguatge humorístic i romàntic amb cites a Woody Allen, Chimo Bayo o 'Notting Hill', a partir de la història d’una parella (ella, Michelle Jenner) que es feia microputades i que, en el seu camí per assolir la felicitat o enfonsar-se en la desgràcia, es creuava amb còmics de diferents escoles i generacions: Vito Sanz, Pablo Carbonell, Antón Lofer, Javivi, Antonio Resines, Santiago Alverú, Agustín Jiménez, Daniel Pérez Prada, Joaquín Reyes... L’Escola YouTube, l’Institut Muchachada Nui, l’Acadèmia Jonás Trueba, l’Internat Comèdia Madrilenya, la Residència Telecinco...
Pròxima parada: Japó
Després de les decebedores, mediocres o dolentes xifres de '¿Qué te juegas?', 'Bajo el mismo techo', 'Gente que viene y bah' i 'Perdiendo el este', que no estaven interpretades per Rovira però sí que pudien a productes cuinats des de les teles i per a espectadors de les teles, va arribar l’èxit de 'Lo dejo cuando quiera', de Carlos Therón, també sense l’actor malagueny, però amb un trio important i curiós: David Verdaguer, Ernesto Sevilla i Carlos Santos. Una altra recent especialitat? Adaptar al nostre mercat comèdies europees, no fil per randa, però quasi calcades. De fet, 'Lo dejo cuando quiera' és el remake d’una pel·li italiana, que es pot trobar a la plataforma Filmin. D’aquí no gaire, Dani Rovira, que és el José Sacristán del segle XXI, en competència amb Miki Esparbé, estrenarà 'Los Japón', llargmetratge d’Álvaro Díaz Lorenzo en el qual coincideix amb María León. Ja hi som tots! Un nou triomf? O és un ja n’hi ha prou, i canvi de xip?
Vols encertar al cinema? Consulta quines són les millors pel·lícules de la cartellera
