[title]
El Teatre Lliure està posant tota la carn a la graella aquest principi de temporada amb espectacles europeus d'artistes que no han passat per aquí. La setmana passada vam tenir Jetse Batelaan amb 'The story of the story', una anada d'olla amb totes les de la llei que no sé si ens va agradar molt o només estem contents d'haver-ho vist. Ara arriba el torn de Miet Warlop, una artista també belga que presenta 'Mistery magnet'. Us expliquem qui és i què fa.
1. L'espectacle
'Mistery magnet' és un espectacle sense paraules, plàstic, que recrea el somni boig d'un home gras. Hi ha imatges molt potents, molta pintura esquitxada i un món molt personal. És una 'performance' de 45 minuts artesanal, antropomòrfica, on hi ha persones-fregona, un tauronet que sobrevola la platea, un cavall, un gos, una crucifixió i litres de pintura de tots els colors. És divertit i xocant, per a espectadors amb el cervell en expansió, que vulguin anar al teatre amb ganes de sorprendre's.
2. La por
L'artista belga assegura que el títol parla de tot el que ens atrau, encara que ens faci por. “És com quan t'aboques per contemplar el paisatge i només hi ha el llenguatge”, matisa. En el seu cas, el llenguatge de què parla és el de les arts plàstiques.
3. La narrativa
“Encara que no tingui paraules, això no vol dir que 'Mistery magnet' no tingui una narrativa”, dispara. Ella compara el xou amb una partitura musical. I parla del “moment interior d'una persona”.
4. Contra el teatre clàssic
No cal ser gaire intuïtiu per esbrinar que Warlop no se sent gaire atreta pel teatre clàssic. Diu que, quan en veu, “tot està comprimit, sota pressió: no mostra l'esperit de la creació i mai no sé què pensa el creador”. I aquí podria citar Shakespeare, Ibsen o Molière. Per això pensa que “hem de fer nous clàssics o almenys reconsiderar-los”. Brillant.
5. Artista tridimensional
“Tinc dificultats amb les coses estàtiques i quan les coses són massa teatrals”, remarca. Warlop es considera una “artista tridimensional”, és a dir, que fa art dins la societat, amb gent de carn i ossos. “El teatre, per a mi, és l'extensió de com soc jo: segueixo la meva lògica”, apunta.
6. 'Backstage' obert
Warlop mostra les entranyes del xou, els trucs. Fins a 'Mistery magnet', que és de 2012, feia solos, amb objectes manipulats en escena. “Aquí volia mostrar com treballo, la manera com presento la meva feina”, diu. Aquesta peça va ser un punt d'inflexió en la seva carrera.
7. Una més
Per ara, Warlop no ha necessitat sortir de l'escena i dirigir des de fora. Als seus espectacles, sempre hi és com una actriu més de la tropa. “No soc una directora que està fora i crida què s'ha de fer, sinó que estic dins l'acció”, afirma. El que diferencia la seva feina de la dels 'tradicionals' és, bàsicament, que “pren riscos”. No es queda fora mirant com els seus titelles s'estomaquen.
8. No és per a nens petits!
Tot i que ella afirma que el seu teatre és per a tots els públics, dijous al matí vam comprovar que potser 'Mistery magnet' és ideal per a nens belgues de vuit anys, però no per als barcelonins. Vam veure un passi amb xavals de dues escoles de Barcelona i podem dir que van sortir esparverats. “Aquí enseñan a matar”, deia un nen durant la funció. Molts comentaris anaven per aquí. Vaja, que no van entendre res. Quan la presumpta violència que van veure és molt inferior a qualsevol capítol de 'Bola de drac'. Allò, però, són dibuixos. I això era teatre. Els calen uns anys més, potser dos o tres només, per tenir l'actitud de capficar-se en el meravellós món de Warlop.
NO T'HO PERDIS: Obres que has de veure si tens menys de 30 anys
