[title]
Catalunya està plena de tradicions que es mantenen vives gràcies a les festes i activitats organitzades any rere any a tot arreu del país, com la ballada de gitanes al carrer que se celebra el darrer cap de setmana del juny durant la Festa Major de Rubí. Enguany, però, tot i que es torni a fer, el municipi acollirà la seva ballada més especial fins ara.
El dissabte 28 de juny, Rubí acull la ballada de gitanes al carrer més multitudinària de la història. La 42a edició de la iniciativa, doncs, es convertirà en la més important de la seva història, amb més de 800 persones que ballaran una de les danses populars més reconegudes de Catalunya.
Malgrat que batre el rècord d’inscripcions no era l’objectiu principal de la convocatòria d’enguany, l’organització ho ha aconseguit. Un total de 50 colles –39 d’adults que ballen la dansa sencera i 11 d’infants o mixtes que només fan l’entrada– s’han apuntat a l’acte d’aquest dissabte.
Com us podeu imaginar, coordinar 800 persones no és gens fàcil, motiu pel qual la coreografia s’ha assajat durant tres mesos de manera setmanal gràcies als monitors voluntaris de l’Esbart Dansaire de Rubí.
Si voleu veure en persona aquesta fita històrica, la ballada donarà el tret de sortida a la rambla del Ferrocarril, a les 19 h, amb l’inici de la cercavila, que recorrerà el centre de la ciutat fins a l’Escardívol. Serà en aquest últim punt on se celebrarà la gran ballada, a les 19.30 h.
Una entitat centenària
Malgrat que la de dissabte serà la 42a edició de la ballada, l’entitat que l’organitza té uns quants anys més. L’Esbart Dansaire de Rubí es va fundar l’any 1923 amb l’objectiu de treballar en els diferents àmbits de la dansa catalana a través de l’ensenyament, així com la conservació i difusió de les tradicions del país.
Durant el seu segle d’història, l’entitat ha actuat a escenaris d’arreu del món com el Palau de la UNESCO de París, el monestir de Montserrat, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el Bellas Artes de Mèxic, a Tunísia i al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. A més, el seu treball els ha fet merèixer el Premi Nacional de Dansa l’any 1980 i la Creu de Sant Jordi, l’any 1997.