[title]
Tornar a casa després de voltar
En qüestió de pocs dies, he tingut la preciosa i esperada ocasió de reestablir la meva relació professional amb dues de les nostres estrelles més errants. Dos actors als quals, de cop, els comences a veure en una pel·lícula estrangera, i després en una altra i en una altra més, i el que tu creies que seria una excepció, una raresa, en la seva carrera es converteix en una norma, un leitmotiv. I els veus a la catifa vermella de Canes al costat de Marion Cotillard o en una estrena nordamericana de Netflix. En el cartell d’una pel·li indie o en el repartiment d’un film francès. Com que els admiro moltíssim i ens havíem de posar al dia, m’ha encantat retrobar-me amb Laia Costa i amb Alex Brendemühl, la trajectòria dels quals he vist néixer, créixer i... agafar una pila d’avions.
Pàdua, Coixet, amor i cuina
Fa un parell de setmanes, vaig coincidir amb Laia Costa al rodatge de la sèrie d’Isabel Coixet 'Foodie love' (HBO), a l’estació de Pàdua, dels Ferrocarrils Catalans. Han passat uns anys des de l’estrena de 'Victoria' i de la sèrie 'Polseres vermelles', però hi ha coses que no canvien. Un esperit, una manera que té ella de dirigir-se als altres. “Hola! Què hi fas aquí?”, em va preguntar. “He vingut a fer de figurant. És el tercer cop que surto en una obra de l’Isabel”, li vaig respondre. La vaig felicitar-la per la seva carrera internacional, i junts vam lamentar l’estat actual del periodisme. El cinematogràfic, el polític o l’esportiu. El periodisme en general. També vaig felicitar-la per la seva fina i emotiva feina a 'Cites', sèrie que el Canal 33 ha recuperat no fa gaire. I durant aquella llarga nit de tornar a estrényer els lligams, a l’andana de Pàdua i després dins d’un vagó en moviment, vam compartir plans amb l’altre protagonista de 'Foodie love', l’argentí Guillermo Pfening ('Nadie nos mira'). Molt argentí: li preguntes una cosa petita, extraordinàriament petita, i ell et respon durant un quart d’hora.
Mestre en llengues
Fa cosa d’un mes, vaig intercanviar uns quants missatges de mòbil amb Brendemühl, mentre ell rodava 'L’ofrena', de Ventura Durall. La raó? Aquella tarda, els de l’equip del programa havíem de fer una connexió radiofònica, que no estava prevista i, malgrat tot, ell va accedir a parlar amb nosaltres. Un cavaller. Queda pendent un cara a cara amb un cafè o una bona cervesa alemanya. Els dos tenim sang germànica. I llavors analitzarem el personatge que interpreta a 'El creyente', la pel·li de Cédric Kahn que s’acaba d’estrenar, o sobre el milió i escaig de treballs seus que encara no hem vist. Subtil, poc amant dels escarafalls, segueix practicant el 'menys és més' davant de les càmeres. I ho fa en cinc idiomes. Per cert, amb Pfening també vam comentar que ell i Brendemühl van coincidir, l’any 2013, a 'El médico alemán', de Lucía Puenzo. Recordo perfectament l’Alex. Imponent com sempre. Envaint-nos subtilment. El Guillermo no el tinc present en aquella inquietant història. No, no el localitzo en cap escena. El Guillermo va riure: “No me extraña que no te acuerdes de mí. Mi papel era muy pequeño”. Menys mal! Ja pensava que, uf, havia ferit l’ego d’un compatriota de Ricardo Darín i Cecilia Roth.
Discreció sobre el futur
Per discreció, i per si és veritat allò que els projectes s’esguerren si tu els vas explicant alegrement abans que quallin o que firmis un contracte, no vaig preguntar pels seus respectius futurs. Sospito que Laia Costa i Alex Brendemühl seguiran en els plans dels productors estrangers. Espero no trigar gaire en tornar a contactar amb ells i fer un repàs. Un bon repàs sobre el que estaran fent aquí i sobre el que han fet, abans, allà. Us enyorem, viatgers.
NO T'HO PERDIS: El top 5 de la cartellera de cinema
