[title]
Per increïble que sembli, és més fàcil fer un disc i concerts en directe per telèfon amb un pres estatunidenc al corredor de la mort que amb Pablo Hasél a la presó de Lleida. Això és el que denuncia Albert Marquès, premi Time Out Cultura 2023 per 'Freedom first', el disc i la gira fets en col·laboració amb el poeta Keith Lamar, condemnat a mort per un crim del qual es declara innocent i que gràcies a la música ha aconseguit endarrerir tres anys la seva execució, cosa que dona força a l'equip d'advocats i activistes que lluiten pel seu alliberament.
Va ser arran d'aquest projecte que No Callarem es va posar en contacte amb el pianista català, resident a Brooklyn, que al seu torn va voler visitar Hasél a la presó i veure si podien col·laborar en una cançó. El problema era que, al contrari que Lamar, Hasél no pot enregistrar res, perquè seria sancionat. La solució, a proposta del lleidatà, va ser fer servir els àudios de les declaracions que va fer als judicis a l'Audiència Nacional per crear una nova composició.
'Open letter to Pablo Hasél', que estrena Say It Loud Records el 12 de febrer i el vídeo de la qual es projectarà a l'Iridia Fest el 16 de febrer, combina el piano jazz d'Albert Marquès amb les rimes de Samuel Omare. "Com a raper i productor, la condemna de Pablo va en contra del que va aquesta música. Del que és ser un artista: ser lliure per dir la teva veritat i explicar la teva història, fins i tot quan els altres els costa escoltar-la o entendre-la", diu el raper de Brooklyn.
Puc fer un disc i concerts en directe per via telefònica amb un afroamericà al corredor de la mort dels EUA, però no amb un català a una presó de Catalunya
"Als EUA, on resideixo, és impensable empresonar artistes per les seves lletres o tweets. Els delictes d’enaltiment del terrorisme o d’injúries a la Corona i a institucions estatals no existeixen. De fet, molts grups de rap com Public Enemy tenen múltiples cançons molt més dures que el que ha dit Hasél contra la policia o els seus líders polítics i ningú imaginaria mai portar-los a judici pel contingut de les seves lletres", explica Marquès.
Segons Freemuse (ONG independent amb estatus consultiu a l’ONU i la UNESCO), al 2019 Espanya va ser el país del món que va condemnar a més artistes, tots ells rapers, a presó (més que per exemple la Xina, Iran o Rússia, que també contemplen el delicte d'enaltiment del terrorisme). De totes maneres, Marquès recorda que Hasél es troba ara mateix sota règim penitenciari de la Generalitat de Catalunya.
Prohibit fer servir l'estudi de gravació
"Totes les decisions que es prenen al voltant de les condicions de vida dels presos catalans –inclòs en Pablo– són competència de la Generalitat. Els mateixos partits que demanaven l'alliberament dels seus presos polítics o han negociat una amnistia... Els mateixos que feien pancartes per la llibertat d'expressió són el que no deixen que el Pablo Hasél enregistri a l'estudi de gravació que té la seva presó a Lleida", denuncia el pianista. Hasél, que és a la presó pels seus tuits i les seves cançons, no el pot utilitzar, però, en canvi, altres presos que han comès crims greus sí que el poden fer servir.
"Puc fer un disc i concerts en directe per via telefònica amb un afroamericà al corredor de la mort dels EUA, però no amb un català a una presó de Catalunya”, remarca el pianista, que se suma a altres veus que s'han alçat contra aquesta injustícia, com diversos col·lectius de drets humans i artistes com Joan Manuel Serrat, Javier Bardem, C. Tangana i Pedro Almodóvar. Segons Amnistia Internacional, "l'empresonament de Hasél és una restricció excessiva i desproporcionada a la seva llibertat d'expressió. Ningú hauria d'enfrontar-se a un processament penal només per expressar-se a les xarxes socials o cantar”.
'Open letter to Pablo Hasél' s'ha pogut finançar gràcies a No Callarem i té el suport de la Plataforma Antrirepressiva de Ponent i Irídia - Centre per la Defensa dels Drets Humans.
