[category]
[title]
De què parla el MACBA, quan diu que la seva nova exposició és sobre Panàfrica? Aquest concepte, el panafricanisme, va ser un moviment impulsat fa més d’un segle per artistes i intel·lectuals d’arreu que es feien la mateixa pregunta: Com seria el món si tots els pobles africans i les seves diàspores s’agermanessin? La nova mostra del MACBA ens convida a fer precisament això. Segons Elvira Dyangani Ose, directora de la institució i comissària de la mostra juntament amb Antawan I. Byrd, Adom Getachew i Matthew S. Witkovsky, les sales del museu s’han omplert “de l’esperit col·laboratiu del panafricanisme” i, a través de pintures, llibres, creacions populars, música, fotografies i vídeos ens conviden a imaginar un món millor.
Entrar a les sales del museu és, doncs, com canviar de món. No de país, ni de continent, ni tan sols de llengua. De fet, l’exposició aprofundeix en l’impacte del panafricanisme en la història catalana i espanyola i ens revela la presència d'activistes negres a la Barcelona obrera o al bàndol republicà de la Guerra Civil. El que fa la mostra, doncs, és dur-nos de viatge a un altre pla de la realitat que ha existit sempre. Més de cinc-cents objectes d’un centenar d’artistes i intel·lectuals, produïts a l’Àfrica, Europa, l’Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud ens fan adonar que la història té moltes capes i no totes surten als llibres o a la televisió. Hi ha relats censurats i d’altres que la nostra mirada impregnada de blancor no ha sabut veure. Però les banderes de la primera sala ens reben amb els braços oberts i sembla que ens diguin: benvinguts a Panàfrica!
Potser el públic barceloní se sorprendrà de veure una moreneta gegant engabiada enmig d’una de les sales de l’exposició. Lluny de ser una referència montserratina, l’escultura és una creació de Theaster Gates, creador afroamericà de Chicago que s’interessa en imatges, objectes i temes oblidats. En una de les seves investigacions, va escollir la veneració a la Black Madonna (la Mare de Déu negra) en els moviments panafricanistes com a punt de partida. Perquè sí, lluny de la nostra muntanya sagrada i a molts altres llocs del planeta també hi ha mares de déu negres. La primera "moreneta" que Gates va veure a la seva vida va ser a Detroit, a Pan‑African Orthodox Christian Church.
A l’exposició també hi ha cartells, discursos polítics, diaris, revistes o fulletons que, tal com explica la directora del museu, són igual d’importants que les obres d’art exposades. A més, la mostra es complementa amb un assaig i un extens programa públic que n’expandeix el contingut a la ciutat. Una ciutat, per cert, que ja havia sigut un punt calent de cultura afrodescendent als anys trenta, quan una comunitat negra es reunia al Raval al voltant del jazz i la boxa. Així doncs, totes aquestes manifestacions culturals del panafricanisme aterren al MACBA, que enguany celebra el seu 30è aniversari, com a part d’un projecte internacional on també hi han col·laborat l’Art Institute of Chicago, el Barbican Centre de Londres I el Kanal Centre Pompidou de Brussel·les.
