Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Pedro Almodóvar, Penélope Cruz, Aitana Sánchez-Gijón, Milena Smit, Israel Elejalde
Foto: Nico Bustos / El Deseo

Penélope Cruz: "No podria imaginar la meva vida sense Pedro, m'ha marcat des de la infància"

Pedro Almodóvar, Penélope Cruz, Aitana Sánchez-Gijón i Israel Elejalde ens expliquen a Venècia com va ser construir 'Madres paralelas'

Escrit per
Mariona Borrull
Publicitat

Ens reunim amb Pedro Almodóvar i el seu equip en el luxós Hotel Cipriani de Venècia, un lloc tranquil, prou apartat i prohibitiu per dissuadir la presència dels fans. Del 'dream team' almodovarià, ens esperen Penélope Cruz, Aitana Sánchez-Gijón i Israel Elejalde. Falta Milena Smit, és clar, que com a bona estrella emergent, ha marxat de rodatge tan bon punt ha pogut. Les altres quatre estrelles, autèntiques icones de la cultura espanyola, ens donen quatre pistes sobre el rerefons i la creació de 'Madres paralelas', que la nit de la seva estrena va rebre al Lido una llarga ovació del públic. Aplaudien la història íntima entre Janis (Curz) i Ana (Smit), dues mares que donen a llum al mateix temps i que decideixen cuidar-se, tot i el gran abisme que les separa. Però, sobretot, els aplaudiments anaven dirigits a l'equip "de la Pe" (Pedro i Penélope), un tàndem veritablement històric. La seva relació, apunta l'actriu, ve de lluny: "No podria imaginar la meva vida sense ell. En Pedro m'ha marcat des de la meva infància: mirant les seves pel·lícules i escoltant les seves entrevistes vaig anar trobant en ell la persona que més m'inspirava del món".

 Mentia per entrar als càstings i per entrar a les sales

Hi afegeix una curiosa anècdota: "Quan era petita tenia un Betamax gegant, que em van regalar els meus pares, i un videoclub que era la meva via d'escapament. M'encantava quedar-me amagada davant el Betamax a les tardes, abans que arribessin tots, i veure les mateixes pel·lícules una vegada i una altra, fins a deu vegades seguides. Fins i tot quan vaig haver fet els 14 o els 15 anys, i vaig anar a estudiar Teatre a Madrid, m'agradava tant que mentia per entrar als càstings i per entrar a les sales". Cruz va descobrir a Pedro un dia, "quan vaig anar a cinema a veure 'Átame' (1989). Vaig sortir totalment revolucionada, i vaig decidir contractar al meu primer agent. M'encantava imaginar com seria tenir l'oportunitat de treballar algun dia amb ell". Impossible no emocionar-se també davant l'ovació conjunta que van rebre la nit de l'estrena de 'Mares paral·leles'.

El dolor està inserit en la naturalesa, així que sento que no els necessito més

Almodóvar elogia la seva feina, i ja s’han aixecat rumors sucosos sobre una possible nova nominació a l’Òscar: “Mentre escrivia el personatge de Janis, ella ja tenia les faccions de Penélope". La qual cosa és tremendament important, ja que, com explica el cineasta: "Aquesta pel·lícula és molt literària, molt de diàlegs, i això que t'obliga a estar molt a prop dels actors. A 'Julieta' (2016) vaig descobrir que la sobrietat i la contenció li van millor a les històries que explico ara mateix". És veritat, reconeix, que no hi ha dolents en les seves pel·lícules més recents. “El dolor està inserit en la naturalesa, així que sento que no els necessito més. Un personatge com el de Janis, un personatge preocupat per la memòria històrica, familiar i col·lectiva, es troba que aquesta veritat no existeix com a tal i això provoca en ella un sentiment de culpa creixent, fins i tot certa vergonya ... Un silenci al qual ella mateixa es condemna. Aquest problema és prou interessant: no necessitem dolents quan el mal es troba dins d'un mateix".

Pateixo una seriosa síndrome d'Estocolm envers els meus personatges

Aitana Sánchez-Gijón dona vida a Teresa, una mare que decideix abandonar la cura de la seva filla, Anna, per dedicar-se a la seva carrera. És el personatge més difícil de tots, la mare més imperfecta. No obstant això, Sánchez-Gijón, amb una llarguíssima carrera en el teatre, pot empatitzar amb ella: "Pateixo una seriosa síndrome d'Estocolm envers els meus personatges, treballo per arribar a una comprensió profunda del que porta als meus personatges a fer el que fan". Es considera una mica com Teresa? "Soc com ella en el sentit que, tot i que soc mare, la meva professió també em defineix. La considero igual d'important que la meva maternitat, ni més ni menys, però jo també he sentit grans moments de culpa, d'esgotament i d'inseguretat". Encara que, assegura, entre la vida familiar i la professional, "no he hagut mai de triar".

Queda Israel Elejalde, a qui preguntem pel que implica ser un home secundari en una pel·lícula d'Almodóvar: "De tant en tant és un plaer fer de secundari, perquè sents que estàs al servei d'una actriu -afegeix, grandiosa- com Penèlope. Ho estàs donant tot perquè la seva feina brilli encara més". Pel que fa al guió, el que més li va interessar va ser la gran novetat respecte a la resta d'històries que ha escrit el cineasta manxec. 'Madres paralelas' tracta sobre la maternitat, però també sobre la necessitat urgent de salvaguardar la memòria històrica. Diu Elejalde: "Em va recordar paraules d'Azaña en el seu últim discurs abans d'exiliar-se: “Aquest país necessita pau, pietat i perdó". Crec que aquesta pel·lícula intenta crear concòrdia, tancar ferides donant dignitat als morts d'un bàndol i l’altre. Perquè, a la fi, són morts de tots".

'Madres paralelas' s’estrena a les sales de cinema el 8 d’octubre.

NO T'HO PERDIS: Les millors estrenes de cine del mes

Llegeix el número de setembre de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat

Últimes notícies

    Publicitat