Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Què li està passant a Diane Keaton?

Per Pere Vall
Publicitat

Pel·lícules de Club Coliseum

Temps era temps, el Club Coliseum (ara reconvertit en una botiga de roba o un restaurant: no ho sé perquè, quan hi passo pel davant, sempre miro cap a l’altra vorera) va ser el cine ideal per projectar-hi un tipus de pel·lis objectivament adreçades a dones de certa edad, una mica burgeses i sense massa traça per posar un VHS o un DVD a l’aparell de casa. Encara no hi havia plataformes/cadenes com Neftlix, HBO o Movistar, i Justin Bieber no tenia ni un petit borrissol sobre el llavi. Vaja, no havia ni nascut. Meryl Streep era una estrella, un ídol a la comodíssima sala de la Rambla de Catalunya. I hi van triomfar 'La dona de vermell' i 'Cinema Paradiso'. Si el Club Coliseum funcionés el 2018, hagués estat el lloc perfecte per estrenar-hi 'Book Club': pel tipus de personatges, per l’argument, per les actrius... M’estalviaré de parlar de Jane Fonda, perquè no vull enrabiar-me i posar-me tòpicament nostàlgic, o sigui que concentraré tota la melancòlica ira en Diane Keaton, una actriu que ho va ser tot, i ara la seva carrera és un interminable encadenat de ruqueries còmiques, com si les seves prodigioses capacitats interpretatives haguessin minvat.

Dones que beuen vi blanc

Què és 'Book Club'? Complicat. Què és el monòlit de '2001: Una odisea de l’espai'? És Déu, com deia Carlos Pumares a la ràdio? Doncs el film de Bill Holderman és una una comèdia romàntica que no espatlla la trajectòria de les seves quatre actrius principals (afegim-hi Candice Bergen i Mary Steenburgen), però tampoc els hi fa un favor. L’embruta i l’empobreix, i, com a espectador, et preguntes què coi t’importa la història de quatre amigues que es reuneixen per beure vi blanc (jo pensava que això només ho feien els personatges de les pel·lis de Cesc Gay... o potser beuen vi negre?) i comentar 'Cinquanta ombres d’en Grey'. La saga de novel·letes, no de pel·lícules.

Totes són iguals

Si tornem al dramàtic tema Diane Keaton, 'Book Club' juga a la mateixa lliga (una lliga regional, de futbolistes mediocres i sense forces i alè per córrer, arribar a la porteria del rival i fer un gol) d’anteriors llargmetratges de l’antiga musa de Woody Allen com ara 'Navidades, ¿bien o en familia?', 'Tres mujeres y un plan', 'La gran boda' o 'La madre de él'. Amb una mica de bona voluntat, i en honor als directors que hi són al darrera, podríem salvar títols del poc calibre de '¡Por fin solos!', 'Así nos va', 'Ático sin ascensor', 'Una cita en el parque' o '¡Porque lo digo yo!'. No sé la resta del públic, però en totes elles un servidor només hi veu una actriu treballant molt per sota del seu talent i col·leccionant ganyotes. Aparto d’aquest desencisat repàs la seva intervenció a la sèrie 'The Young Pope'.

Quan va començar la davallada?

Calculo que a finals del segle passat i principis del present, quan va protagonitzar, i fins i tot dirigir, 'Colgadas', acompanyada de Meg Ryan i Lisa Kudrow. Déu n’hi do també el cas d’elles dues. La 'cosa' va funcionar comercialment, i Miss Keaton s’hi va afeccionar. A partir de llavors, una fotesa darrera l’altra. La brillant i carismàtica actriu de Woody Allen, o de 'Rojos', 'El Padrí' i 'Buscant el senyor Goodbar', va desaparèixer per cedir el seu espai a una eficaç actriu que, sí, se li assembla força i que repeteix sense descans les mateixes riallades, els mateixos diàlegs i les mateixes escenes. Diane, torna!

NO ET PERDIS:  Les estrenes de la cartellera d'aquest cap de setmana

Últimes notícies

    Publicitat