La lectura de 'Cims borrascosos' es dispara gràcies a la pel·lícula protagonitzada per Margot Robbie i Jacob Elordi (tal com ha passat amb 'Hamnet')

Sabeu allò del típic cunyat que et diu "ja m'esperaré a que surti la pel·lícula" quan li recomanes un llibre? Doncs bé, per sort, hi ha molta gent que decideix llegir el llibre un cop ha vist la pel·lícula. Va passar recentment amb Hamnet, de Maggie O'Farrell, i torna a passar amb Cims borrascosos d'Emily Brontë, en aquest cas una novel·la de fa gairebé 180 anys. La pel·lícula que dirigeix Emerald Fennell i que protagonitzen Margot Robbie i Jacob Elordi ha nodrit un nou interès per la lectura d'aquest clàssic de la literatura anglesa del segle XIX. 

Fa uns dies, el portal Milanuncios anunciava que l'estrena de Cumbres borrascosas el passat 13 de febrer havia disparat les cerques del llibre en plataformes de segona mà, que havien augmentat un 455%. Club Victòria i Proa –que disposen de versions en català del llibre d’Emily Brontë– han explicat a l’ACN que el film ha impactat positivament en les vendes, ampliant i renovant els lectors. "Hi ha una nova generació que l'ha descobert, i això és significatiu" sosté Josep Lluch de Proa. Blanca Pujals, de Club Victòria, explica que van haver de tirar endavant una nova edició per servir bé a totes les llibreries i subratlla que és el seu títol més venut des del febrer. 

Situada en la desolació inhòspita de l’erm de Yorkshire, Cims borrascosos narra la història d’amor tèrbola i apassionada entre Heathcliff i Catherine, i les seves conseqüències tràgiques. Havent de triar entre l’aspre i torturat Heathcliff i Edgar Linton, gentil i de bona família, Catherine sucumbeix a les expectatives de la més alta classe social, un fet que desperta l’amargor de Heathcliff. A partir d’aquí, la trama segueix l’evolució dels personatges al llarg de dues generacions a través d’una història d’atmosfera gòtica i misteriosa que posa el focus en temes com l’amor, la traïció i la venjança.

Pujals reconeix que no es tracta d’un fenomen de l’envergadura d’Hamnet o L’assistenta, sí que els va obligar a tirar endavant urgentment una tercera edició.  En la mateixa línia s’expressa Lluch, que si bé deixa clar que Cims borrascosos és un clàssic que mai s’ha deixat de vendre, sí que ha experimentat una "empenta" que ha permès fer-lo arribar a un públic ampliat i renovat. "Segurament hi ha una nova generació que l'ha descobert ara i això és molt interessant i significatiu", insisteix.

No és la primera vegada

Tots dos admeten que es tracta d’un fenomen que ja els han traslladat els llibreters, els quals expliquen que un dels indicadors d’aquest interès es pot percebre en el format. Pel que fa a Proa, sempre s’han venut especialment bé les edicions de butxaca de la novel·la –un format vinculat a les lectures recomanades d’ensenyament–, en canvi, ara, demanen més les edicions normals de tapa dura.

Pujals celebra que estigui funcionant tan bé i que hi hagi gent jove que s’interessi per un clàssic brillant. “S’ha tornat a posar a la conversa i la pel·lícula ha motivat a molta gent que el tenia pendent de llegir”, afegeix. També recorda que no és la primera vegada que Cims borrascosos rep aquest tipus de revulsiu. "En va tenir un amb la cançó de Kate Bush i un altre amb la publicació de Crepuscle, ja que és el llibre que més llegia la protagonista, la Bella", afegeix.

Lluch considera que, sovint, els grans clàssics "tenen més d’una vida" perquè es van redescobrint, i també perquè cada generació "els llegeix a la seva manera". Un fenomen similar va passar, sosté, amb El Gatopardo que va revifar gràcies a una sèrie que es podia trobar a plataformes. "Si les adaptacions tenen personalitat i generen debat, sovint desperten l’interès per la font original".

Una adaptació que no és fidel

Preguntat per l’adaptació de Fennell, Lluch la defineix com a "lliure i interessant", tot i que subratlla que la novel·la original té una força "molt particular" que prové, sobretot, del personatge de Heathcliff, "enigmàtic" i amb un carisma "molt fort". "Potser a la pel·lícula això s’ha perdut", reflexiona, "però, per altre costat, l’atracció sexual és més evident al film". "Són dues versions que es complementen i fan evident que la novel·la té una dimensió de clàssic", conclou.

Pujals admet que la pel·lícula no la va acabar de convèncer i explica que va trobar curiós que en aquesta versió es fusionessin les dues generacions de personatges, un fet que segons ella "dilueix alguns dels temes centrals de l'obra com la crítica al racisme o la importància de l'educació". També destaca que el film crea una atmosfera pròpia, molt exagerada i gòtica, que pot tenir el seu interès, però que en el seu cas la va expulsar molt de la pel·lícula. "Soc una lectora devota de l’original", admet

Altres obres d’interès

L’èxit de Cims borrascosos també ha posat el focus en altres obres i ha fet que lectors s'interessin per exemple per Jane Eyre, de la germana d’Emily Brontë, la Charlotte, un fet que Lluch troba comprensible tenint en compte que es tracta d’una altra de les "grans novel·les angleses del XIX".

També ho confirma Pujals que reconeix que ja s’està notant "tímidament" i que pot ser una tendència que vagi a més. "Quan un comença amb una Brontë, té ganes de més", bromeja. Més enllà de Jane Eyre, també afegeix que seria interessant si la gent s'animés a llegir‘La llogatera de Wildfell Hall de l'Anne, ja que els dos llibres beuen dels relats que escrivien plegades i tenen el mateix paisatge imprès.

'Hamnet', un precedent

Un mes abans de l’estrena de la pel·lícula de Cims borrascosos va arribar a les sales de cinema l’adaptació d'Hamnet, la novel·la de Maggie O’Farrell. També en aquest cas les editorials van notar un impuls en les vendes del títol amb més de 20.000 nous exemplars venuts el primer mes i mig del 2026. Libros del Asteroide i l’Altra Editorial –responsables de les versions en castellà i català– reconeixien que l’impuls del film “havia superat les seves expectatives".

També asseguraven que un fenomen d’aquestes característiques els permetia arribar a "lectors més joves" i que repercutia favorablement en la venda d’altres obres de la mateixa autora. Un interès que pronosticaven que es podia arribar a allargar fins Sant Jordi i convertir Hamnet en un dels llibres més sol·licitats.