[category]
[title]
Anunciada com la principal experta en ètica robòtica al món, Kate Darling arriba al Sónar+D per explicar-nos com interactuarem amb aquestes màquines intel·ligents

Tots estem fent un intensiu en IA, especialment des de la irrupció del Chat GPT, que ens crea noves inseguretats. És per això que necessitem la veu d’experts com Kate Darling, investigadora de l’MIT Media Lab convidada a la 30a edició del Sónar, per ajudar-nos a resoldre les qüestions ètiques. Darling, que al llibre ‘The new breed’ diu que els animals ens poden donar pistes sobre com ens hi relacionarem, opina que “les més urgents són la fiabilitat i la seguretat, la responsabilitat per danys, la disrupció laboral, la discriminació i el mal ús”. El divendres 16 de juny, a les 17.30 h, serà a l'Stage+D del Sónar+D.
Les històries de ciència-ficció i els titulars sobre la substitució humana creen una profecia en què els robots substituiran les persones. En realitat, podem prendre moltes decisions sobre el tipus de tecnologia en què invertim, que dissenyem i que integrem. En comptes de recrear les habilitats que ja tenim, hi ha més potencial en la creació de robots que ens ajudin, de manera similar a com hem utilitzat les habilitats complementàries dels animals en el passat.
Comparteixo la preocupació per la influència en la societat, tant si aquesta influència és intencionada com si no ho és. En la majoria dels sistemes polítics i econòmics actuals, les empreses han de ser responsables d’assegurar que la tecnologia no perjudica les persones ni el benestar social, i fins i tot així, es poden produir molts efectes no desitjats, especialment amb la pressa actual per comercialitzar noves aplicacions.
Tractarem alguns robots com a eines i productes, altres com a animals de companyia
No tinc clar (ni ningú del meu gremi) com seria una mena de superintel·ligència, així que no és possible respondre la pregunta.
La dissonància cognitiva que existeix amb els animals al llarg de la història humana és una forta indicació que per defecte empatitzem i volem protegir allò amb què ens relacionem emocionalment i cultural, en lloc de preocupar-nos pel que realment experimenten els animals. Això prediu que, per defecte, tractarem els robots de la mateixa manera: alguns com a eines i productes, altres com a animals de companyia. El llibre no diu que hem de tractar robots i animals de la mateixa manera, sinó que hem de ser més conscients del que fem per defecte!
Els robots podran substituir part de la mà d’obra dels animals, tot i que els conjunts d’habilitats solen ser diferents. La meva esperança, potser ingènua, és que experimentar i pensar en les nostres relacions socials amb robots inspiri la gent a tractar millor els animals. Però caldrà una mica de consciència i autoreflexió.
Estic menys interessada en com ens tractaran els robots i més interessada en com ens tractaran les empreses que fabriquen i controlen els robots. Sovint oblidem que hi ha decisions i comportaments humans darrere de la tecnologia.
Potser la qüestió de com valorarem l’art generat per humans i l’art generat per IA en el futur. Jo crec que sempre valorarem el creador humà.
Discover Time Out original video