[title]
Aquesta història –verídica– comença de la manera més casual. No fa gaire, un dissabte al migdia, l’amic d’un amic va decidir passar per les sessions de vermut rock del Bar Makinavaja. Per la seva sorpresa, es va trobar l’incombustible bar del Raval tancat (un fet ben estrany: des que va obrir, l’any 2010, és dels pocs bars que programa, com un rellotge, música en directe tres cops per setmana: vermut rock els dissabtes al migdia, jazz els dimarts a la nit i flamenc els dijous a les 22 h). Doncs bé, l’amic de l’amic es va encaminar cap a la propera Casa de la Pradera. I allà es va trobar en Leandro del Maki prenent-se unes cerveses. "Avui has decidit descansar?", li va preguntar. "Quin descans ni què punyetes! Ens hem trobat un cadàver enterrat al bar i ara la policia s'ho està mirant".
Qui escriu això se’n va assabentar a través de l’amic de l’amic. I el primer que va fer va ser concertar una entrevista amb el propietari del Bar Makinavaja. A hores d’ara cal deixar clar una cosa: el Maki és més que un bar. El seu propietari, en Leandro, és un militant anarquista nascut al mateix carrer on regenta el bar: el va obrir l’any 2010 i l’ha convertit en un museu viu de cultura llibertària i punk de Barcelona, un oasi ple de llibertat, preus assequibles i una relació d’amor fraternal entre client i taverner.
Un cadàver sota les escales
El cadàver va emergir durant unes obres de reforma del bar, a finals del 2024. "L’edifici té 200 anys d’antiguitat, i aquest local acull bars des de fa més d’un segle", explica en Leandro, que es posa més prosaic per dir que "amb els anys, la sortida de merda dels vàters es va anar espatllant, i l’any passat vam decidir arreglar els baixants". En Leandro sabia que les aigües residuals passaven per sota la barra. Sí i no.
La barra massissa del bar és del 1950, i amb els anys la van canviar de lloc. "No se’ns va acudir que, havent canviat la barra de lloc, els baixants estiguessin al lloc original de la barra". I els operaris van haver d’excavar per tot el bar per trobar-los. "Un d’ells va cavar més del compte. Fins a dos metres i escaig de profunditat. El normal, per trobar una arqueta de baixant, és cavar un metre i mig. Però anàvem cada cop més avall perquè no trobàvem res", relata el taverner.
Just a sota dels dos graons que separen la zona de barra del menjador van emergir ossos humans. "El primer que vaig fer va ser trucar a una amiga meva arqueòloga, l’Isabel, companya anarquista de moltes lluites, perquè ho veiés. Ella em va dir que calia trucar a la policia", recorda. La visita policial i del forense els va deixar tranquils: "La policia els va datar entre 1925 i 1940. I això va descartar qualsevol investigació criminal, perquè a Espanya, els assassinats prescriuen al cap de 20 anys. I si no hi ha una reclamació familiar no se sol fer massa més", explica en Leandro.
Era el cadàver d'un home jove que va patir una mort violenta entre 1925 i 1940
Eren ossos d’un home jove: d’entre 25 i 40 anys, i tot feia pensar en una mort violenta, tenia ossos estellats. Estudiós de la història del Barri Xino, abans de portar els ossos a la fossa comuna, en Leandro va intentar "investigar, veure si alguna fundació podia fer-se càrrec de la recerca pel seu valor humà. Si has vist el documental En Construcción, recordaràs que sota aquell edifici, al carrer del costat del Maki, van sortir des de cadàvers romans fins a víctimes de la Guerra Civil". Però si no hi ha valor patrimonial clar, ningú no s’hi implica, conclou.
Un bar entre jaciments arqueològics
L’amiga d’en Leandro i habitual del Maki, Isabel Pellejero, és arqueòloga i restauradora municipal, i confirma que "el cos probablement és modern, del segle XX, perquè a la carta arqueològica de Barcelona no hi ha cap referència al descobriment". No és gens estrany haver trobat un cadàver excavant. Per entendre la riquesa arqueològica de l’entorn, Pellejero ens recorda que hi ha enterraments neolítics sota la caserna de la Guàrdia Civil del costat, i que el més antic són restes ceràmiques de l’edat de bronze trobades a la cruïlla de Sant Pau amb Carretes (un carrer que ja apareix en una escriptura de 1383, com el camí que va del monestir de Sant Pau al carrer del Pedró).
Sense oblidar un segle XIX de casa-fàbrica al Raval, amb tot el que això implica: el barri extramurs va ser el bressol de la revolució industrial de la ciutat, amb exemples com la Casa-fàbrica Tarruella o la Casa-fàbrica Aleu, totes a tocar del Makinavaja. Per tant, candidats a cadàver del Maki no en falten: podria ser des d’un obrer mort treballant –a principis de segle, la prevenció de riscos laborals brillava per la seva absència– fins a una víctima de la Guerra Civil, o fins i tot una víctima del pistolerisme de Barcelona, quan obrers i patronal resolien les diferències a trets i garrotades.
L’entorn del Maki és pura història. I el Maki també. Cent anys no són res. I quinze poden ser molts: són els que farà aquest estiu el Bar Makinavaja. I explicarem la història. Estimat lector, si tens sort, potser serà el teu cadàver i el teu mòbil els que il·lustrin una batalleta com aquesta d’aquí a 120 anys. O sigui que a gaudir: acomoda’t a la barra i demana una altra cervesa.