Què fer aquest cap de setmana a Barcelona

Hi ha una manera catalana de construir? O és només una ficció que expliquem després, mirant enrere i unint punts que en realitat mai no van existir? Entre la contenció i l’excés, entre el càlcul i la intuïció, entre el seny i la rauxa, el Disseny Hub Barcelona proposa tornar a mirar l’arquitectura catalana no com una successió d’estils, sinó com una conversa que travessa generacions i que reapareix, amb formes diferents, en la manera d’habitar i donar forma al territori.

Seny i rauxa. Notícia de l’arquitectura catalana, que es pot visitar fins el 6 de setembre, reuneix més de 500 peces per construir un relat que travessa un segle i mig d’arquitectura feta a Catalunya. Però el recorregut no segueix una cronologia convencional ni una història de noms il·lustres: la mostra busca connexions, repeticions i tensions entre projectes de moments molt diferents per preguntar-se si existeix una continuïtat profunda en la manera de construir al país. 

Entre el 18 de juny i el 6 de setembre, el centre KBr de Fundació Mapfre reuneix dues exposicions que dialoguen des de llocs aparentment allunyats però amb una mateixa pregunta de fons: què pot revelar i com de fonda pot arribar a ser una fotografia? D’una banda, la primera retrospectiva europea de Minor White, una de les figures més influents de la fotografia nord-americana del segle XX; de l’altra, una revisió de l’obra de Joaquín Tusquets de Cabirol, autor fonamental per entendre una determinada mirada sobre la Catalunya de postguerra.  

És difícil sortir del teatre canviat, amb un estat d'ànim diferent amb el que hi has entrat, i poder dir, a més, que t'has divertit com feia temps que no et passava. Que has vist tres intèrprets excel·lents que s'ho passen pipa fent la funció i que saben com transmetre-ho al públic. Que has descobert una directora (Andrea Jiménez) que ha encaixat amb tres poca-soltes i els ha fet volar molt amunt. Que has gaudit d'un text irreverent (de Victoria Szpunberg), que sap jugar-se-la i que fa dianes tota l'estona. I que demà, si poguessis, no dubtaries a tornar-hi.

'Mal de coraçon' sembla la típica obra de bar, amb un home a qui acaba d'abandonar l'amor de la seva vida (Pau Vinyals), un filòsof borratxo (Pol López) i una cambrera-cuidadora que vol ser actriu (Júlia Barceló). Res de nou sota el sol. Dos pallassos i un august. Però la introducció de la figura de Santa Teresa, i la seva obra, ho trastoca tot, fa que la peça entri en un camí que no saps per on sortirà, de vegades lluminós, a voltes fosc i tortuós. Esdevé un interrogant a resoldre, un motor altern que alimenta l'escena. I com se'n surten tots, del repte! Perquè el camí acaba en una festa. 

Divendres i Barcelona: el millor tàndem de la setmana. Tancar l'ordinador, oblidar la rutina i sortir a menjar-se la ciutat és gairebé un ritual. És el dia perfecte per tastar llocs nous i deixar-se sorprendre. T'ho posem fàcil: aquí tens la guia definitiva amb els millors restaurants de BCN per encetar el cap de setmana com cal.

Alerta per bombardeig a Barcelona: serà el 20 de juny a les 20.30 h. Però no patiu, no cauran bombes: cauran poemes. Un helicòpter sobrevolarà els voltants de la Catedral de Barcelona per llançar 100.000 escrits que tractaran el tema de la llibertat.

Aquest esdeveniment, que duu el nom de Bombardeig de Poemes, és una intervenció pública internacional que ha creat el col·lectiu xilè Casagrande, que ja ha recorregut nou ciutats arreu del món: Santiago de Xile, Dubrovnik, Guernica, Varsòvia, Berlín, Londres, Madrid i Rotterdam.

El bombardeig de poemes vol aconseguir una resignificació de l'espai aeri. Com assenyala Julio Carrasco, de Casagrande: “Aquest desplaçament no busca esborrar el trauma històric, sinó fer visible la memòria inscrita en l'espai urbà i reactivar la relació emocional de les comunitats amb el seu passat”. D’aquesta manera, el cel passarà de ser un espai de violència (pel qual encara es poden trobar ferides obertes per tota Ciutat Vella) a un lloc cultural: els poemes cauran en forma de punts de llibre i la gent els podrà recollir.

