[title]
Hi ha racons de Barcelona que tenen una empremta sinistra: estic parlant d'indrets on floreix el misteri a plena llum del dia, cantonades d'allò més concorregudes que amaguen secrets esgarrifosos per poc que gratis un xic. Les reconeixereu perquè, tot i ser cèntriques, no hi passa ni Déu (mai millor dit). Al número 177 de Gran de Gràcia n'hi ha un de molt evident: l'antic convent de les Germanes del Jesús Pacient, on a la seva cripta hi ha enterrades les restes de Sor Ramona Llimargas, una monja que va ser vident de Franco i tenia el do de la bilocació: és a dir, estar de cos present en dos llocs alhora (un poder que només comparteixen amb ella els autònoms amb fills).
L'impacte fou immediat: sortia de clavar-me un esplèndid menú de migdia al Santa Magdalena, i la imatge d'una masia rònega i abandonada, caient a bocins en ple Gran de Gràcia, amb un crucifix presidint la porteta, em va deixar glaçat.
Era com si haguessin agafat la terrorífica fotografia de portada del primer disc de Black Sabbath –aquella del molí rural amb la foto de la bruixa– i l'haguessin incrustat en la realitat urbana d'un districte amb 120.000 habitants. Fa cangueli, us ho juro: els passavolants eviten la vorera, tot i ser molt més ampla que la de davant.
Un cop d'ull a l'esplèndid llibre de Xavier Theros, Barcelona a cau d'orella, em va confirmar les meves sospites: segons explica el cronista i novel·lista, a Gran de Gràcia, 177 –en origen Can Trilla, una masia del s. XVII– hi ha el convent de les Germanes del Jesús Pacient, una comunitat monàstica fundada per Ramona Llimargas.
La dona, nascuda a Vic el 1892, és coneguda com "la monja vident de Franco". Segons explica Theros, al voltant de Llimargas va sorgir un moviment de beatificació que assegura que la monja rebia visites d'entitats espirituals que li donaven missatges que li van servir, entre altres coses, per predir la Guerra Civil. I tot i que Llimargas es va passar tota la guerra en un convent de Vic, tenia el do de la bilocació.
És a dir, es desdoblava i podia estar atenent malalts al convent i alhora advertint a Franco que uns maçons el volien enverinar en un banquet a Saragossa, per exemple. I que sovint s'apareixia al front per resoldre on the spot els dubtes d'estratègia de l'aspirant a dictador (però potser el més paranormal de tot era que parlava a Franco en català i el del Ferrol l'entenia perfectament, per això li deia Ramona la Catalana).
Llimargas va tenir el privilegi de ser la consellera paranormal favorita del feixista gallec, fins i tot per davant dels bruixots del Magreb, els que en teoria mantenien en forma la seva mítica baraka (creença que Franco tenia protecció miraculosa).
La congregació de les Germanes del Jesús Pacient es va fundar l'any 1939 al número 177 de Gran de Gràcia, i just un any després, Llimargas va morir; una llàstima, perquè el Generalíssim n'hauria tret un gran profit demanant-li consell sobre si se n'havia de refiar de Joan Carles o dels tecnòcrates de l'Opus, per exemple. El blocaire Xavier Soro explica en un article que Sor Llimargas la va dinyar perquè s'havia transferit un càncer que patia una dona de Vic!
I ull, perquè Theros parla de "suposades aparicions fantasmals de Ramona Llimargas" en aquesta adreça. Heu de saber que les restes de la monja descansen a l'antic convent (des de l'any 1988, segons Soro). Theros explica que quan s'entra al convent, a alçada de carrer, hi ha una capella o cripta on una làpida negra assenyala el descans etern de Sor Llimargas (i també un petit museu de memorabilia de l'aspirant a santa, amb objectes esfereïdors, com un rosari amb una mossegada del dimoni, soferta després d'una aferrissada lluita, segons Xavier Soro).
Una trucada a la Parròquia de Sant Joan, també a Gràcia, em confirma que el convent va tancar fa tres anys perquè hi quedaven només quatre o cinc monges (tot i que no m'han sabut aclarir si el cadàver de la Sor bilocada roman rere els murs). Sigui com sigui, la nit no m'enganxarà pas al convent de la Plaça Trilla, a mi.