Obre l’històric Jardí dels Xiprers de Montjuïc com a part de la nova col·lecció de la Fundació Miró

La col·lecció permanent de la Fundació Miró s’ha capgirat de dalt a baix. Les obres s’han “reordenat”, com explicava la Cap de Col·leccions Teresa Montaner, fent servir nous criteris, i també se n’hi han afegit de noves. Ara, els visitants que trepitgin l’edifici Sert de Montjuïc no faran un recorregut cronològic per l’obra de Joan Miró, sinó que viatjaran a través del procés creatiu de l’artista en una exposició que traspassarà les parets de l’espai per sortir a l’exterior, a Montjuïc. 

“Les escultures han de ser a l’aire lliure, enmig de la natura”, pontificava Joan Miró. La nova mostra fa realitat aquest desig amb l’obertura del l’històric Jardí dels Xiprers de Montjuïc, un espai que fins ara només era visitable dins d’algunes activitats puntuals del programa de la Miró. El jardí, dissenyat per J.C.N Forestier, i integrat dins el traçat històric dels Jardins de Laribal, ara serà una sala expositiva més i formarà part del recorregut de la col·lecció. Per aquest motiu, s’hi ha instal·lat l’escultura Dona (1970), una peça de bronze que, en aquest cas, és un exemplar pòstum que es va fer l’any 1997 amb el finançament de la Diputació de Barcelona i que es va fondre a Verona, a la Fonderia Artistica Bonvicini. L’obra d’art dialogarà amb la resta de peces de l’exposició, però també amb els xiprers del jardí, que simbolitzen la connexió entre el cel i la terra, una idea que Miró mirava de plasmar en el seu art.  

Aquesta relectura de la col·lecció duu el nom de Joan Miró. Cercles, que fa referència als processos de pensament i de creació de l’artista, però també a una carpeta de treball de Miró, datada dels anys 50. En aquesta carpeta, que s’exposa per primera vegada a la Fundació, Miró relacionava imatges del cosmos amb formes circulars que l’ésser humà havia deixat plasmades en manifestacions culturals de tota mena. La carpeta també demostra que Miró creava sempre en relació a l’espai: aquesta és, de fet, la tesi de l’exposició que se sosté en les investigacions de l’artista i investigadora Marta Ricart, comissària de la mostra juntament amb Montaner, i guanyadora de la beca Pilar Juncosa 2016. Ricard 

Per aquest motiu, l’exposició presenta l’obra mironiana com un sistema viu i en moviment, i les obres es distribueixen en sales conceptuals dedicades al “lloc”, l’”equilibri”, el “fer i deixar fer”, les nocions de  “tancat i obert”, “lluny i aprop”, “a dalt i a baix”, “petit i gran” i “dins i fora”. Altres novetats de l’exposició són les sis obres cedides durant sis mesos pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, així com una selecció de peces d’Alexander Calder del fons del museu o els documents científics i divulgatius d’astronomia i geociències que dialoguen amb les investigacions de Miró a la carpeta Cercles, on es demostra l’interès que hi havia per aquestes disciplines a la Catalunya del segle XX. 

Joan Miró. Cercles, a més, serà una exposició mutant. El projecte expositu evolucionarà al llarg de dos anys, amb incorporacions d’obres noves i nous enfocaments cada sis mesos. A això, cal sumar-hi el projecte de mediació i programes públics que incorpora la mostra, que quedarà integrat dins el recorregut expositiu.

No et perdis el Time Out Fest, el millor festival gastronòmic de Barcelona, del 13 al 15 de març!