La bellesa és un tema que ens obsessiona. Com una ombra o un elefant rosa que ens persegueix allà on anem, però que en realitat entenem ben poc i que és difícil d’encabir dins d’un sol calaix. Potser perquè n’hi ha molts on posar-lo. Aquesta és la intenció d’El culte a la bellesa, una exposició al CCCB que es pot visitar fins al 8 de novembre i que fuig de tancar la bellesa en una única capsa; i si ho fa, és a la manera del gat de Schrödinger: és viva i morta alhora i totes les possibilitats hi són latents.

Una mostra tan bella com inquietant que recorre l’evolució dels ideals de bellesa al llarg de la història, analitza com s’han construït els cànons estètics i reivindica els cossos i les belleses exclosos de la norma. Posa en diàleg obres d’art, documents, objectes històrics i instal·lacions contemporànies per abordar temes com l’estatus, la salut, l’edat, el gènere o la raça. Presenta, entre d’altres, obres de William Hogarth, Angelica Dass, Laura Aguilar, Juno Calypso, Zed Nelson, Shirin Fathi, Narcissister, Ismael Smith, Isidre Nonell, Josep Masana i Colita, entre altres artistes. 

El Sónar 2026 se celebrarà del 18 al 20 de juny i serà la primera vegada que tindrà lloc íntegrament a la Fira Gran Via de l'Hospitalet, de manera que desapareix la separació entre Sónar de Dia i Sónar de Nit. Protagonitzada per artistes com The Prodigy, Speedy J, Charlotte de Witte i Amelie Lens, entre molts altres, aquesta edició també estrena nova seu per al Sónar+D, a la Llotja de Mar, i torna Sónar Kids, la versió familiar del festival, que es farà el dissabte 20 de juny al Parc del Fòrum.

Preparats per suar amb una banda sonora top? El dissabte 20 de juny a les 10 h el Time Out Market Barcelona es converteix en un gimnàs amb Flaix Fitness, una activitat de fitness al ritme de la música oberta a tothom. Aquesta vegada, de la mà de Pol Cejas i amb el segell musical de Flaix FM.

Un entrenament complet

A partir de les 10.30 h arrencarà la sessió principal: una masterclass de fitness dirigida per Pol Cejas amb un DJ set en directe de Flaix FM que marcarà el ritme de cada exercici. Durant una hora, els participants combinaran exercicis de força, cardio i moviment corporal. La classe està pensada perquè cadascú segueixi el seu propi ritme, tant si sou habituals del fitness com si simplement voleu provar una experiència diferent i activa per començar el cap de setmana. A més, tots els participants tindran una copa de vi Natureo 0% de la Família Torres i una ampolleta de mostra.

Les gildes estan de moda entre els menjaretes de Barcelona, però costa trobar racons de la ciutat que ofereixin aquest producte per menys de dos euros; i demanar un got de vermut per un preu inferior a aquest sembla més complicat que passejar pel Poblenou sense veure expats. Tot i això, Olives i Conserves Torres del Mercat de Santa Caterina oferirà a partir del mes de maig un got de vermut Equinox i una gilda per 1,50 euros el primer dissabte de cada mes.

Aquesta proposta arriba després de l’èxit del mes de març: durant un dissabte, van oferir una gilda i un xarrup de vermut per només un euro. Ara, una nova promoció es convertirà en tradició a can Torres per a tots aquells que busquen gaudir de l'aperitiu.

La Fundació Joan Miró celebra 50 anys, i després d’un 2026 ple d’activitats i esdeveniments, el dia 21 de juny faran una jornada de portes obertes a tots els espais i exposicions de la Fundació. A més, es podrà gaudir de propostes de performances, sardanes, lectures poètiques, visites especials i activitats per a totes les edats.

L’entrada és gratuïta, però s’ha de reservar a través d’aquest enllaç. Això sí: no es pot guardar plaça per a la majoria d'activitats, així que s’ompliran per ordre d’arribada. 

