Notícies

Joves dissenyadors catalans exposen cadires, làmpades i altres mobles que pesen 2.470 grams en un petit local de l’eixample

Les peces van formar part d’una exposició de disseny català a la Milà Design Week

Rita Roig
Escrit per
Rita Roig
Editora Cultura i Notícies
Dos Mil Quatre-Cents Setanta Grams
Manel Cano | Dos Mil Quatre-Cents Setanta Grams
Publicitat

Només durant 3 dies, un taller situat al  número 101 del carrer València es transformarà en una petita galeria. S’hi exposaran les 12 peces de mobiliari dissenyades per creadors joves catalans, fruit d’una feina que va començar amb el mateix encàrrec: fer un moble que pesés només 2470 grams. Així es diu l’exposició, Dos Mil Quatre-Cents Setanta Grams, que abans d’aterrar a Barcelona va estrenar-se a la Milan Design Week, la cita imperdible del disseny internacional. 

Dos Mil Quatre-Cents Setanta Grams
Manel CanoDos Mil Quatre-Cents Setanta Grams

Aquests 12 dissenyadors, Eduard Barniol; Bruno Blay i Jordi Font; Laia Canales i María Riera; Pere Canales, Clàudia Ros i Aitana Soliva; Joan Carreras; Eva Castany; Roger Cos; Luis C. Nikuradse i Andreu Jaumot; Isabel Miret i Marina Vera; Sergi Peguera; Irene Segarra i Marta Torrent, van representar el disseny industrial català fugint dels tòpics que sovint acompanyen una disciplina vinculada a la figura del geni individual masculí. 

Dos Mil Quatre-Cents Setanta Grams
Manel CanoDos Mil Quatre-Cents Setanta Grams

Després que la inaguració de la Torre de Gaudí de la Sagrada Família ens deixés a tots amb un pam de nas, a l’exposició Dos Mil Quatre-Cents Setanta Grams sembla que hi ressoni la frase: “Primer l’amor, després la tècnica” del nostre arquitecte més internacional. La mostra ens ensenya una altra cara del disseny: la del treball col·lectiu, el joc, la fragilitat i els afectes. Els mobles exposats semblen creats a conjunt uns amb els altres, però la realitat és que cap dels dissenyadors que havia rebut aquest encàrrec sabia què feien els altres mentre ideava la seva peça. Hi ha, però, una homogeneïtat de colors blancs, nets i cromats, amb una força presència de l’alumini, ja que és un material lleguer i fàcil de mesurar. 

Dos Mil Quatre-Cents Setanta Grams
Manel CanoDos Mil Quatre-Cents Setanta Grams

Ara bé, a la mostra també hi trobem ceràmica, tèxtil, vidre, metal·listeria, botons i fins i tot etiquetes d’’IKEA convertides en el suport per una cadira. Disposades conjuntament sobre una mateixa peanya, els 12 mobles diferents només coincideixen en el pes un paràmetre que, segons les comissàries “ha estat ignorat en els catàlegs de mobiliari, tot i que incideix directament tant en el cost del transport com, sovint, en el de producció: més material implica més pes i, per tant, més despesa”. Ara s’exposen en aquest local a peu del carrer València, amb un gran finestral a mode d'aparador, que és el taller-estudi d'una de les dissenyadores participants i que restarà obert entre el 18 i el 21 de juny

Dos Mil Quatre-Cents Setanta Grams
Manel CanoDos Mil Quatre-Cents Setanta Grams

L’exposició ha estat comissariada per Eva Castany, Pau Geis, Nicole Rambla, Irene Segarra i Marina Vera, un equip de dissenyadores i professionals de la comunicació que volien aconseguir fer un retrat d’una nova generació de dissenyadors catalans, marcada per un creixent sentit de comunitat, una gran consideració pels processos manuals i artesanals, i un desig d'aproximar-se als objectes quoditians més humana i lúdica.

Últimes notícies
    Publicitat