[category]
[title]
Tots hem vist i patit l'escena moltes vegades: una cua de gent arrenglerada davant un cordó daurat i catifa vermella per entrar a fer un trago, com si seure el cul a la barra i demanar un dry martini fos entrar a la cerimònia dels Oscars. Sovint t'has de posar en una cua virtual o reservar per entrar en cocteleries d'alta gamma. Ara bé, per aposentar les natges al deliciós bar-cocteleria Can Bruixa –Joan Güell, 168, cantonada Can Bruixa. T. 633 27 86 87– també cal reservar: només hi ha sis tamborets, i el seu propietari, bartender i únic treballador, en Daniel Sevillano, ha decidit que aquesta és la millor manera de funcionar.
"Ho porto tot jo sol, sempre he preferit les coses petites a les grans", m'explica Sevillano, amb estudis de cuina i hostaleria pel CETT que va agafar el bar Can Bruixa quan ell en tenia 22, i enguany complirà els 23 anys (el bar, no pas el propietari, quelcom que quasi el converteix en un bar de tota la vida). "Tu reserves per WhatsApp, em dius quanta gent sereu, i de quina a quina hora hi sereu. En cap de setmana és imprescindible", explica. Hi ha una part fantàstica, en això: si hi vas amb cinc o sis amics i reserveu, tindreu tot un bar per a vosaltres! I us tancarà el bar amb un cordó.
Pot ser que el bar Can Bruixa –o Can Bruixa, com en diu la clientela assídua– sigui la cocteleria més petita de Barcelona? "Home, són 18 m² i sis tamborets! Ara que el 33 del Santi Ortiz va plegar veles cap a Madrid, que eren tres tamborets i una tauleta, tinc números de ser-ho, sí", opina. En tot cas, assegura que tindria el rècord de la cocteleria més petita del món amb més ampolles: "¡en 18 m² hi ha 500 ampolles!" exclama.
Can Bruixa té 18 m², sis places i 500 ampolles!
Còctels clàssics a deu euros
Hi ha molts més avantatges: els tragos, preparats amb mestratge i licors de qualitat, són clàssics –res d'amanides elèctriques surant o mini-drakkars vikings que us transporten el cubata– i costen tots deu euros: el seu dry martini és una bala de plata de primera categoria, fina, amb el punt alcohòlic just i refrescant, i té tot el repertori seriós: negroni, old fashioned, whisky sour... "Em puc permetre aquests preus perquè soc jo sol, i si veniu a la tarda us posaré una mica de pica-pica: patates xips, fuet, olives i salsitxes de frànkfurt", diu.
De nit, si no trobeu lloc a la barra sense reserva, fet més que probable, hi ha una microterrassa la mar de simpàtica –a mi m'hi va portar l'amic de la foto– amb dues taules i amb els tragos us servirà cacauets recoberts de xocolata i Mikados.
Quan va obrir Can Bruixa, el 2003, el bar era molt més diürn, amb esmorzars i tapes, però Sevillano, mixòleg autodidacta, va decidir convertir-lo en una cocteleria de tardes després de la pandèmia. Per cert, hi ha una carta de tragos sense alcohol molt interessant: el propietari fa deu anys que és abstemi, però no pas per això deixar de visitar cocteleries creatives i tastar coses noves.