Hi ha una ciència que no pot fugir de les fugides que fan els humans al llarg i ample del món: la geografia humana. I és que, tal com descriu la directora Judith Pujol a la sinopsi de l'obra, la fugida deixa rere seu un mapa: “Qui fuig ho fa d’algun lloc, d’alguna cosa o d’algú, i elabora sovint, per assaig i error, un mapa personal [...] Els nostres moviments marquen estries en el mapamundi del futur i deixen petjades equiparables a les pintures rupestres.” I aquestes estries són personals, però també globals i van deixant el seu gra de sorra en l'estructura geogràfica del món.

Amb aquesta exploració com a punt de partida, l’obra traça un itinerari a través de diferents formes de fugir. El fil conductor és una conductora obsessionada per marxar i la seva parella, aferrada a quedar-se, que ens fan qüestionar què vol dir això del flight response. Però el mosaic és molt més ampli: també es posen sobre l’escenari altres perspectives i maneres d’escapar-se, com la de l’esclau Henry Box Brown, que es va amagar dins d’una caixa, o la de la poeta Elise Cowen, que es va llançar d’un setè pis. 

Qui diu que no es pot celebrar el final del cap de setmana? Churros con Chocolate és una barreja de tots els estils musicals que puguis imaginar que fa les delícies del públic LGBTI. Ofereix el tradicional berenar que el seu nom indica, i el que va començar sent una festa de 50 amics, s'ha convertit en un esdeveniment que es fa esperar cada mes del calendari. No t'ho perdis! Us fem una llista amb les temàtiques i les convidades especials.

És cert que l’òpera és un gènere profund, però qui ha dit que la comèdia no ho sigui? Le nozze di Figaro, de Wolfgang Amadeus Mozart, demostra precisament això: que darrere els embolics amorosos, les disfresses i les rialles també s’hi amaguen grans reflexions sobre el poder, el desig i les relacions humanes. Estrenada el 1786 i basada en l’obra de Beaumarchais, aquesta òpera va ser revolucionària perquè ridiculitzava l’aristocràcia i convertia els criats en els personatges més intel·ligents de la història. Però el que la fa immortal és la manera com Mozart transforma aquesta comèdia en un retrat profundament humà dels sentiments.

Ara, el Gran Teatre del Liceu recupera aquesta obra imprescindible del 4 al 21 de juny, amb una nova producció dirigida per Marta Pazos. La funció especial LiceuUnder35 serà el 4 de juny, abans de les representacions obertes al públic general. El repartiment combina joventut i experiència amb noms com Luca Pisaroni i Sara Blanch al capdavant. 

Diumenge és un bon dia per anar de museus i visitar exposicions, ja siguin d'art, de fotografia, o de temàtiques curioses i sorprenents. Hi ha centres que obren de franc el primer diumenge de cada mes i d'altres que ofereixen accés lliure els diumenges a la tarda, a més d'altres franges de gratuïtat que varien segons la institució. Si sou amants de l'art i dels museus, una exposició és una experiència per la qual estareu disposats a pagar.

Si alguna vegada us heu enamorat d'un Golf GTI (una cosa bastant probable), atents perquè se celebrarà un esdeveniment que us encantarà. El pròxim 27 de juny, Volkswagen organitza a l'emblemàtic Circuit de Barcelona-Catalunya de Montmeló una festa que ret homenatge a la cultura GTI amb una jornada pensada per aplegar milers d'aficionats i celebrar els 50 anys d'un dels cotxes més icònics de la història.

Volkswagen vol convertir el GTI 50 Fest en una jornada única que commemori les cinc dècades del Golf GTI. Història, passió i esportivitat en una concentració con exhibicions en pista, activitats exclusives i la presència de totes les generacions de Golf GTI, incloent-hi edicions especials. Al voltant de les sigles GTI s'ha creat una gran comunitat amb una passió comuna, una comunitat que juntament amb els seus cotxes seran els protagonistes d'aquesta jornada única.

Els assistents es podran posar al volant en l'experiència Drive GTI i recórrer el traçat de Montmeló acompanyats per instructors especialitzats, a més de descobrir de prop el nou Golf GTI 50 Aniversari, l'edició més potent que s'ha creat mai.

Un dels moments més especials arribarà amb la desfilada de totes les generacions del Golf GTI i una gran foto de família sobre la recta del circuit per a aquells que hi accedeixin amb entrada VIP i vehicle participant. També hi haurà una exposició que recorrerà la història completa del model, des del GTI original del 1976 fins a les versions més recents.

