[title]
Per Jordi Puntí*
L'empremta de Leo Messi a Barcelona sempre ha estat més aviat lleugera. N'hi ha que afirmen que viu com si estigués a la seva Rosario natal, en una bombolla social, però només cal mirar els tatuatges que du al braç dret per entendre la simbiosi: un rosetó inspirat en la Sagrada Família conviu amb un rosari i un mapa d'Amèrica del Sud. Es pot ser més simbòlic?
En realitat Leo Messi viu a Castelldefels i no és com Ter Stegen, que els diumenges que no té partit surt a comprar croissants per Gràcia. No, Messi fa més vida de suburbi ric, a l'americana, però porta els seus fills a l'escola i no és impossible veure'l de nit en algun concert, o al teatre si hi actua algun argentí. De fet, l'anècdota més repetida sobre la vida pública de Messi a Barcelona, l'explica l'actor Ricardo Darín. Una nit que anava pel passeig de Gràcia, després d'un sopar, i no trobava taxi, un cotxe se li va aturar al costat, va abaixar la finestreta i li va dir: "¡Ricardo! ¿Te llevo?". Era Messi.
Messi fa més vida de suburbi ric, a l'americana, però porta els seus fills a l'escola i no és impossible veure'l de nit en algun concert, o al teatre si hi actua algun argentí
Qui vulgui nodrir-se d'aquesta mena de mitomania haurà de començar per la prehistòria de Messi al Barça. El 18 de setembre del 2000, ell i el seu pare van arribar per primer cop a Barcelona, per fer una prova, i l'agent Josep Maria Minguella els va instal·lar a l'habitació 546 de l'hotel Catalonia, a la plaça d'Espanya. Allà, mentre contemplaven el castell i les fonts de Montjuïc, van esperar durant quinze dies alguna resposta del club, sense èxit, i van tornar a Rosario.
El següent lloc sant ha de ser el Club de Tennis Pompeia, també a Montjuïc, rere el Poble Espanyol, on Carles Rexach i el representant Horacio Gaggioli van firmar un acord en un tovalló de paper. Aquell tovalló va fer possible que uns mesos més tard, el febrer del 2001, la família Messi vingués per quedar-se. Primer es van instal·lar a l'hotel Rallye, de travessera de les Corts, i aquest cop, quan miraven per la finestra, veien el Camp Nou. Poc després es van traslladar a un pis de la Gran Via Carles III. Leo Messi tenia 14 anys i no eren temps fàcils, per les lesions i les dificultats físiques. Vivia amb el seu pare, enyorava la mare, que havia tornat a Rosario, i per matar el temps a la tarda passejaven pel barri de les Corts i passaven hores a El Corte Inglés de la Diagonal. Quan la nostàlgia sobreeixia, anaven a fer un asado a Las Cuartetas, el restaurant argentí del carrer Santaló –això, esclar, molt abans que Guardiola fos el seu entrenador i li prohibís la pizza.
Primer es van instal·lar a l'hotel Rallye, de travessera de les Corts, i aquest cop, quan miraven per la finestra, veien el Camp Nou
Amb els anys i els èxits, la vida exterior de Messi ha quedat més lligada a qüestions comercials i socials, ja sigui a través de la seva fundació per l'ajuda contra el càncer infantil, o la botiga de sabates de luxe Sarkany, que la seva parella, Antonella Roccuzzo, va obrir a la Diagonal (la botiga va tancar un any després). També com a soci del restaurant Bellavista del Jardín del Norte, una mena de recreació pintoresca, mig sentimental mig de luxe, al carrer Enric Granados. Com que no acabava de funcionar, fa poc se l'ha traspassat i és una pena, perquè el lloc volia ser com ell: un trosset de Rosario a Barcelona.
*Article aparegut al Time Out Barcelona 568 (10 al 16 d'octubre de 2019), dedicat a l'espectacle 'Messi10' del Cirque du Soleil. Jordi Puntí és escriptor i autor de 'Tot Messi' (Ed. Empúries).