Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

La tarda que vam ser muses amb Miriam Ponsa

Per
Eugenia Sendra
Publicitat

Faig 1,73 metres, gasto una 38 de pantalons, tinc poc pit, les cames llargues i el coll ídem; amb el meu cos més que normatiu em vaig presentar al càsting que Miriam Ponsa va convocar a través de les xarxes socials a finals de maig: buscava dones estàndar per a una desfilada fora del marc de la passarel·la del 080 Barcelona, després de molts anys de ser-hi protagonista. La reivindicació de la normalitat i el #bodypositive com a cop d'efecte.

Una setantena de voluntàries vam respondre a la crida i una vintena vam ser les escollides per vestir i presentar una col·lecció inspirada en figures com Frida Kahlo, Simone de Beauvoir, Malala Yousafzai i Teresa de Calcuta –les muses de Miriam Ponsa– que apareixen dibuixades en samarretes i brodades en jaquetes de la col·lecció d'estiu 2020.

Muses SS20
Foto: Ricard Novella

El 26 de juny vam ser muses per una estona dones d'entre 16 i 64 anys, mestres, docents, polítiques, comerciants, estudiants i dissenyadores, amb ganes de veure el funcionament de la passarel·la des de l'altra banda i de deixar-nos pentinar i maquillar, de participar en una experiència diferent i "empoderadora", segons Miriam Ponsa. "El primer empoderament va ser nostre, el de la firma, quan vam decidir desfilar fora del 080. I penso que sentir que has estat escollida i que pots ser model a seguir també empodera", reflexiona la dissenyadora de Manresa.

Muses SS20
Foto: Ricard Novella

Mentre assajàvem la sortida a la passarel·la, mentre esperàvem per vestir-nos i contemplàvem les dues peces joia de la col·lecció –jaquetes teixides a mà que van lluir les companyes més grans– i un cop ja vestides, mirava les "altres" muses de Miriam Ponsa. Dones normals i boniques, algunes amb certa experiència com a model, i totes amb uns cossos ortodoxos. "El gruix de les noies gasteu les talles 36 i 38, ens ha faltat varietat en talles més grans o models de més edat i també m'hauria agradat més varietat ètnica", reconeix Miriam Ponsa. El càsting, afegeix la dissenyadora, transcendia l'aspecte físic: "vaig triar-vos per l'actitud i l'energia, una cosa intangible que no té a veure amb el cos".

Muses SS20
Foto: Jordi Saragossa

Estic d'acord que el més valuós de ser musa per una estona no es veu. Són les reflexions dels dies previs: si cal revisar el concepte 'clàssic' de musa, si m'agradarà el meu jo projectat en fotos, si el #bodypositive és realment positiu o no. També són les complicitats que es van generar a la Fàbrica Damm, entre la colla de dones no professionals de la passarel·la que teníem les ganes pròpies de la inexperiència i l'ambició de fer-ho bé. I l'emoció de sentir-te protagonista i alhora adonar-te que, sense la col·lectivitat (l'equip de la marca, l'equip de perruqueres i maquilladores, l'estol de models amaters) aquell xou no hauria estat possible. I l'honestedat de reconèixer que volem sentir-nos guapes i guapos, dins o fora del cànon, amb les nostres singularitats, i que la moda i els seus mecanismes ben interpretats hi poden ajudar.

NO T'HO PERDIS: ja coneixes aquestes botigues?

Últimes notícies

    Publicitat