Però el dia anirà molt més enllà dels cotxes. El pàdoc s'omplirà de simuladors de conducció, zones d'oci, botiga oficial GTI, música en directe i espais gastronòmics on no faltaran les mítiques currywurst de Volkswagen. I els qui vulguin portar GTI gravat a la pell, hi trobaran tatuadors per emportar-se un record literalment esborrable.

I com a colofó a l'aniversari, Volkswagen presentarà per primera vegada a Espanya l'ID. Polo GTI, el primer GTI 100% elèctric de la història. Ja ho sabeu, de GTI 50 Fest només n'hi ha un i... no us el podeu perdre!

Aquí podeu aconseguir les entrades.

Les òperes podrien ser una nova moda en qualsevol moment: un art total que abarca la dansa, la interpretació i la música. Voleu gaudir-la en un format més curt i en clau contemporània? Del 2 al 5 de juliol, dins del Grec Festival de Barcelona, el projecte Òh!pera torna a convertir espais no convencionals en laboratoris escènics on l’òpera abandona el gran format per explorar noves formes de narrar. Impulsada pel Gran Teatre del Liceu i el Disseny Hub Barcelona, aquesta iniciativa aposta per la microòpera contemporània: peces breus, experimentals i interdisciplinàries creades per artistes emergents en diàleg amb professionals consolidats. I aquest any estrena escenari: la Fabra i Coats: Fàbrica de creació de Barcelona.

Sota el guiatge d’Àlex Ollé, el projecte defensa una idea clara: la renovació de l’òpera no passa per abandonar-ne l’essència, sinó per condensar-la i portar-la a nous llenguatges i nous espais. Més que reproduir els codis tradicionals del gran escenari, el projecte posa l’accent en la interdisciplinarietat i el risc creatiu. Música, teatre, audiovisuals, escenografia, il·luminació, vestuari i disseny conviuen en propostes que busquen generar una experiència immersiva i propera. Una de les singularitats d’aquesta iniciativa és precisament la transformació dels espais: sales petites, racons poc habituals o entorns escènics més interactius substitueixen la distància habitual entre espectador i representació.

L’edició d’enguany reuneix diverses microòperes desenvolupades per equips creatius vinculats també a institucions formatives i culturals del territori. Jo, núvol, amb composició de Sergi Puig Serna, llibret d’Imma Ávalos (Alicia Kopf) i direcció escènica de Lucia del Greco, explora el desamor en l’era de la IA a través d’una dona que decideix editar els records de la seva memòria digitalitzada. La vida por los cuernos, amb música d’Anna Colom i llibret de Pablo Macho Otero, fusiona òpera i flamenc per reinterpretar el mite de Fedra, Teseu i Hipòlit i qüestionar els imaginaris de masculinitat i poder. Finalment, Opereta, creada per Pol Guasch, Arnau Brichs, Marc Salicrú i Marcel Ortega, planteja una fantasia musical urbana situada entre la realitat i el somni després de l’accident d’un home durant un assaig amateur. Preparats per l'espectacle? Aquí podeu comprar les entrades.

Sabem que la història, tal com sovint ens l’han explicada, ha estat escrita des de la mirada dels grups que han tingut més poder, deixant en segon pla moltes veus i experiències que també han contribuït a construir la societat actual. Amb Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona, el Museu d’Història de Barcelona proposa recuperar aquesta memòria sovint oblidada i explicar la ciutat a través de les dones que n’han format part activa. Comissariada per Mita Casacuberta, Ingrid Guardiola i Anna Maria Iglesia, produïda per a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara 2025 i ara instal·lada a l'edifici de la plaça del Rei del 3 de juny al 13 de setembre de 2026, l’exposició ofereix una lectura feminista de la història recent de Barcelona a partir de les experiències, les obres i els testimonis d’una vuitantena d’escriptores, artistes i activistes.

Des de les obreres i anarquistes de finals del segle XIX fins als feminismes actuals, el relat recupera lluites per l’educació, els drets polítics, l’autonomia sobre el propi cos, les condicions de vida, l’habitatge i la justícia social. Documents, obres artístiques i textos literaris construeixen una memòria col·lectiva sovint invisibilitzada per la historiografia tradicional, dominada per perspectives masculines.

