[title]
Ha estat penjant d'un fil, però pel que sembla el fil no s'ha trencat sinó que s'ha convertit en una corda gruixuda: la Llibreria Sant Jordi, l'emblemàtic comerç al carrer Ferran que va estar a punt de tancar la passada primavera, reobrirà abans que s'acabi l'any: ha assumit el negoci l'agència de viatges Temps d'Oci, qui ja es veu càrrec de la no menys emblemàtica llibreria dedicada a la muntanya i l'excursionisme, la Llibreria Quera.
No és una notícia menor: la Sant Jordi ha esdevingut un símbol de resistència local a la part més castigada per la massificació turística al barri Gòtic. En Rafael Serra, propietari de Temps d'Oci, explica que "ja és tota una victòria que això no acabi essent una botiga de carcasses". Sent realistes, explica Serra, "obrirem entre el 25 de novembre i finals de desembre, a tot estirar".
Temps d'Oci aplicarà el mateix esquema amb què van reobrir la Quera el 2019: "Vam salvar un model de negoci de tota la vida amb una activitat complementària de degustació que permet equilibrar els números. Aleshores vam preservar el patrimoni físic, i mantenir la llibreria, i ara la intenció és la mateixa" explica.
El barceloní s'estima la Sant Jordi. Prova d'això van ser les cues de clients per comprar la liquidació d'estoc, una afluència que va esdevenir una fal·lera entusiasta i emotiva. "Jo mateix vaig anar a comprar llibres. I fa uns mesos vaig rebre una trucada de la Cristina Riera, la vídua d'en Josep Morales", els antics propietaris, explica Serra. El pla A, que una fundació se'n fes càrrec, havia fallat. "I escolta, si després de sis anys hem aconseguit que la Quera sigui un espai sostenible... per què no provar-ho?", es pregunta.
Llibreria, bar de la terra i espai de Cultura en Viu
La nova Sant Jordi tindrà "dos espais físics i un de filosòfic: els físics seran la llibreria, i una rebotiga amb un espai de degustació", diu. L'espai filosòfic significa que la Sant Jordi estarà inclosa dins el programa Cultura Viva de l'Ajuntament de Barcelona, un programa de suport a pràctiques culturals comunitàries de valor públic. "Tindrem l'obligació de fer quaranta activitats culturals l'any, com presentacions de llibres, sopars-col·loquis...".
Però no serà fàcil. "Parlant clar i català, estem fent un petit miracle, encaixant això aquí", riu, "perquè és un espai de 72 m², amb la façana i el mobiliari protegit, i que forma part d'un edifici que està catalogat". La rebotiga tindrà quatre taules, un espai de cuina-rebost, i dues taules més flanquejaran l'entrada al bar, al final de la llibreria. Ara bé, destaca que la propietat de l'immoble i l'Ajuntament els han donat totes les facilitats possibles.
I la venda de llibres mantindrà una línia de continuïtat amb un fons de catàleg de 2500 volums d'art, arquitectura i foto, i inaugura una línia de literatura i història centrades en Barcelona, amb autors com Zafón, Rodoreda o Montalbán i la mateixa llibretera que hi havia en el moment de tancar. "També tindrem una taula central de novetats més comercials, perquè ha de ser sostenible i la gent gran que queda al barri té poques llibreries disponibles aprop".
La gestió de l'espai de restauració anirà a càrrec de la Bodega la Palma, que també porta el dia a dia del restaurant de la llibreria Quera. I que de fet en sap un niu, d'això d'obrir bars al barri Gòtic. La Judit Giménez, propietària també del restaurant La Palma de Bellafila, explica que "amb una llicència C1 podrem oferir una carta molt senzilla, però amb producte cent per cent català i de molta qualitat". Parla d'embotits de Vic, de formatge de petits productors, vermut Miró, d'algun plat calent –potser fricandó– i d'una carta de vins de la terra: "No hi haurà ni verdejo!".
L'horari encara està per definir, però una possibilitat és que sigui d'11 a 22.30 en horari ininterromput. "N'estic segura que funcionarà i tindrem client local", aventura una hostalera que ha aconseguit que quasi tots els catalans que queden vivint o treballant al Gòtic passin per casa seva. Giménez encara recorda com quan van obrir la Palma ara farà 22 anys "se'ns feia estrany veure turistes. Però es van apanyar molt de pressa amb el català i el menjar".