[title]
El resolt cas dels menors d’edat
No tota la gent de la professió ho dirà en públic, i menys davant d’un micro o d’una càmera, però sé de primera mà que el Premi Gaudí per a Israel Gómez Romero, per ‘Entre dos aguas’, i les nominacions a l’Oscar de Yalitza Aparicio i Marina de Tavira, per ‘Roma’, no han estat rebuts amb entusiasme dins del sector. El juny del 2011, l’Acadèmia espanyola va decidir introduir uns quants canvis i normes en els seus reglaments, i el més vistós va ser el de prohibir nominar als Goya els menors de 16 anys. El president de llavors ho va argumentar així: “S’ha fet una cosa que és essencial, que és protegir el menor. Quan un nen guanya un Goya, es pot veure afectat profundament en el seu desenvolupament posterior”. No va dir res sobre que els nens són actors per naturalesa, i que, més que actuar i interpretar, els infants estan jugant. Sí, l’eterna qüestió. I és que, entre joc i joc, havien acabat premiant Juan José Ballesta (‘El Bola’) i Francesc Colomer i Marina Comas, ambdós pel ‘Pa negre’ d’Agustí Villaronga. Si, en els Goya, Comas va ser guardonada en la categoria d’Actriu Revelació, en els Gaudí va ser distingida com a Millor Actriu Secundària. Per cert, què se n’ha fet de Marina Comas? La volem tornar a veure!
Intrusos (amb perdó) contra professionals
Ara, el mal rotllo dins de la indústria és un altre: ¿poden els intrusos (sí, lectors, aquí hi podeu plantificar unes cometes o una cursiva, el que vosaltres preferiu) competir amb els actors amb carrera, estudis i experiència? ¿Poden tres arreplegats (repeteixo el missatge del parèntesi anterior!), tres ‘amateurs’ aspirar als mateixos reconeixements, en forma d’estatueta, diploma o copa, que els intèrprets amb una solvència contrastada i una trajectòria artística variada? S’ha d’aclarir que, en el cas de De Tavira, sí hi ha un recorregut professional previ (va debutar, a la tele, fa 21 anys), i podríem canviar ‘intrusa’ per ‘desconeguda’ als Estats Units. Millor així.
Israel, millor que Sergi, Mario i Alex?
Si retrocedim fins als Gaudí, hem de tenir en compte, i no despistar-nos o mirar cap a un altre costat, que el triomfador Gómez Romero va ser votat per membres de la pròpia Acadèmia del Cinema Català. No per admiradors del carrer, per fanàtics anònims de l’obra d’Isaki Lacuesta, per subscriptors d’Òmnium Cultural o per lectors de ‘Time Out’. No sabem per quants vots va superar els seus adversaris Sergi López (‘La vida lliure’), Mario Casas (‘El fotógrafo de Mauthausen’) i Àlex Brendemühl (‘Petra’), però la qüestió és que a una part, més gran o més petita, de la institució organitzadora dels Gaudí va dir que ell sí es mereixia el premi al Millor Protagonista Masculí. Per fer... només d’ell mateix? És discutible. Per ser captat, sense presses ni gaires indicacions, en el seu hàbitat natural, per, després, buscar-li els millors plans, i les preses d’imatge i de so més aprofitables? Apassionant debat.
Mexicanes, favorites i còmiques
La selecció de Yalitza Aparicio ha tingut tants ‘haters’ com la de Lady Gaga (‘Ha nacido una estrella’). I tampoc ha estat beneïda per tothom la nominació de Melissa McCarthy, a qui, fent un senzill joc de paraules amb el títol de la pel·lícula amb la qual ha anat als Oscar, no li perdonaran mai ser una actriu de comèdia, la protagonista de la pel·li grollera dels 'Moñecos' i no gaire més cosa que aquella grassoneta poca-solta que s’ha fet milionària fent poca-soltades. Ara, a sobre, la pallassa pretenia tenir un Oscar a la vitrina? Per posar-se una perruca espantosa, vestir-se amb quatre parracs foscos i haver-se après un guió seriós! Segon joc de paraules: ¿podia Marina de Tavira ser d’entrada la ‘favorita’, quan competia amb Emma Stone, Rachel Weisz, Amy Adams i Regina King? Estrany, inquietant. Injust? De cara als Gaudí, Goya i Oscar de l’any vinent, ens ho rumiem? O ja està bé així?