Quatre moments per entendre la ciutat

L’exposició s’estructura en quatre grans períodes històrics que permeten seguir l’evolució de les lluites i les reivindicacions de les dones a Barcelona: “Segle XIX: construint la ciutat moderna”, “República, guerra i exili”, “Postguerra i transició” i “El nostre segle”. A través d’aquests blocs, el recorregut connecta els grans esdeveniments polítics i socials amb les experiències quotidianes de les seves protagonistes, mostrant com les dones han participat activament en la transformació de la ciutat i en la defensa de drets que encara avui continuen sent objecte de reivindicació.

Més de 80 autores i creadores

Vindran les dones dona veu a més de vuitanta dones de diferents generacions que, des de la literatura, l’art, el periodisme, la fotografia, el cinema o l’activisme, han contribuït a redefinir Barcelona i la seva memòria col·lectiva. El recorregut inclou figures històriques com Teresa Claramunt, Ángeles López de Ayala, Rosa Maria Arquimbau o Gretel Ammann, al costat de veus contemporànies com Maria Sevilla o Stéfanie Kremser. També hi participen investigadores i estudioses com Isabel Segura, Mary Nash, Neus Real, Conxa Llinàs, Nora Catelli, Meri Torres o Dolors Marín.

L’exposició reuneix fotografies, documents, revistes, obres d’art i peces audiovisuals de creadores com Margaret Michaelis, Pilar Aymerich, Blanca Viñas, Marga Ximenez, Eulàlia Grau, Mari Chordà, Mireia Sallarès, Ester Xargay o Carolina Astudillo, entre moltes altres. Aquest conjunt de materials construeix un relat plural que connecta creació i reivindicació, recuperant trajectòries sovint oblidades o invisibilitzades per una història explicada tradicionalment des d’una perspectiva masculina.

Coincidint amb l’exposició, els vespres d’estiu el Museu ofereix una àmplia programació d’activitats pels carrers de la ciutat, amb itineraris que expliquen i reivindiquen el rol de les dones al llarg de la història: les dones “amb empenta” a la Barcelona medieval, les "veus silenciades” del 1700 , les dones que van participar en “les revoltes a l’ombra de la industrialització” del segle XVIII. També dones contemporànies: “vedettes i milicianes”, “la dona moderna” de la Segona República, “dones i rereguarda” durant la Guerra Civil i "les pioneres de l’esport a Barcelona”.

"Si no hi ha 14 voluntaris, l’obra no es pot fer". Així de contundent s'alça la directora, Andrea Jiménez, amb una proposta interactiva que trenca els codis tradicionals de la tragèdia grega. En aquest muntatge, la funció del cor —que a l'antiguitat recreava la veu i la moral dels ancians de Tebes— recau directament sobre nosaltres, el públic. És un trencament absolut de la quarta paret que busca reflectir la fragilitat de la polis i del mateix fet teatral, tot reivindicant la intel·ligència col·lectiva com una eina imprescindible per a la vida en comunitat.

Però, de què parla exactament aquest Contra Antígona? L'obra fa un salt temporal per connectar el mite de Sòfocles amb els conflictes més punyents del nostre present. L'origen de la tragèdia clàssica el coneixem de sobra: Antígona desafia el poder reial per enterrar el seu germà i tot acaba en mort perquè el diàleg és impossible. Tot i això, aquesta revisió —firmada per la mateixa directora amb la col·laboració de la dramaturga Victoria Szpunberg— no arriba per castigar l'heroïna, sinó per utilitzar l'àgora i imaginar un final diferent. La peça neix de la necessitat urgent de trobar espais de conversa en un món de trinxeres, polarització i gurús amb respostes massa fàcils, transformant el teatre en un espai per pensar-nos com un tot i buscar consensos.

Per defensar aquesta estimulant revisió sobre l'escenari, el muntatge compta amb un repartiment que sosté el pes de la funció, format per Jan D. Casablancas, Clara de Ramon, Arantza López Medina, Bruna Luz / Nora Pàmies Ricart, Mònica Molins, Olga Onrubia, Xavi Sáez, Marc Soler i Júlia Truyol. Sens dubte, una aposta valenta i coral que té un pes afegit: és l’últim gran muntatge de la temporada 25-26 a la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc, i es podrà veure del 21 de maig al 21 de juny. Us animeu a pujar a l'àgora?

