[title]
Un ja ha perdut el compte de les modes comestibles que han arribat a Barcelona. Algunes d'elles s'hi han instal·lat amb comoditat perquè són d'allò més sòlides –com la cuina peruana, clar, que va deixar per una llarga temporada la obligació de tenir un tàrtar o un cebiche a la carta, fins i tot encara que tinguessis una sidreria asturiana. D'altres van ser bajanades vàries de brioixeria fina –algú recorda els xurronuts? O el cruffin?– o directament ofensives: els pollofres de trist record que van omplir boques en els comiats de solter/a a la Rambla (per sort, el lamentable coñofre es va quedar a Madrid).
Bé, doncs tenim una nova moda a Barcelona que a priori sembla atractiva. Ja podeu menjar hamburguesa de sushi a Norico (Gran Via, 682), un restaurant de brunch japonès de propietat ucraïnesa. Us sembla rebuscat el concepte? A l'Europa de l'Est, el sushi es va instal·lar amb força en l'imaginari col·lectiu com a menjar d'elits a principis dels 2000, i es va generalitzar com una cosa assequible i saludable en la seva versió traslladada a restaurants de brunch.
Com és una hamburguesa de sushi?
Servidor ja se les va veure con la infame ramen burger en el seu moment –hamburguesa amb panets fets de fideus compactats– i estava escamat davant d'aquest artefacte. O sigui que vaig anar a Norico a passar el control de qualitat de la casa. Vegem: tinc entre mans un entrepà en què els hidrats del pa se substitueixen per arròs de sushi negre compactat, amb una capa torrada i cruixent d'alga nori en tempura.
Em demano la de tonyina. Porta tonyina, wakame, alga nori, alvocat, tonyina i... palets de cranc. El més impactant és que va pintada de salsa picant i et porten uns guantets de nitril –els que feia servir Dexter per matar– perquè te la mengis. Doncs l'assassino en dues mossegades (just després de gairebé clavar-li queixalada al guant, que posat en un potet de metall semblava gingebre).
Veredicte? Tinc entre mans una mena de Califòrnia Roll gegant que no em sembla ni gaire bo ni té res de dolent. Simplement es deixa menjar, amb combinacions de sabors molt clàssiques, i això dels guants és útil, perquè el farcit desborda a cada mossegada i cal reencaixar-ho amb la mà entre els 'panets'. Això sí, la resposta automàtica de llepar-se la salsa dels dits fa molta angúnia, quan assaboreixes làtex.
I bé, això del palet de cranc en un context amb certa pretensió gurmet/estilosa em fa esclatar el cap. Suposo que són diferències culturals, perquè aquest és un establiment amb uns codis gastro i una estètica que apunten a l'influenciador tiktokero de l'Europa de l'Est. Que m'imagino que no deu ser gaire diferent del de l'Europa d'aquí.
La propietat de Norico té altres negocis de restauració, com un pop-up de sushi to-go, al carrer Sant Pau, 12, del Raval: aquí comercialitzen un tub/palot de cartró que envolta una peça de sushi roll allargada, que surt del cartró gràcies a la pressió d'un palet de plàstic, ple de soja, amb què s'amara la punta de la peça quan treu el cap. Vaja, el que vindria a ser un Calippo de sushi, en diferents receptes.
Veure aquesta publicació a Instagram
No sé si aquests plats aconseguiran ser el sushi més viral de Barcelona, com prometen els seus comptes d'Instagram, però el que sí que em sembla molt clar és que són propostes de restauració que no van dirigides al públic local de la ciutat.