[title]
El Teatre Lliure ja té director. I no és una dona, sinó Juan Carlos Martel, mà dreta de Lluís Pasqual de 2015 a 2017. La decisió l'ha presa aquest migdia el patronat del teatre després que el jurat (format per l'actriu Marta Angelat, el director del Grec Francesc Casadesús, la directora de l'Institut del Teatre Magda Puyo i la directora artística de dansa al Théâtre de la Ville de París Claire Verlet, entre d'altres) optessin per Martel i una altra candidatura (que no s'ha revelat) de les onze presentades al concurs.
Segons el jurat (o comissió de valoració), el projecte de Martel és "el més complet i adient per a la nova etapa del Teatre Lliure, atès que proposa tot un seguit de mesures d'organització interna i remodelació del funcionament que, en bona part, coincideixen amb el procés de reforma ja iniciat per la Fundació amb la revisió del estatuts i que podran acomodar-se a les propostes del nou director". A més, respecte al projecte artístic, el patronat destaca que "hi ha una voluntat integradora i d'obertura, i en diverses línies, amb la incorporació de noves generacions de creadors que satisfan les necessitats d'aquesta nova etapa, que s'aniran concretant en els mesos propers en diàleg amb l'equip del Lliure i amb el Patronat i la Junta de Govern".
El director escènic, nascut el 1976, ha dit a Time Out per telèfon que està molt content i que és conscient de "la gran responsabilitat ciutadana" que assumeix, alhora que deixava clar que el seu era un projecte "obert i integrador". De fet, ell va ser l'artífex del gran projecte inclusiu de la temporada passada del Lliure, el qual va comptar amb un grandíssim espectacle dirigit per ell, 'Sis personatges', que explicava la vida real de diferents sensesostre barcelonins.
Pasqual va dimitir l'1 de setembre passat en no comptar amb el suport de l'equip del teatre. En un comunicat, va dir: "Fins ara, sempre en els teatres que he dirigit, al Lliure també, he tingut el ple suport de l'equip, absolutament imprescindible, per tirar endavant un projecte, que en les condicions actuals em sento incapaç de liderar. No seria bo per a cap teatre, no ho seria pel Lliure, tampoc per a mi. Un teatre i un equip són un espai de trobada dialèctica, no un lloc de confrontació. I si jo soc el motiu d'aquesta confrontació el mínim que puc fer per respecte al teatre i a mi mateix és deixar-ho".
Durant el mes de juliol, Pasqual va recollir desenes de suports de part de la professió (sobretot del seu entorn immediat, artistes veterans) arran de la denúncia de l'actriu Andrea Ros, que l'acusava de maltractar-la. En un post a Facebook, Ros deia: "A mi, el Lluís Pasqual m'ha cridat, m'ha ridiculitzat, m'ha posat en evidència, i l'he vist fer-ho impunement perquè "és un geni" , i els genis criden, els genis tracten malament a la gent". Moltes actrius i gent jove de la professió, a banda de diferents col·lectius, van donar suport a Ros i, alhora, van exigir la dimissió de Pasqual.
Martel va ser dels pocs 'joves' que va signar el manifest de suport a Pasqual emès el 12 de juliol passat. Tanmateix, és un artista d'un tarannà completament diferent a Pasqua. Serà, a més, el primer català nascut als anys 70 que es posarà al capdavant d'una institució teatral pública del país.
Tot feia pensar, no obstant, que el futur del Lliure l'havia de marcar una dona. Totes les travesses així ho apuntaven. I tothom ho donava per cert. Qui, això era una altra cosa. Dels projectes finalistes, hi havia alguna directora de prestigi i una proposta col·lectiva que comptava amb dones. Que la programació sigui paritària (la del Lliure de Pasqual era molt lluny de ser-ho) i que hi entrin les noves generacions de creadors (que amb Pasqual ho van fer només de manera marginal) dependrà ara de Martel. Té només cinc mesos per presentar la temporada 2019/2020. La pressió serà alta: el sector més jove i trencador del teatre català, també el feminista, està una mica decebut per la tria de Martel, segons diferents fonts.
Des que va debutar el 2005 amb 'Atemptats contra la seva vida', de Martin Crimp, a la Sala Beckett, Martel ha dirigit una trentena d'espectacles. El seu radi d'acció ha estat Catalunya i ha posat tímidament un peu a Itàlia. El seu últim muntatge va ser 'Una Ilíada', a la Biblioteca de Catalunya.