Pot, una carta epistolar, ser una manifestació arquitectònica? Atentament, l’exposició de Patricia Esquivias a La Fabra Centre d’Art Contemporani (que es pot veure fins al 27 de setembre), repassa més de vint anys de trajectòria de l’artista veneçolana a través d’obres vinculades a cartes que ella mateixa escriu i que connecten l'arquitectura a les històries individuals i col·lectives. Comissariada per Caniche Editorial, la mostra revela com les cartes són una manera de pensar i observar el món, i no són només simples textos explicatius. El títol fa referència a la fórmula de comiat típica, però també a una manera de treballar basada en l'afectivitat, les converses i els dubtes compartits.

Les peces exposades parteixen d’elements quotidians que sovint passen desapercebuts en l'entorn urbà: rajoles, pilons, murals, façanes o detalls arquitectònics. Esquivias els observa amb atenció i indaga en les seves històries, on es barregen anècdotes personals, memòria popular i relats oficials. Les seves cartes, dirigides a persones relacionades amb les obres, funcionen com una eina per investigar, ordenar idees i mantenir obertes preguntes que potser no tenen resposta.

És cert que l’òpera és un gènere profund, però qui ha dit que la comèdia no ho sigui? Le nozze di Figaro, de Wolfgang Amadeus Mozart, demostra precisament això: que darrere els embolics amorosos, les disfresses i les rialles també s’hi amaguen grans reflexions sobre el poder, el desig i les relacions humanes. Estrenada el 1786 i basada en l’obra de Beaumarchais, aquesta òpera va ser revolucionària perquè ridiculitzava l’aristocràcia i convertia els criats en els personatges més intel·ligents de la història. Però el que la fa immortal és la manera com Mozart transforma aquesta comèdia en un retrat profundament humà dels sentiments.

Ara, el Gran Teatre del Liceu recupera aquesta obra imprescindible del 4 al 21 de juny, amb una nova producció dirigida per Marta Pazos. La funció especial LiceuUnder35 serà el 4 de juny, abans de les representacions obertes al públic general. El repartiment combina joventut i experiència amb noms com Luca Pisaroni i Sara Blanch al capdavant.

La història gira al voltant de Fígaro i Susanna, dos criats que estan a punt de casar-se, però el Comte d’Almaviva intenta seduir Susanna aprofitant els seus privilegis. A partir d’aquí, es desplega una cadena de conspiracions, malentesos i intercanvis d’identitat que converteixen l’òpera en una maquinària teatral perfecta. Però sota l’humor constant també hi apareixen la frustració, la gelosia i la tristesa, especialment en el personatge de la Comtessa, que viu amb dolor les infidelitats del seu marit. Aquesta barreja de comèdia i emoció és el que continua fent de Le nozze di Figaro una obra absolutament moderna.

Hi ha una ciència que no pot fugir de les fugides que fan els humans al llarg i ample del món: la geografia humana. I és que, tal com descriu la directora Judith Pujol a la sinopsi de l'obra, la fugida deixa rere seu un mapa: “Qui fuig ho fa d’algun lloc, d’alguna cosa o d’algú, i elabora sovint, per assaig i error, un mapa personal [...] Els nostres moviments marquen estries en el mapamundi del futur i deixen petjades equiparables a les pintures rupestres.” I aquestes estries són personals, però també globals i van deixant el seu gra de sorra en l'estructura geogràfica del món.

Amb aquesta exploració com a punt de partida, l’obra traça un itinerari a través de diferents formes de fugir. El fil conductor és una conductora obsessionada per marxar i la seva parella, aferrada a quedar-se, que ens fan qüestionar què vol dir això del flight response. Però el mosaic és molt més ampli: també es posen sobre l’escenari altres perspectives i maneres d’escapar-se, com la de l’esclau Henry Box Brown, que es va amagar dins d’una caixa, o la de la poeta Elise Cowen, que es va llançar d’un setè pis.

A escena, quatre intèrprets —Xavi Álvarez, Ricard Boyle, Laia Marull i Lara Salvador Peydró—, la ballarina Dasha Lavrennikov i la participació de la Coral Sant Jordi. Seria desitjable poder dir que "qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència". Però més del 90% de les fugues d'aquest inventari responen a casos reals, documents o memòries de fugitius. 

