Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Juan Marsé l'any 1990
Foto: Elisa Cabot/Wikipedia Juan Marsé l'any 1990

Marsé, traduït al català per primer cop

Club Editor publicarà 'Aquesta puta tan distingida', amb traducció de Martí Sales

Per
Ricard Martin
Publicitat

Per primera vegada, Juan Marsé (Barcelona, 1933-2020) tindrà traducció en català. Al setembre, Club Editor publicarà en català 'Esa puta tan distinguida' (2016), amb el títol d' 'Aquesta puta tan distingida' i amb traducció de Martí Sales. Han passat 43 anys de democràcia fins que no ha arribat la traducció catalana d'un dels grans escriptors barcelonins del segle XX. 

Maria Bohigas, editora de Club Editor, explica que la primera traducció al català de l'autor d' 'Últimas tardes con Teresa' (1966) –qui va morir el 18 de juliol passat– no té cap mena d'intenció sociològica: "Entenc la importància de llegir-lo des d'aquest punt de vista, però és la part de la seva obra que menys m'interessa. Volia traduir 'Esa puta tan distinguida' perquè em sembla un dels seus llibres més remarcables; Marsé és un d'aquells autors que en la seva darrera etapa va fer alguns dels seus millors llibres. És un autor molt estimat, però a la vegada em fa l'efecte que en el seu moment aquest llibre no va ser prou comentat. Fer l'exercici de traduir-lo és convidar el públic a parar l'orella i donar-se per al·ludit", valora. 

"És important entomar Marsé saltant-nos la frontera lingüística", prossegueix, "perquè en aquest llibre fa una reflexió extraordinària sobre la memòria –de situacions que vam viure en aquest racó de món i com ens hi hem relacionat amb el pas del temps– que lliga directament amb la darrera novel·la de Joan Sales, 'El vent de la nit' (1983, Club Editor)". Què li hauria semblat a Marsé, veure's traduït al català? "Doncs molt bé, perquè vaig trucar-lo per demanar fer la traducció d'aquesta novel·la, perquè em feia la sensació que no s'havia llegit prou atentament, i em va respondre que sí al moment", respón Bohigas.

'Aquesta puta tan distingida' és la primera traducció de Marsé al català
'Aquesta puta tan distingida' és la primera traducció de Marsé al catalàFoto: Club Editor

Sobre Marsé, el franquisme i la memòria històrica de Catalunya, Bohigas recorda que "va ser Marsé qui va convèncer Carlos Barral per publicar 'K.L. Reich' (1963) de Joaquim Amat-Piniella", en una traducció en castellà que va esquivar la censura (uns mesos després, es publicaria la versió original en català, editada pel mateix Joan Sales a Club Editor). "I és maco pensar que el Marsé d'aquella època, a qui tots cantaven les gràcies, es va posar al servei d'un vell republicà derrotat, que havia escrit 'K.L. Reich' sortint dels camps nazis. Aquest és un dels molts vincles que hi ha entre Club Editor i l'obra de Marsé", matisa. 

La traducció al català de Marsé evita qualsevol temptació de voler transportar l'autor a un registre popular del català: "L'autor que més s'ha acostat a una llengua popular catalana és Rodoreda, que no tenia res a veure amb el món obrer. La literatura és invent, i reivindiquem aquest invent extraordinàriament intel·ligent i expressiu que és l'obra de Marsé", rebla Bohigas, qui recorda que després de dir "sí, tradueix-me", Marsé va afegir: "No sé pas què et passarà, però per mi, endavant". (Qui això escriu, quan surti el llibre ja es veu venir els tuits de trols amb el mantra mentider, illetrat i 'lerrouxià' de "català burgès/castellà proletari").

Martí Sales, el traductor d' 'Aquesta puta tan distingida' ha fugit d'un fals registre popular: "Calia posar-me dins l'univers de Marsé, que té un estil molt marcat i molt castís. Intentar portar el màxim de Marsé al català, sense fer un equivalent de la cosa castissa en català, que no tindria cap mena de sentit. No posar-me en la pell de Marsé, que escriu en castellà, sinó canviar d'animal... No sé si queda clara la metàfora".  

La llengua materna de Marsé era el català, i explica Sales que "parlava un català súper collonut, i moltes de les veus d'aquest llibre en algun moment parlen en català. Jo me les imagino molt catalanes, al barri Xino, i he intentat sondejar un català, no pas d'època, però on sí que s'hi trobés el barceloní com a dialecte, tal com hi havia el tarragoní o el català de Girona. Barcelona té uns certs modismes lèxics que s'han anat difuminant: se'ls ha menjat el català estàndard i TV3, i ha quedat allò de dir que el barceloní és una merda. No és cert. Era molt ric: el català que parlava Sagarra era barceloní pur, i aquest és el que jo volia recuperar una mica. Calia treballar tenint en compte una llengua popular; però l'estil de Marsé tampoc és de carrer. És un estil molt literari on batega alguna cosa molt genuïna de Barcelona. I aquí és on m'he volgut agafar". 

NO T'HO PERDIS: Els millors llibres per regalar al Sant Jordi d'estiu 2020

Les millors idees d'oci i cultura a la nova Time Out Pocket interactiva

Últimes notícies

    Publicitat