Inventari de fugues es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya del 28 de maig al 21 de juny.

Si aneu on faci falta per escoltar el vostre músic preferit, ja no cal que feu quilòmetres fins a la capital: amb el Festival Music Veu, els teniu més a prop que mai. La trobada programa concerts d’artistassos com Rosario, Alfred García, Mariona Escoda o The Christians en diversos indrets de l’Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia, i no només això, sinó que escull espais singulars perquè l'experiència sigui encara més grandiloqüent. Alguns exemples? L’Espai Cultural Fòrum Berger, el Teatre Municipal Ateneu d'Igualada, el Teatre Casal de Vilafranca del Penedés –Societat La Principal o cellers emblemàtics del Penedès com Celler Avgvstvs Forvm, Jean Leon, Família Torres, Codorníu, Juvé y Camps entre altres.

Programació completa

Per començar l'any amb bon peu, la travessia musical arrenca el 2 de gener amb un Concert d'Any Nou a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. I això és només la punta de llança d’un programa espectacular. El festival continuarà el 18 de gener amb Laura Andrés, que presentarà el seu projecte Piano Piano a l’Espai Cultural Fòrum Berger, una de les pianistes més personals del panorama neoclàssic actual.

El mes de febrer s’obrirà el dia 8 amb Halldor Mar Trio, la formació del músic islandès establert a Catalunya conegut per les seves versions folk-pop i la capacitat de transformar cançons populars en peces delicades. La programació seguirà el 22 amb In Crescendo, el grup vocal que després de celebrar el seu desè aniversari s’endinsa en IN, un nou espectacle a cappella que revisita grans hits internacionals. Sense gaire pausa, el 28 portarà humor amb Miki Dkai, que arribarà a Sant Pere de Ribes amb l’espectacle Padre de Familia: Cosas de Casa.

El mes de març oferirà una doble cita destacada: el dia 14, Gerard Quintana i Jordi Batiste revisitaran l’univers de Dylan a Igualada; i el 21, la proposta d’e-Strings, un quintet de cordes elèctriques que, acompanyat de bateria i teclats, fusiona músiques i estils en un directe potent. Tot seguit, el 28, el Teatre Casal de Vilafranca acollirà Michael Legend, un tribut a Michael Jackson que repassa els moments més icònics del Rei del Pop.

A l’abril, el dia 12, el festival planta els peus a Sant Sadurní d’Anoia amb Mariona Escoda, guanyadora de la primera edició d’Eufòria, abans de continuar cap al Vendrell el 25 amb l’energia ben alta de The Black Barbies. El mes de maig arribarà carregat de grans noms: el 23 actuarà Alfred Garcia a Família Torres, i el 30, The Christians, llegendes britàniques del soul-pop, protagonitzaran una nit molt especial a Jean Leon.

El juny serà un mes intens amb l’acústic de Sole Giménez el dia 6 a Segura Viudas i el tribut impecable de bROTHERS iN bAND a Dire Straits el 13 a Codorníu, espai que també rebrà el 14 Rosario, una de les veus més carismàtiques del flamenc-pop. També hi farà parada Maria Jaume el 21, amb el seu indie íntim a Bell-Esguard, i Clarence Bekker Band el 27, que omplirà d’energia el celler Juvé & Camps.

Ja a ple estiu, el 25 de juliol comptarà amb La Reina del Pop, tribut a La Oreja de Van Gogh, a les Caves Rovellats, mentre que el 24 d’agost els més petits i famílies podran gaudir d’Els Atrapasomnis en un concert gratuït al Parc El Tívoli. La recta final del festival arribarà al setembre amb les havaneres de Port Bo el dia 19, a l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú, i amb la poesia musical de Roger Mas el 26, que tancarà el cicle entre vinyes al celler Llopart. A quin us apunteu? Aquí podeu comprar les entrades!

Un festival que suma cultura i compromís social

Enguany, l’acció social va destinada a l’Associació Autisme amb Futur, entitat que treballa per oferir serveis, acompanyament i oportunitats a infants, joves i adults amb autisme. L’objectiu és millorar la qualitat de vida de les persones amb trastorn de l’espectre autista i de les seves famílies.